Joaquim Bosch, magistrat: "L'articulat de la llei d'amnistia està ben treballat tècnicament i fa un esforç gran de fonamentació"

La proposició de llei d'amnistia consensuada entre el PSOE i els partits independentistes catalans en el marc de les negociacions d'investidura ha nascut "ben treballada i fonamentada" i té cabuda en la Constitució, en opinió del portaveu territorial de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch. El magistrat, que exerceix en els jutjats de Montcada, ha fet una valoració en Les notícies del matí del text embrionari que derivarà en la futura llei que regularà l'amnistia als condemnats i encausats en processos judicials vinculats amb el procés. I s'ha mostrat confiat que el projecte legal superarà el filtre del Tribunal Constitucional, que és qui tindrà l'última paraula per a determinar si encaixa en la Carta Magna i en l'ordenament jurídic espanyol.

Segons ha recordat Bosch, l'amnistia és una manera d'exercir el dret de gràcia reconegut en la Constitució, i aquest és precisament l'argument més fort a favor de la constitucionalitat de la futura llei. Al seu parer, l'equip redactor ha fet un treball a consciència en la motivació del text perquè es base en qüestions d'interés general, la normalització institucional, social i política de Catalunya i una cerca de la concòrdia. També ha recordat que hi ha un esforç per incloure tots els casos del procés (forces de seguretat, polítics, ciutadans o funcionaris) i deixa fora els de corrupció, perquè això podia donar un element arbitrari. Tot plegat, deixa la futura llei ben posicionada per a rebre la llum verda del tribunal de garanties: "L'articulat està ben treballat tècnicament i fa un esforç gran de fonamentació, i això pot portar a convalidar en línies generals la llei", ha vaticinat el jutge valencià.

No és cert que l'amnistia nomes val en trànsits de dictaura a democracia. És tot el contrari, i els ordenaments europeus ho demostren

Si no volem tractament desigual, toca reformar la Constitució per a prohibir el dret de gràcia

La presentació de la proposició de llei d'amnistia ha col·locat en el centre de la polèmica una figura reconeguda en la Constitució espanyola i que en les últimes setmanes ha provocat un gran rebuig en part de la societat, sobretot en el sector de la dreta. Durant l'entrevista, Bosch ha desmuntat alguns dels arguments que han esgrimit algunes veus per a oposar-se a l'amnistia. Per exemple, que es tracta d'una eina que trenca amb la separació de poders, o que només pot usar-se per a passar de règims de dictadura a democràcies. "És tot el contrari, i els ordenaments europeus ens ho demostren", ha argumentat. Tal com ha remarcat, països veïns com Portugal o França han aplicat diverses amnisties en les últimes dècades, i és una figura present en la legislació de molts estats de la Unió Europea, que a més té la validació tant del Tribunal Europeu de Drets Humans com del Tribunal de Justícia de la UE.

Bosch ha reconegut que les crítiques a la desigualtat que suposa la llei d'amnistia poden estar fundades, però ha insistit que la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol permet exercir el dret de gràcia, tant en forma d'indult com d'amnistia. "És una desigualtat que està en la Constitució, que és on es regula la figura del dret de gràcia. Em crida l'atenció que ara ens adonem que açò suposa una actuació desigual", ha insistit. Tot i admetre que la figura del dret de gràcia pot ser discutible, ha recordat que a Espanya s'ha indultat milers de persones que han tingut tracte desigual a favor seu, com ara colpistes, torturadors o altres condemnats per delictes molt greus. "Si no volem un tractament desigual, toca reformar la Constitució per a prohibir el dret de gràcia", ha resolt.