L'exconsellera Salomé Pradas, citada l'11 d'abril per a declarar com a investigada per la gestió de la dana

La jutgessa de Catarroja que instrueix la investigació penal sobre la gestió de la dana ha citat l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso el divendres 11 d'abril, perquè declaren com a investigats en la causa. Pradas, destituïda setmanes després per la resposta a la catàstrofe, era la màxima responsable del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) aquell fatídic 29 d'octubre, quan es va decidir enviar l'alerta massiva a la població que va arribar quan molts municipis estaven negats i el gruix de les víctimes, que la instructora eleva a 225 —a les quals cal sumar tres persones encara desaparegudes—, ja havien perdut la vida. La decisió s'inclou en una nova interlocutòria judicial coneguda este dilluns, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La causa sobre la dana, de caràcter penal, està centralitzada en la figura de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, que coordina totes les diligències relacionades amb la catàstrofe amb l'ajuda d'un equip especial de fiscals. S'ocupa exclusivament de presumptes homicidis i lesions imprudents i no contempla els danys materials resultants de la falta d'informació a la ciutadania en el dia de les tràgiques inundacions. Pradas i Argüeso seran els dos primers càrrecs polítics de més pes dins del govern de Carlos Mazón que hauran d'acudir als jutjats a donar explicacions com a imputats per la catàstrofe.

En una providència notificada este dilluns a les parts personades en el procés, la magistrada també cita a declarar com a testimonis la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, el 14 d'abril. Dos setmanes més tard, el dia 29, cita dos tècnics perquè hi acudisquen en la mateixa qualitat.

D'altra banda, la instructora Ruiz Tobarra ha emés una interlocutòria en què denega la sol·licitud de l'acusació popular que exerceix Acció Cultural del País Valencià, que requeria dades sobre els vehicles oficials usats pel president de la Generalitat i els escortes entre les 8:00 hores del 29 d'octubre i les 8:00 de l'endemà. Justifica la negativa per la condició d'aforat del cap del Consell, de manera que "no és factible" la "realització de diligències d'investigació sobre la seua actuació", explica. En este sentit, la jutgessa recorda que l'aforament de Mazón impedeix al jutjat d'instrucció ordenar la pràctica de diligències d'investigació sobre el seu paper en esta causa.

Igualment, denega la mateixa sol·licitud de diligències respecte de l'aleshores consellera d'Emergències i del seu número dos, Argüeso, perquè "no consta que no s'hagueren incorporat a la reunió" del Cecopi "o que esta incorporació "s'haguera efectuat amb retard". En el mateix sentit es pronuncia respecte del director i el subdirector general d'Emergències, perquè estos dos últims càrrecs "no ostenten la condició d'investigats" actualment. Finalment, en relació amb les possibles gravacions d'àudio per integrants de la reunió del Cecopi del dia 29 d'octubre, considera que han de ser ells els qui manifesten si posseeixen eixe material i si "voluntàriament hi presten conformitat" per a aportar-les al procés una vegada els prenguen declaració. Tant la providència com la interlocutòria notificats hui no són ferms i hi cap recurs en contra, apunta el TSJCV.

En escrits anteriors, la titular del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja ha deixat clar que la dana no va ser "un fenomen meteorològic imprevist", però el Cecopi es va reunir amb "gran demora" i va prendre decisions amb retard. També ha argumentat que corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població, acordar mesures de protecció civil i minimitzar les conseqüències d'unes pluges que desbordaren rius i barrancs, "posaren al límit les preses" i produïren "una successió tràgica de defuncions". En este escenari, considera que va haver-hi una "inactivitat palesa de l'administració autonòmica". Així mateix, Tobarra ha qualificat de "tardà i errat" en el contingut el missatge massiu d'alerta que es va enviar a la població a través dels mòbils a les 20:11 hores per a demanar que evitaren desplaçaments, quan molta gent ja havia mort en baixos i garatges.