Què es juga la política estatal en les eleccions a la Comunitat de Madrid?

La campanya electoral de les autonòmiques madrilenyes del 4 de maig ha començat oficialment aquest dissabte a la mitjanit amb actes de les sis principals candidatures. Els comicis, convocats per la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, són conseqüència del terratrémol polític amb epicentre a l'Assemblea Regional de Múrcia que va iniciar-se el passat 10 de març.

D'acord amb l'estatut d'autonomia de la Comunitat de Madrid, la legislatura que resulte d'unes eleccions convocades abans de la data prevista no es podrà allargar més enllà de la data en què havia de finalitzar la legislatura original. Tot i això, aquesta votació té una lectura en clau estatal que va més allà dels dos anys de govern dels partits que superen els 69 escons al parlament madrileny.

Reconfiguració de les dretes

A hores d'ara, amb tota la campanya per davant, les enquestes pronostiquen que el Partit Popular serà la primera força a l'Assemblea de Madrid. Els populars conquistarien quasi la totalitat de l'espai electoral de Ciutadans, però també part del de Vox. Amb un discurs més escorat a la dreta, l'hiperlideratge d'Ayuso podria qüestionar l'estratègia de Pablo Casado com a líder de l'oposició al govern estatal.

En aquesta línia, si la candidatura del PP no suma una majoria absoluta, necessitaria els vots dels d'Abascal per a formar un govern per primera vegada en l'àmbit autonòmic.

Així, la formació ultradretana, encapçalada per Rocío Monasterio, es presenta com a clau per a parar tant "l'esquerra" com "les polítiques d'esquerres". L'estratègia de Vox és presentar-se com una espècie de vot útil conservador per a garantir mesures com el veto parental i consolidar el seu espai a la dreta del PP.

Pel que fa a Ciutadans, la formació taronja previsiblement passarà de ser la tercera força a l'Assemblea de Madrid i de governar amb Ayuso a lluitar per superar la barrera electoral del 5%. El partit autodenominat liberal busca reubicar-se com una força de centre, un partir frontissa capaç d'arribar a pactes a esquerra i dreta.

Els d'Arrimadas, que han rebutjat una possible absorció per part del Partit Popular, necessiten que Edmundo Bal entre a l'hemicicle madrileny per a parar la desfeta en diversos punts de l'estat. Al País Valencià, la nova síndica Ruth Merino no descarta donar suport a la reforma de la llei electoral proposada pels partits del Botànic que rebaixaria el nombre mínim de sufragis per a entrar a les Corts al 3%.

Tensió al govern de coalició estatal

El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, comparteix el protagonisme de la campanya amb el candidat Ángel Gabilondo. Açò es fa evident en la confrontació directa entre Sánchez i Ayuso, que fa que els comicis es puguen interpretar també com un plebiscit a les respectives formes de gestionar la pandèmia.

D'altra banda, la proposta de l'actual ministra d'Indústria, Reyes Maroto, com a vicepresidenta econòmica en un futur govern de la Comunitat de Madrid suposaria una nova reestructuració del Consell de Ministres.

Quant a la relació entre el PSOE i Unides Podem, el fet que Gabilondo haja marcat com a socis preferents Més Madrid-Verds Equo i Ciutadans envia un missatge sobre el futur del govern de coalició, que previsiblement es tensarà al llarg de la campanya electoral, com ja va ocórrer en els comicis autonòmics catalans.

La coalició d'Esquerra Unida i Podem tindria garantida la presència al parlament autonòmic segons totes les enquestes, però no aconseguiria superar Més Madrid-Verds Equo. El pas al costat d'Iglesias facilita una futura candidatura de l'actual ministra de Treball i vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, a la presidència del govern d'Espanya i el lideratge de la formació morada. Díaz, però, considera que "no és elegible" per a encapçalar Podem i afirma que està centrada en la seua tasca al govern.

La candidatura de Mónica García al capdavant de Més Madrid-Verds Equo té com a principal repte aquesta campanya consolidar els resultats dels anteriors comicis i el seu espai regionalista madrileny. Més País, amb Íñigo Errejón com a cara visible al Congrés, ha de mantindre el seu bastió madrileny per a continuar treballant en el seu arrelament en altres autonomies com Andalusia, que iniciarà el nou cicle electoral.