Juristes apel·la als senadors valencians perquè activen l'esmena per a recuperar el dret civil que va rebutjar el Congrés

El president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, ha instat al Partit Popular a tramitar al Senat, on té majoria absoluta, l'esmena per a incloure la recuperació del dret civil valencià en la reforma constitucional de l'article 49, per tal de "no pegar la portada a les aspiracions" del territori. La modificació de la Carta Magna, que s'ha circumscrit al canvi del terme "disminuït" pel de "discapacitat", ja ha aconseguit el suport majoritari del Congrés, on la mesa va rebutjar l'esmena per a rehabilitar la competència de la Generalitat per a legislar en matèria de dret civil, una prerrogativa derivada del passat foral i rehabilitada en la reforma de l'estatut de 2006, que el Tribunal Constitucional va suspendre el 2016.

Amb el no del Congrés, Juristes vol cremar l'últim cartutx en la batalla al Senat, aprofitant el període de veto i esmenes a la cambra alta. Ha remés a tots els senadors valencians la mateixa esmena sobre la restitució del dret civil valencià rebutjada al Congrés perquè la registren, amb el dimarts com a termini màxim, i la voten dijous. Chirivella ha apel·lat al president del PP, Alberto Núñez Feijóo —que ha gaudit i defensat la competència en dret civil com a president de la comunitat Galícia— a rebre els interlocutors valencians per a abordar la qüestió i assegurar el vot favorable.

La negativa del Congrés la interpreta Chirivella com una "actitud restrictiva de la participació política", i ha lamentat que polítics valencians hagen dit que no era "el moment" de la reforma, quan les Corts la van demanar fa quatre anys. "S'està privant de drets als ciutadans valencians en matèria de dret de família, en matèria de dret successori i en la pervivència de l'ocupació en l'empresa familiar, qüestions que són molt rellevants i se'ls ha donat l'esquena per part del PP i del PSOE en el Congrés", ha lamentat. Les formacions majoritàries, que sumen els vots necessaris per a traure avant l'esmena, van pactar mesos abans vetar qualsevol altra reivindicació durant la tramitació de la reforma de l'article 49.

L'advocat també ha fet una crida als ajuntaments valencians perquè es concentren a les portes de les cases consistorials amb la Senyera, l'Estatut i la Constitució, per a evidenciar el compromís del municipalisme valencià amb l'autogovern i la defensa del dret civil valencià, una reivindicació que han subscrit 541 dels 542 ajuntaments.

Garcia (CCOO-PV) lamenta "l'oportunitat perduda al Congrés"

Juristes Valencians s'ha rodejat novament de representants de la societat civil valenciana per a defensar el suport majoritari a la reivindicació, que segons ha defensat es troba en el moment oportú. La secretària general de CCOO-PV, Ana García Alcolea, ha lamentat que s'haja perdut "una gran oportunitat en el Congrés per a fer justícia" amb el poble valencià, els drets del qual considera que estan "vulnerant tant el PP com el PSOE" per fet de no permetre ni tan sols que es debata l'esmena. García Alcolea ha exigit un plus de responsabilitat als populars valencians, com a partit al capdavant del Consell, i l'ha instat a pactar amb el PSOE per a "corregir aquesta injustícia".

El catedràtic i exconseller socialista en el Botànic Vicent Soler ha opinat que "no hi ha cap motiu" perquè no tire avant la petició de reforma constitucional, perquè té "un gran consens" perquè compta amb el suport de tots els partits valencians menys Vox [a les Corts] i busca, "amb sentit comú", solucionar "una anomalia constitucional".

Una competència suspesa el 1707 i vigent durant deu anys en democràcia

La Comunitat Valenciana és l'única autonomia amb passat foral sense competències en matèria de dret civil, una situació que, segons va detallar en una roda de premsa anterior Juristes Valencians, emana d'una errada dels legisladors franquistes que preparen el terreny per a la redacció de la Constitució espanyola. Aparentment, oblidaren incorporar l'autonomia en la compilació de drets civils vigents abans de la dictadura, malgrat que la potestat legislativa va estar operativa cinc segles, fins la derrota del Regne de València en la batalla d'Almansa de 1707.

Més de dos segles després, la reforma estatutària de 2006 va rehabilitar la competència que va estar vigent durant només deu anys. La Generalitat va arribar a emetre quatre lleis en matèria de dret civil en aquest període: la de contractes i altres relacions jurídiques Agràries (2013), la de règim econòmic matrimonial (2007), la d'unions de fet (2012) i la de custòdia compartida (2012). La decisió del Constitucional va suspendre les tres últimes, respectant la vigència de les relacions jurídiques establides en empara d'aquelles.