El jutge Llarena confirma que no aplica l'amnistia a Puigdemont

L'instructor de la causa del 'procés', el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, ha rebutjat el recurs de l'expresident català Carles Puigdemont contra la decisió que havia pres en juliol de no aplicar la llei d'amnistia al delicte de malversació pel qual està processat en rebel·lia.

Llarena ha dictat este dimarts un acte en el qual, com era previsible, desestima els recursos de reforma de Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Antoni Comín, que ara podran acudir a la sala d'apel·lacions de l'alt tribunal per a recórrer la negativa del magistrat. Llarena ha rebutjat igualment els recursos de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que li havien reclamat que aplicara la mesura de gràcia als processats.

En la resolució emesa hui, l'instructor destaca que la llei deixa fora de l'amnistia els delictes de malversació en supòsits en què el subjecte actue amb "el propòsit d'obtindre un benefici personal de caràcter patrimonial", cosa que entén que sí que concorre en el cas. Ressalta que el delicte hauria estat cobert pel paraigua legal si la norma haguera proclamat, sense restriccions, la concessió de la gràcia a tots els delictes de malversació comesos per a promoure el referèndum il·legal de l'1-O, o si haguera limitat l'exclusió a casos d'enriquiment en el significat etimològic, és a dir, d'augment de riquesa.

No obstant això, recorda que l'article 1.4 de la llei indica que el concepte d'enriquiment afecta, a més, les actuacions on s'obtinga qualsevol avantatge personal de caràcter patrimonial. Una situació que inclou aquella persona que, amb càrrec en els cabals públics, obté qualsevol benefici que haguera requerit pagar una contraprestació dinerària, encara que no augmente materialment el nivell de riquesa. El jutge diu que els processats "decidiren carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost" de l'1-O, que era una obstinació no sols il·legal i contrari a la Constitució i a l'Estatut de Catalunya, sinó alié a les seues responsabilitats de govern i a les competències de la Generalitat.

Puigdemont, en el seu recurs, va denunciar l'"arbitrarietat grotesca" del jutge per no amnistiar-lo per l'1-O i va demanar que se li aplique l'amnistia, com així va acordar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el mateix criteri que exonera l'exconseller Miquel Buch: la malversació es perdona si els fons van tindre com a finalitat el procés.

Sobre este tema, Llarena destaca que la interpretació del TSJC és plenament compatible amb el que el Suprem sosté. "El responsable públic que va decidir gastar els fons públics a atorgar protecció a un dels actuals recurrents, ni va actuar amb propòsit d'enriquir-se en el sentit gramatical del terme, ni va actuar amb el propòsit d'obtindre el benefici personal que contempla la llei en l'article 1.4" perquè "el delicte de malversació va consistir en un acte apropiatiu en benefici de tercers".

Puigdemont se n'assabenta "per la premsa"

L'expresident Puigdemont ha lamentat que "Espanya" haja decidit no aplicar-li la llei d'amnistia "el mateix dia que decideix mantindre impunes els crims del franquisme" i ha lamentat que s'ha assabentat de la decisió de Llarena "per la premsa". En un missatge en X, el líder virtual de Junts ha subratllat la coincidència de la data en què el magistrat ha publicat la resolució que rebutja el seu recurs i en què la titular del jutjat d'instrucció número 50 de Madrid ha arxivat la querella presentada per Julio Pacheco, el primer denunciant de tortures en el franquisme que va declarar davant un jutge a Espanya. "I, per a mantindre les tradicions espanyoles, ens en tornem a assabentar per la premsa", ha ironitzat.

Els comuns, en contra

La portaveu adjunta de Sumar en el Congrés i dirigent d'En Comú Podem, Aina Vidal, ha proclamat que no respectar la llei d'amnistia, aprovada pel Congrés a finals de maig, és "anar contra Espanya" i "contra la política", i s'ha mostrat convençuda que la norma és constitucional.

Així ho ha traslladat en roda de premsa a la cambra baixa en ser preguntada per la decisió de Llarena. Vidal ha manifestat que estudiaran amb detall la resolució, però ha llançat que hi ha magistrats que estan "jugant" amb la jurisprudència i amb la "legalitat" i que en el cas d'este en concret "no sorprén" la posició adoptada.