L'alcalde de Cullera sobre el decret d'apartaments turístics: "Si la Generalitat ens passa la pilota, haurà de donar-nos recursos"

A l'alcalde de Cullera, Jordi Mayor (PSPV), li sona bé la música del decret llei sobre apartaments turístics que este divendres aprova el Consell de Carlos Mazón, però crida a la precaució abans de conéixer a la lletra menuda. "Tot el que siga afavorir l'autonomia municipal, m'agrada, em sona bé. No tant que ens passe la pilota. Si ens dona la competència ens haurà de passar els recursos [...] Qui serà l'inspector? I el sancionador? Qui ho pagarà? No anem sobrats els ajuntaments i això pot llastrar l'economia", ha opinat en Les notícies del matí sobre el decret que el president i la consellera de Turisme van avançar este dijous.

Segons ha explicat, Cullera (Ribera Baixa) no té un problema amb els apartaments turístics, perquè fa dècades que va suplir la falta de places hoteleres amb lloguers de llarg termini, diferents dels que comercialitzen per setmanes o dies les plataformes en línia. No obstant això, ha explicat que l'Ajuntament estudia mesures fiscals perquè "qui oferisca una vivenda turística per mesos veja que potser no li compensa tant per a llogar-la tot l'any".

"El turisme és bo si el ciutadà d'eixa ciutat veu que el beneficia, si veu que la condició turística li repercuteix en la qualitat de vida", ha manifestat, per a defendre els beneficis en forma d'ocupació, serveis o infraestructures que ha repercutit l'activitat en un municipi sense a penes agricultora ni capacitat d'indústria per l'elevat preu del sol. "Si no podem fer veure el veïnat que el turisme és bo per a ells, estem fallant", ha advertit sobre la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de l'oferta en un municipi que quadruplica la població a l'estiu i que té pendent de multiplicar el volum d'habitants quan s'urbanitze el nou barri residencial, conegut com el Manhattan de Cullera.

El turisme és bo si el ciutadà d'eixa ciutat veu que el beneficia. Si no podem fer veure el veïnat que el turisme es bo per a ells, estem fallant

Ni la posició estratègica ni el volum de població estival li han permés conservar un metge a la zona del Raval, de la reordenació del servei a l'estiu per a cobrir les vacances dels professionals. Mayor, que va arribar a manifestar-se a les portes de la Conselleria de Sanitat, ha acusat el conseller Marciano Gómez de jugar amb la salut del veïnat i intentar treure rèdit polític de les gestions que va encetar per a mantindre el facultatiu. Segons ha explicat, Gómez va enviar-li una carta redactada amb firma de la consellera i de l'alcalde mateix que responsabilitzava el govern espanyol i la secretària general del PSPV i ministra Diana Morant, de la situació. "Li estic demanant un metge, vosté creu que he de signar una carta? Em va semblar una burla. Vaig demanar una reunió i en lloc de concedir-me-la em van posar a parir a la roda de premsa del ple del Consell, acusant-me a mi d'intentar fer política", ha recordat sobre aquell episodi.

El conseller Marciano Gómez ha jugat amb la salut del veïnat

En clau comarcal, ha valorat la moció de censura a Sueca contra el socialista Dimas Vázquez com "una mala notícia". Ha reivindicat la gestió de Vázquez i ha explicat que a parer seu la maniobra té no altre motiu polític que "l'afany de tindre poder". Compromís, el partit independent Sueca per Davant i el PP han registrat la moció, sobre la qual també s'ha pronunciat Ens Uneix, el partit de Jorge Rodríguez (Ontinyent) que ostenta la vicepresidència de la Diputació de València, instant els populars que voten que sí. "Les mescles d'aigua, oli i elements pirotècnics no són bones per a cap ciutat i no augure cap estabilitat política en els anys vinents a Sueca (si prospera la moció)", ha valorat.

Les mescles d'aigua, oli i elements pirotècnics no són bones per a cap ciutat. No augure cap estabilitat política en els anys vinents a Sueca

Mayor també ha opinat sobre l'acord fiscal amb ERC per a la investidura del socialista Salvador Illa (PSC) a Catalunya. Emmarca les crítiques, abans de conéixer-se el detall del pacte, en una competició de la dreta per a veure que trau més rèdit polític de l'odi a Catalunya. Creu que participar d'eixa posició llastra la Comunitat Valenciana, mentre no hi haja una posició única al voltant d'un model de finançament que aglutine tots els partits valencians.

"No podem estar mirant de reüll a veure què fan els catalans. Algun dia haurem de saber el que volem. Els catalans l'han tret i nosaltres, què hem tret en 40 anys? Ens hem de fer veure... Hem de tindre clara la nostra política de finançament. L'hem tinguda clara en temps de Puig i ara la pilota la té Carlos Mazón per a fer que això siga política autonòmica i aconseguir que tots els partits estem d'acord", ha valorat.

No podem estar mirant de reüll a veure què fan els catalans. Algun dia haurem de saber el que volem

A parer seu, tot passa perquè primer Mazón assente les bases d'una posició dins el Partit Popular, on hi ha divergències en el finançament segons les autonomies. Considera que el cap del Consell ha debilitat la seua posició per la política fiscal aplicada al territori. "Com pot ser que no tinguem recursos per serveis públics, però li perdonem 400 milions d'euros als més rics? —s'ha preguntat— També té difícil explicació que vote en contra de les regles de despesa del govern espanyol i això faça que arriben menys recursos. Dona suport a les propostes que fan arribar més diners i després ja protestes. Però no et pegues un tir al peu amb el finançament".

En tot cas, considera que el problema de finançament no el crea el concert amb Catalunya tant com el sobrefinançament de Madrid. "L'Estat fa anys que és federal. Hi ha un territori que és Madrid, on estan totes les institucions i que està sobrefinançat, i després la resta. Haurem de plantejar-los si el problema són els catalans, sinó el fet que les perifèries no estan ben finançades, enfront d'elements que sí", ha raonat en el temps de tertúlia del matinal de la ràdio d'À Punt.