La justícia britànica reconeix la immunitat a Joan Carles I fins a l'abdicació, en la demanda per assetjament de Corinna

El Tribunal d'Apel·lacions d'Anglaterra i Gal·les ha reconegut la immunitat de Joan Carles I en la causa oberta per presumpte assetjament arran d'una demanda de la seua examant, Corinna zu Sayn-Wittgenstein-Sayn.

El tribunal dona la raó al recurs dels advocats del rei emèrit, que al novembre van exposar al Tribunal d'Apel·lació que qualsevol suposat assetjament abans de l'abdicació de l'antic sobirà, el juny de 2014, està cobert per la immunitat. Al març, el Tribunal Superior de Londres havia resolt en sentit contrari, negant Joan Carles I la immunitat en la causa.

Més específicament, la cort d'apel·lacions ha sentenciat ara que "la conducta preabdicació al·legada és immune a la jurisdicció dels tribunals d'aquest país [el Regne Unit]" . És a dir, que amb independència que Corinna patira o no assetjament, no es pot condemnar Joan Carles per fets anteriors a 2014, perquè estava protegit per la immunitat, com a rei d'Espanya.

La batalla legal es remunta a finals de 2020, quan els advocats de Corinna van demandar Joan Carles I pel presumpte espionatge i assetjament que l'alemanya denuncia partir des de 2012, directament del rei o de persones en nom seu, inclosos membres dels serveis de seguretat de l'Estat.

La defensa de Corinna creu que la immunitat és "molt limitada" 

La defensa de Corinna ha subratllat que la immunitat només "afecta un assumpte molt limitat". En un comunicat, Michael Kim, del despatx Kobre & Kim, s’ha felicitat perquè la demanda puga progressar ara cap a un juí en el Tribunal Superior de Londres, i ha recordat que la "major part de la demanda, a partir del 2014, no es veu afectada i hauria d'anar a juí". 

En la seua opinió, la demanda de la seua representada comporta acusacions molt greus d'un assetjament que va prosseguir al llarg de molt de temps, i que s'examinarà detalladament quan el juí tinga lloc.

Malgrat que el procés es durà a terme presumiblement l'any que ve, el dictamen d’aquest dimarts deixa fora del procés algunes de les accions més perjudicials per a la causa de l'emèrit, sobretot les referides a les suposades maniobres d'assetjament i espionatge dirigides pel llavors cap del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán. 

Per a la defensa de la demandant, resident al Regne Unit en l'actualitat, l'estratègia de l'emèrit passa per aconseguir que el procés judicial es retarde, però malgrat això la decisió de hui significa que aquest "pot continuar avant". D'acord amb la seua versió, és previsible que els advocats de l'emèrit plantegen noves qüestions procedimentals, encara que creuen que el Tribunal Superior les rebutjarà i obrirà el camí al juí.