Juristes Valencians sobre la no celebració del 25 d'Abril: "Llanos Masó clarament s'alinea amb els guanyadors de la batalla d'Almansa"
El president de la plataforma cívica, José Ramon Chirivella, ataca la presidenta de les Corts, a qui acusa d'emprar arguments falsos per a justificar-se, i contra la decisió de Mazón de situar al capdavant de la institució "una persona que no creu en l'autogovern"
Este divendres, com cada 25 d'abril, hauria de celebrar-se el dia de les Corts, una jornada de reivindicació de l'autogovern valencià. Enguany no ho serà, per primera vegada des del 1994. La presidenta del Parlament valencià, María de los Llanos Massó (Vox) ha decidit que, quan han passat sis mesos de la dana, encara no és el moment de "celebrar" res.
El president de Juristes Valencians, una de les plataformes civils més implicades en la defensa del règim foral valencià, considera la decisió un "desgavell institucional" i un atac a les institucions de la Generalitat, el "fruit" de "posar a una persona que està en contra de l'autogovern a presidir la institució (les Corts)". José Ramon Chirivella considera, a més, que l'argument esgrimit per Llanos Massó és "fals" perquè la presidenta de les Corts sí que va celebrar el Dia de la Constitució a Castelló de la Plana, al desembre, quan havien passat només 40 dies de la barrancada. "Què ens està contat?" ha manifestat visiblement molest en una entrevista a Les Notícies del Matí. I contra el criteri de la presidenta de les Corts considera que l'acte hauria sigut "útil" per a evidenciar "que encara hi ha moltes ineficiències en l'actuació de l'Estat en la recuperació per la dana".
El problema és fruit de posar a una persona que està en contra de l'autogovern a presidir les Corts
Chirivella ha visitat la ràdio d'À Punt minuts abans de participar en un acte a la Diputació de València, governada pel PP i Ens Uneix, que sí que commemorarà el 25 d'Abril, en esta data es recorda la derrota en la batalla d'Almansa, quan el Regne de València va perdre els furs. La situació, segons ha recordat Chirivella, evidencia una contradicció manifesta. La institució "hereva del règim borbònic centralista" de Felip V, assumirà la reivindicació a què renuncia el Parlament valencià, estructura elemental de l'autogovern, per decisió de la seua presidenta.
En opinió de Chirivella, Llanos Massó "clarament s'alinea amb els que van guanyar la batalla d'Almansa". S'ha confessat sorprés per la naturalitat amb què la resta de la mesa de les Corts, amb majoria del PP, ha acceptat la decisió. "Per a què estan les Corts si no és per a defendre l'autogovern? És alarmant que una proposta de la presidenta s'accepte sense dir res", ha valorat.
Per a què estan les Corts si no és per a defendre l'autogovern?
El president de Juristes assegura haver vist més sensibilitat cap a l'autogovern en el PP de la Diputació que en el grup de les Corts actual, que considera que "s'han de plantejar en quin model estan, si en el de Jaume I o en el de Felip V" i compara amb la fidelitat a l'efemèride del 25 d'Abril en temps d'Eduardo Zaplana o Francisco Camps.
Adverteix Chirivella que des de la tornada del PP al Consell no s'ha pres cap mesura a favor de l'autogovern, malgrat el suport a la frustrada campanya per la recuperació del dret civil valencià. "Per què no fem una manifestació per la condonació asimètrica del deute a favor de Catalunya?", ha proposat des dels micròfons d'À Punt.
En tot cas, el president de Juristes Valencians no dona per perduda la batalla del 25 d'Abril i proposa una altra data per a recordar l'autogovern, el 29 de juny, data en què Felip V va promoure el decret de Nova Planta que va abolir els furs, la "resposta jurídica" a la derrota en la batalla d'Almansa, segons recorda Chirivella.
Juristes Valencians s'ha reunit amb Sumar, diputats i senadors de diferents formacions polítiques i representants dels parlaments de Catalunya i Mallorca amb l'objectiu de demanar la derogació expressa dels decrets de Nova Planta via llei ordinària, de la mateixa manera que figura en la Carta Magna l'eliminació dels límits al règim foral basc.
La conquesta, d'efectes simbòlics, també podria tindre una derivada pràctica, ja que segons Chirivella alguns juristes interpreten que "si aconseguim la derogació expressa, no n'hi hauria problema perquè les Corts continuaren legislant". Eixos límits es van manifestar en la frustrada recuperació del dret civil valencià, que el Tribunal Constitucional va suspendre, i no s'ha aconseguit reactivar malgrat la finestra d'oportunitat que va obrir la reforma de l'article 49 de la Constitució.
