L'Audiència Nacional condemna l'exconseller Serafín Castellano i absol el denunciant del càrtel del foc

L'Audiència Nacional (AN) ha condemnat dotze acusats, entre ells l'exconseller de Governació i exdelegat del govern espanyol a la Comunitat Valenciana Serafín Castellano, a penes d'entre sis mesos i dos anys i mig de presó pel denominat "càrtel del foc". Ha aplicat, a més, per primera vegada l'eximent de responsabilitat penal per a denunciants d'esta mena d'organitzacions.

En el cas de Castellano, que va reconéixer lucrar-se de la trama i arribà a un acord de conformitat, la sala el condemna a un any i nou mesos de presó per delicte continuat de suborn, continuat de prevaricació, continuat de malversació i continuat de falsedat en document oficial, en relació de concurs medial, amb l'atenuant analògic de confessió tardana i simple de dilacions indegudes. Per contra, l'absol del delicte d'associació il·lícita.

La sala penal fa ús de l'anomenada excusa absolutòria, que preveu l'absolució per als delictes d'alteració de preus de concursos públics per a les persones que, actuant en nom i representació d'una empresa o societat, hagen participat en pràctiques contràries al dret de la competència si es compleixen determinades condicions.

També aplica als acusats l'atenuant de dilacions indegudes. En concret, perquè el cas es va iniciar el 2015 i s'ha sentenciat quasi deu anys després, la qual cosa ha de considerar-se que excedeix del temps raonable de resposta.

En la resolució, a més, el tribunal imposa una novetat: la prohibició de contractar amb les administracions públiques durant nou mesos a les empreses que van participar del càrtel del foc.

S'aplica l'eximent de responsabilitat penal per a denunciants

Els magistrats de la secció primera donen la raó a la defensa de Francisco Alandí i apliquen este precepte recollit en el Codi Penal, després que l'acusat denunciara l'existència del càrtel i les persones i societats que hi van participar, entre el qual s'incloïa el mateix com a gerent d'una de les mercantils.

Alandí, recorden els magistrats, va aportar prop de 500 documents que acreditaven la concertació dels condemnats per a delinquir. En concret, en els documents es detallava la fixació de preus i el repartiment de mercats en els concursos relatius a les aeronaus d'extinció d'incendis.

La seua defensa assegurava haver lliurat documentació, haver mantingut una col·laboració activa tant amb la Fiscalia com amb la policia, així com amb el jutjat d'instrucció. A més, recordava que en el juí oral havia reconegut la seua posició com "factòtum" de l'empresa Avialsa, el seu domini dels fets i haver participat en el càrtel.

El càrtel del foc: "pactes clandestins per a imposar preus superiors a les administracions"

La sentència descriu com, entre 1999 i 2018, un grup d'empresaris del sector de la navegació aèria d'extinció d'incendis, després de concertar-se per a repartir-se geogràficament els concursos públics licitats a escala estatal, van desenvolupar en el si dels grups empresarials i societats que representaven una sèrie de conductes il·lícites. En alguns casos, comptaven amb la col·laboració d'autoritats o funcionaris públics amb competències en la matèria.

El seu procedir, explica la sala, va consistir en la fundació i posterior funcionament, estable i permanent, d'una "associació" de persones i empreses del sector de la navegació aèria, que, "amb previs pactes clandestins i ànim de lucre, imposaven a les administracions contractant preus superiors dels quals derivarien de la lliure i transparent concurrència. Això, mitjançant el repartiment fraudulent del mercat".