José Luis Vera: "El 'call center' d'Imelsa no havia complit res del concurs, però la gent callava per por"

Els incompliments de la contracta del call center d'Imelsa eren palmaris. La lògica era no prorrogar el contracte, però hi havia "reticències". "Servimun no havia complit cap cosa de les que havia ofertat en el concurs (...) tothom estava callat per por, però també tenia ganes de traure-ho a la llum", ha relatat l'excap jurídic de l'extinta Divalterra (hereva d'Imelsa) José Luis Vera, en la declaració com a testimoni en la causa que n'investiga l'adjudicació. Hi havia temor, ha dit, al paper del presumpte adjudicatari, Mariano López, exsogre del "ionqui dels diners" Marcos Benavent, en un moment en què actuava com a col·laborador de la Fiscalia, pels àudios incriminatoris del gendre que havia filtrat. I pressions de López en les zones de decisió fins l'últim dia. "No vaig ser aclamat per tancar-la. No hi havia un suport explícit. Era un silenci. A veure què fas i a veure què passa", ha relatat.

"La gran sorpresa va ser l'escassa o nul·la realització de tots els compromisos adquirits. En millores, cap. I en el plec de condicions tècniques, la majoria", ha explicat sobre les indagacions que va fer sobre l'empresa el juliol de 2015, quan va incorporar-se a la Diputació de València després del canvi polític. Ni les hores contractades, ni l'horari d'atenció ni la formació interna a què obligava el plec van complir-se, segons Vera, que ha assegurat que la gran majoria dels compromisos els pagava en realitat l'empresa pública. "Tot ho va pagar Imelsa", ha arribat a dir. Ha recordat que l'exdirectora de Recursos Humans, María Escrihuela, l'havia advertit de nombrosos incompliments, que suposadament s'havien comunicat a l'anterior directiva, però que tot i ser vox populi, ningú va posar a Vera una catifa roja perquè no renovara la concessió, com finament va ordenar.

Havia una espècie de temor a la reacció de Mariano per la suposada relació amb la Fiscalia, que no era certa

"Hi havia una espècie de temor a la reacció de Mariano per la suposada relació amb la Fiscalia, que no era certa. Era allò com, deixem-ho passar i no moguem res", ha explicat l'advocat, que després de comunicar a l'empresa que no renovaria el contracte va ser coneixedor de pressions de López en l'àmbit polític per a impedir-ho. "Em constava que va intercedir amb el diputat d'Hisenda, el cap de gabinet del president, altres membres del gabinet i un conseller de Compromís", ha destacat. L'advocat, que declara com a testimoni, és un dels imputats en el cas Assut que investiga presumptes comissions irregulars a canvi d'adjudicacions del PP i del PSPV.

"Em trobe una situació estranya. Em venen a dir que anara amb compte amb el tema, que era el senyor (Mariano López) que estava col·laborant amb la Fiscalia, per les cintes que li havia passat a Rosa Pérez [llavors diputada per EUPV]. Sembla que quan eixia de declarar de la Fiscalia, parlava amb cadascú i deia "això bé o malament... llavors la causa era secreta i no se sabia si era sobre un partit o més", ha explicat durant la declaració.

En el seu relat ha recordat alguns episodis extrems, com el fet d'haver de presentar-se físicament en el call center dies abans de la finalització oficial del contracte, per donar fe en persona de la realitat de la decisió, que l'empresa va negar fins l'últim minut a la plantilla. "Tenia por que sense una ratificació física real (de la carta que anunciava la fi del servei) es plantejara una pròrroga de caràcter tàcit", ha explicat.

La plantila continuava treballant. Els deien que el servei continuaria. . Temia que plantejaren una pròrroga de caràcter tàcit

Allí va entropessar amb la plantilla al complet, que treballava com si res, al fill de López, que va negar-se a estrendre l'acta de tancament del local, i va tindre un intercanvi de paraules telèfonic ―el primer i últim― amb l'administrador, Fernando Palomares, a qui la Fiscalia situa com a home pantalla de Mariano López. "No hi havia cap moviment en el call center. Deien que això de no renovar el contracte no s'anava a produir. Que estaven parlant a altres nivells. (...) Als 29-30 treballadors que hi continuaven, se'ls deia que no es preocuparen", ha recordat.

Les factures sospitoses, validades pels alts càrrecs investigats

L'excap jurídic ha explicat la contractació de l'auditoria a Grant Thorton, per la voluntat de "salvar els comptes de 2014" perquè la firma de fiscalització habitual d'Imelsa, Price WaterHouse, es negava a firmar-los. Algunes de les presumptes irregularitats advertides en aquell document les va incorporar Vera a l'informe sobre el suposat funcionament irregular del call center que va redactar el 2019, a petició del jutjat d'instrucció. La defensa ha qüestionat la falta puntual de suport documental d'algunes de les afirmacions, un extrem que Vera ha negat.

La declaració de l'excap jurídic, que ha descrit el desembarcament a Imelsa com "una mala decisió", ha projectat ombres sobre la gestió de dos dels alts càrrecs de la corporació provincial imputats, el cap del Servei de Gestió Tributària, Ricardo de Ángel Marí i l'enllaç de la Diputació amb la contracta, Salvador Deusa. Segons ha recordat Vera, de Ángel Marí va validar la majoria de les factures relacionades amb call center (algunes sobre serveis qüestionats) "amb el vistiplau, no sé si previ o posterior, de Deusa".