La jutgessa processa Eduardo Zaplana pel cas Erial

El jutjat d'instrucció número 8 de València ha donat per finalitzada la instrucció del cas Erial, que investiga vint persones, entre elles els expresidents de la Generalitat Eduardo Zaplana i José Luis Olivas, i la família Cotino, pel possible cobrament de comissions derivades de les concessions d'ITV i parcs eòlics a la Comunitat Valenciana.

El jutjat dona a les parts un termini de deu dies perquè formulen escrit d'acusació sol·licitant l'obertura de juí oral o el sobreseïment de la causa, segons la interlocutòria de transformació a procediment abreujat, que posa fi així a una instrucció que va tindre el moment més destacat amb la detenció de l'exministre, ara fa quatre anys.

La jutgessa considera que no correspon l’arxivament lliure ni provisional sol·licitat per José Luis Olivas, encara que sí que acorda l'arxivament provisional de María Zaplana –filla de l’expolític del PP– i de Rosa Barceló –la seua esposa.

També descarta les proves sol·licitades per Zaplana en relació amb la societat holandesa Natland i la declaració de tres testimonis (Marcos Benavent, José Manuel Villarejo i una testifical sobre l'empresa Natland).

Organització per a l'obtenció de contractes públics

Segons la interlocutòria, existeixen indicis de l'existència d'una organització formada per persones que, aprofitant-se algunes d'elles dels càrrecs polítics que tenien o havien tingut, al llarg dels anys al costat de diverses empreses ja existents o creades ex professo, i ajudades per empresaris, van facilitar l'obtenció de contractes públics. Totes les parts van aconseguir beneficis econòmics que després van ser objecte de blanqueig i altres delictes.

Els presumptes delictes que cita la interlocutòria són organització criminal, blanqueig de capitals, suborn, prevaricació i falsedat documental, i com a presumptes autors apunta a una vintena de persones, entre elles Eduardo Zaplana, Joaquín Barceló Llorens (testaferro), Vicente i José Cotino Escrivá, i José Luis Olivas, i les empreses Costanera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Integrales, Turnis Sylvatica i Dobles Figuras.

Un grup pròxim a Zaplana

Els investigats, "dirigits per" Zaplana, segons la instructora, formaven un grup pròxim a l'expresident per vincles d'amistat, com en el cas de Joaquín Miguel Barceló Llorens, o per haver tingut relació amb ells per la posició política que va ostentar i les relacions que va tindre des del seu càrrec públic, i això amb la finalitat de poder obtindre guanys il·lícits.

S'ajudaven en la consecució d'aquesta finalitat de Francisco Grau Jornet, Juan Francisco García Gómez, Mitsuko Flerida, Joaquín Miguel Barceló Llorens i altres, i especialment de part dels empresaris que formaven el grup SEDESA –Vicente Cotino Escrivá i José Cotino Escrivá–, i el ja mort Juan Cotino –expresident de les Corts, exvicepresident del Consell i exdirector general de la Policia–, usant societats com Asedes Capital.

ITV i parcs eòlics

Després de la privatització de les ITV i l'ordenació territorial dels Parcs Eòlics, objecte del procediment i un procés que es va iniciar en el període en què Zaplana va presidir la Generalitat, els concursos públics sobre els quals es va obrir licitació van ser adjudicats a Projectes Eòlics Valencians (amb la participació d'Endesa, Bancaixa i Levantina de Obras y Edificios, i més tard Inversiones Imison) en tres de les zones.

Així s'indicava en els documents trobats en el que va ser habitatge de Zaplana i on s'arreplegava l'import de les quantitats que havien de pagar els que pretenien que els foren adjudicats, a més del preu de la mateixa adjudicació. Aquests documents són els anomenats "papers del sirià", que van ser intervinguts a l'autodenominat "ionqui dels diners", Marcos Benavent, durant la investigació del cas Imelsa.

Els qui aspiraven a aquestes adjudicacions eren empreses predeterminades com el Grup Sedesa i per a això es van efectuar "concursos a la carta" perquè les empreses interessades, prèvia estipulació de comissió, obtingueren aquests contractes públics.

La forma planificada per Eduardo Zaplana, segons la interlocutòria, era "quedar primer de tot ocult en l'ombra de tota mena d'activitat, amb la finalitat d'eludir possibles responsabilitats i atés que era conegut públicament".

Per això va utilitzar als amics i coneguts –afig la jutgessa–, als quals va fer partícips dels beneficis obtinguts en quantitats mínimes amb la finalitat d'aconseguir la seua col·laboració, com amb Joaquín Miguel Barceló, que figurava com a administrador en societats creades tant a Espanya com a l'estranger i en comptes corrents.

D'aquesta manera, Zaplana quedava "al marge, formalment, i lliure de responsabilitats mentre rebia importants beneficis econòmics".

Un entramat societari

Després de l'entramat de societats a Espanya, l'Uruguai, Panamà i Luxemburg, i comptes oberts en països com Andorra i Luxemburg per a cometre els presumptes delictes, i amb la finalitat de poder tornar els diners a Espanya i utilitzar-lo, era necessari comptar amb societats amb seu a Espanya.

D'aquesta forma es van constituir, segons la instructora, Medlevante SL i Gesdesarrollos Integrales SL, dues de les quals formen part de l'entramat empresarial per al retorn dels fons.

De moment, la investigació judicial ha provat que es va crear una trama internacional de vint-i-cinc societats per a ocultar i desviar els diners de les presumptes comissions per les concessions de la ITV i el Pla Eòlic, que s'adjudicaren a Sedesa, grup empresarial dels Cotino, quasi onze milions d'euros. Se n'han recuperat quasi set, transferits a un compte a Suïssa i propietat, en un 90%, de Zaplana. 

L'expresident valencià va eixir de la presó de Picassent el 18 de febrer del 2019, en llibertat provisional, després de passar-hi huit mesos.