L'aplicació de la nova llei del 'només sí és sí' comporta que s'hagen rebaixat almenys onze condemnes d’abús sexual

Els tribunals espanyols han rebaixat ja almenys onze condemnes d’abusos sexuals per l’aplicació de la coneguda com a llei del només sí és sí impulsada pel Ministeri d’Igualtat. A més, s’espera que magistrats i magistrades hagen de revisar desenes de sentències més en les quals la reforma del Codi Penal resulte més favorable al reu. 

Entre els casos de revisió de sentència i rebaixa de pena, fonts jurídiques n'han confirmat quatre a Madrid, dues a Balears, dues a Galícia, una a Andalusia, una a Múrcia i una a Segòvia. Cinc d’aquests 11 casos han comportat l’excarceració dels condemnats: dos a Balears, dos a Madrid i un a Galícia.

Els magistrats responsables de les noves sentències han explicat en les resolucions que les rebaixes responen a l’aplicació de la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. En aquest sentit, els tribunals han recordat que, malgrat la llei del només sí és sí no aclareix si ha de ser o no aplicada a processos en tràmit o amb sentència ferma, el mateix Codi Pena indica que “tindran efecte retroactiu aquelles lleis penal que afavorisquen el reu”.

La polèmica vers la nova norma va sorgir aquest dimarts, quan es van fer públics els tres primers casos de rebaixa de pena a causa de l’aplicació retroactiva de la llei en casos en què s’havia optat per la pena mínima en el moment de dictar sentència. Com que amb la nova regulació la pena mínima ha baixat de 8 a 6 anys, acollint-se a l’esmenat article del Codi Penal s’han rebaixat ja almenys 11 condemnes ajustant-les a la nova pena mínima. En cinc dels casos això ha comportat la llibertat dels reus.

Des que es conegueren els primers casos, tant la ministra d’Igualtat, Irene Montero, com la delegada del Govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, han defés la llei en diverses ocasions, argumentant que la llei està ben redactada i que la rebaixa de les penes respon al masclisme dels jutges. “El problema que tenim és que hi ha jutges que estan incomplint la llei”, ha afirmat la titular d’igualtat aquest dimarts. Per la seua part Rosell va escriure dilluns en el seu compte de Twitter que, “ja ho va dir el comité CEDAW, la justícia masclista crea impunitat” i que “el problema no és la llei”. 

Però el ben cert és que no tot el govern de coalició comparteix aquesta postura i altres ministres creuen que caldria revisar la llei. Així, la ministra d’Educació, Pilar Alegria, ha comentat que cal aclarir què ha passat i, a partir d’ací, “si cal fer algun canvi per a evitar que açò es produïsca i per a aconseguir un suport més sòlid a les víctimes caldrà abordar-lo”. 

D’altra banda, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ja es va mostrar oberta a “estudiar” la norma quan va esclatar el debat, i aquest dimarts ha manifestat que l’executiu central impulsarà les actuacions que permeten que la llei complisca el seu objectiu de protegir les víctimes d’agressió i endurisca les penes i sancions en compte de rebaixar-les.

El president del govern, Pedro Sánchez, per la seua part, ha afirmat aquest dimarts des de Bali on participa en la cimera del G20 que esperaran que els tribunals unifiquen el criteri i la doctrina i observaran el desenvolupament que li donen a la nova llei. “Estic convençut que tenen aquesta sensibilitat”.

Escletxa en el Botànic

La divisió d’opinions del govern de coalició es trasllada també al Botànic. Aquest dimarts el vicepresident segon del Consell, Hèctor Illueca, d’Unides Podem, ha contestat per Twitter a unes declaracions de la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, del PSPV, obertament contràries a la norma. 

A preguntes dels mitjans de comunicació, Bravo ha manifestat que la norma deixa la porta oberta per a beneficiar a violadors i ha de ser modificada. I ha advertit que els informes preceptius dels experts del poder judicial sobre la norma havien advertit sobre aquesta situació.

El vicepresident i titular d’Habitatge, ha respost aquestes declaracions amb un tuit, assegurant que el problema no és la llei, sinó la resistència d'alguns jutges als avanços en matèria d'igualtat, seguint la línia marcada per Montero. I en un missatge teledirigit a la consellera Bravo, companya en el govern del Botànic, insta els responsables públics a evitar missatges que generen inseguretat jurídica en les dones. 

L’oposició carrega contra Montero

Des de l’oposició, el Partit Popular demana la dimissió d’Irene Montero d'acord amb l’errada jurídica que, diuen, presenta la llei. Així, el portaveu del partit al Senat, Javier Maroto, ha afirmat que els delinqüents tenen sort amb Pedro Sánchez i Irene Montero, fent al·lusió també a la intenció del president del govern de modificar el delicte de sedició en el Codi Penal. 

Per la seua part, Esteban González Pons ha escrit en el seu compte de Twitter que “el Consell General del Poder Judicial, en el seu informe preceptiu, ja va advertir el govern que es rebaixava la pena al delicte de violació i el govern va ignorar l’advertència”.

Les veus expertes confirmen que s’havia advertit

D'altra banda, les veus expertes que ha consultat À Punt confirmen que els informes previs a l'aprovació de la llei ja s'advertien de les modificacions introduïdes, i que podrien comportar la revisió a la baixa d'algunes condemnes. 

A més, encara que no donen una xifra de casos que es podrien revisar, alerten que poden ser més del que s'esperava. Els tècnics experts afirmen que la revisió de sentències en benefici del detingut és un principi del Codi Penal que cal aplicar. Joaquín Bosch, magistrat, explica que "l'única manera que no s'aplicaren les revisions a la baixa seria que el tribunal Suprem optara per un criteri que és admissible jurídicament, dins de la divisió que hi ha en la matèria, que no permetria reduir les penes".