Juristes Valencians: "La porta del dret civil no està tancada. Ens han de dir a la cara que no, i sabrem qui"

Semblava que no, però encara hi ha partida per a recuperar el dret civil valencià en una reforma constitucional imminent. Així ho creu José Ramon Chirivella, el president de Juristes Valencians, la plataforma civil que lidera la reactivació del dret estatutari, suspés el 2016 pel Tribunal Constitucional, que, per contra, sí que es considera vàlida en altres sis autonomies.

"La porta no està tancada. Hem passat de donar el tema per perdut a adonar-nos que la qüestió serà molt pública", ha explicat Chirivella a Les notícies del matí. El pronunciament conjunt de PSOE i PP per a limitar la reforma de la Carta Magna a una actualització de la referència a les persones discapacitades a l'article 49 va ser una poalada d'aigua freda. Però pensa que l'esmena presentada per Joan Baldoví (Compromís), arreplegant el mandat de les Corts per a activar també la causa valenciana en la modificació constitucional obri una nova frontera de possibilitats, ja que obligarà els diputats valencians al Congrés i Senat a retratar-se.

"Queda molta batalla encara. S'haurà de retratar cada grup parlamentari i representant quan falten 80 dies per a les eleccions autonòmiques (...). Ens hauran de dir a la cara que no, i sabrem qui", adverteix Chirivella, que destaca que en la tramitació a Congrés i Senat, l'esmena haurà de votar-se sis vegades.

Queda molta batalla encara. La votació retratarà cada grup parlamentari i cada representant quan falten 80 dies per a les autonòmiques

El president de Juristes Valencians ha evidenciat la contradicció que podria evidenciar-se a les Corts Generals, amb nombrosos diputats valencians i dos expresidents al Senat (Joan Lerma i Alberto Fabra), si s'abstingueren o votaren en contra de la recuperació del dret civil valencià, votada majoritàriament a les Corts, amb Vox i Ciutadans com a única veu discordant.

"El nostre autogovern està incomplet sense el dret civil [incorporat formalment en la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2006]. És el moment en què els grans defensors de l'autogovern el voten. Si no, serà un gran atac a l'autogovern i contra els valencians", ha insistit José Ramon Chirivella, que considera que l'amputació d'aquesta competència va deslluir la commemoració del 40 aniversari de l'Estatut.

"El president Ximo Puig ha estat anys amb l'autogovern reduït. El president de l'autonomia més important en què governa el PSOE i la formació nacionalista amb què han pactat (Compromís) no ho poden permetre. Seria una pèrdua d'autoestima, no només per als valencians i les valencianes, sinó dels nostres dirigents", ha explicat.

El president Ximo Puig ha estat set anys amb l'autogovern reduït. Ni el PSPV ni Compromís ho poden permetre. Seria una pèrdua d'autoestima col·lectiva

La tramitació de les esmenes a la reforma constitucional de l'article 49 està des del 25 de gener a l'espera, 40 dies de retard, un factor que Chirivella interpreta en positiu, ja que pensa que "indica que ho estan fent malament" amb la causa valenciana. Una proposta, cal recordar, prèvia a la de l'article 49, que suma tres anys encallada a la comissió constitucional del Congrés. Juristes Valencians ha multiplicat els contactes en els últims mesos per a fer-la possible: d'una banda, pactant que formacions com Unides Podem o ERC no presenten esmenes alternatives i, més recentment, interpel·lant directament Alberto Fabra (PP) i els diputats i senadors valencians del PSOE.

El nostre autogovern està incomplet sense el dret civil

"Com pot ser que una reforma pactada a les Corts, presentada al Congrés fa tres anys, i amb el suport al 99% dels municipis valencians i vàlida en altres autonomies, l'estanquen a Madrid les mateixes formacions majoritàries (PSOE i PP) que voten afirmativament a la Comunitat Valenciana?". Chirivella atribueix el problema a "un tema d'interlocució". Creu que els dirigents valencians "no han sigut capaços de dir-los als seus caps de Madrid la importància del tema".

La Comunitat Valenciana va perdre la potestat del dret civil en la derrota a la batalla d'Almansa i és l'únic regne de l'antiga Corona d'Aragó a què Felip V va amputar la competència foral com a reprimenda. "Fa 315 anys que reivindiquem el dret civil", destaca Chirivella, que a l'hora de repartir culpes recents, en té per al PSOE i el PP. A l'expresident socialista Rodríguez Zapatero l'acusa de "deslleialtat" per haver portat al Constitucional la qüestió, i de González Pons (PP) critica que incomplira la promesa de recuperar-lo quan els populars tornaren al poder.

Dels actuals dirigents socialistes i populars critica que introduïsquen "falses idees al debat" per a justificar la negativa a abordar la reforma valenciana en la possibilitat que altres grups introduïsquen propostes de reforma constitucional més controvertides. Primer, perquè no caben més esmenes i, segon, perquè les ja presentades (per Vox, Cs, PNB o Junts) no poden prosperar. Cal majoria de tres quintes parts a les cambres, impossible d'abastir sense el suport del PP i PSOE.