Joan Llinares: "No em consta que hi haja intenció de tancar l'Agència Antifrau"

A un “rumor interessat” atribueix el president de l'Agència Valenciana Antifrau la possibilitat que el nou Consell desactive l'organisme públic, tal com han publicat diversos mitjans de comunicació. Joan Llinares ha confirmat a Les notícies del matí contactes amb representants del nou govern dels quals, segons ha advertit “no es dedueix que se n'estiga plantejant” el tancament. Llinares ha recordat que, les funcions de l'Agència Valenciana Antifrau (AVA) són d'obligat compliment, per la qual cosa, si es decidira tancar-la, “caldria crear una cosa pareguda”. Fa referència a la llei 2/2023 aprovada al febrer pel govern espanyol, a instàncies d'una directiva europea, que regula la protecció de les persones denunciants de la corrupció i que permet a l'Estat ocupar, amb organismes propis, l'absència d'agències antifrau autonòmiques.

El president l'Agència Valenciana Antifrau, que acaba mandat el maig del 2024, ha reivindicat la utilitat política i socials de l'organisme, però també la rendibilitat econòmica, contra l'aplicació sobre l'entitat de “l'argumentari d'abaratir l'administració”. Segons ha recordat, “en els últims tres anys les quantitats econòmiques aflorades per l'acció de l'agència sumen 29 milions, mentre que el cost de funcionament escassament ha passat dels nou milions”. Ha recordat, a més, el gran estalvi que suposarà la cessió gratuïta als ajuntaments del programari informàtic per a les denúncies internes del personal de l'administració, un programari valorat en 100.000 euros que enguany han d'incorporar per imperatiu legal els 542 ajuntaments valencians, i ho inauguraran els de més de 10.000 habitants des del 13 de juny.

El problema amb la corrupció ha sigut centrar-la en el Codi Penal

L'Agència Valenciana Antifrau és una entitat pionera en la prevenció contra la corrupció, és la primera entitat autonòmica d'aquest tipus i ha marcat el camí des de la creació, el 2016, a la resta. Llinares ha fet un balanç positiu del treball, tot i admetre que desitjaria encara més protecció per a les persones denunciants. La majoria de les administracions assenyalades en els de 80 expedients oberts només en 2022, ha recordat, s'han compromés a aplicar les recomanacions de l'agència per a evitar noves irregularitats, mentre aquelles que no han assolit el compromís, “no les han tornades a fer”.

Fent la vista arrere, Llinares entén que “el gran problema de la corrupció ha sigut que s’ha confiat [històricament] en el Codi Penal”, en exclusiva. “Els fiscals no poden arribar a tot, les irregularitats no són matèria penal. I la matèria penal és punta de l’iceberg; és allò que es veu, però queda en el fons una foscor de casos, que si no hi ha canals perquè arribe ningú els tracta”.

Amb l’Agència Valencina Antigrau s’ha acabat la sensació d’impunitat

És ací, en la creació de canals i protocols per a denunciar la corrupció, on entren en joc institucions com la valenciana. “Amb l’agència s’ha acabat la sensació d’impunitat”, ha explicat Linares, que ha destacat el canvi en la percepció de la corrupció entre la ciutadania des que es va activar l'organisme. Segons ha recordat, quan va arrancar, el 2016, la població valenciana situava l'autonomia en la posició 14 sobre les 17 autonomies amb més corrupció, mentre ara la situen en el sisé lloc.

Investigació per assetjament sexual

Llinares no pogut avançar detalls sobre la investigació en curs, coneguda dissabte, per dues denúncies per presumpte assetjament sexual dins l'agència. El president de l'organisme ha explicat que es van conéixer en una enquesta anònima, durant la fase de diagnòstic per a l'elaboració del Pla d'Igualtat. En ser-ne conscients, l'equip directiu ha decidit iniciar una investigació.