Zaplana, condemnat a deu anys de presó i 25 milions de multa per corrupció

La secció quarta de l'Audiència de València ha condemnat l'expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, a deu anys i cinc mesos de presó pel cobrament de suborns per l'adjudicació a dit dels contractes de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) i del Pla Eòlic, dins de l'anomenat cas Erial, segons la sentència que ha avançat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Considera provat que l'excap del Consell va beneficiar-se dels més de deu milions d'euros en comissions que van localitzar-se en paradisos fiscals a l'estranger.

El tribunal atribueix a Zaplana els delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals. En conseqüència, li imposa dèsset anys i deu mesos d'inhabilitació per a ocupació i càrrec públic, tres més per a l'exercici de la seua professió i multes per un import superior als 25 milions d'euros. També decreta el decomís de diferents béns i quanties intervingudes durant la instrucció de la causa, si bé l'absol del delicte de grup criminal.

La Fiscalia demanava inicialment dèsset anys de presó i una multa de més de 40 milions contra l'excap del Consell en la primera etapa del Partit Popular a la Generalitat, que també va exercir com a portaveu i ministre de Treball amb José María Aznar.

Sis condemnes i huit absolucions

La sala ha condemnat cinc acusats més a penes que van des d'un any i tres mesos a set anys i mig de presó per prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals. Entre estos, hi ha l'excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, qui ha sigut condemnat a tres anys per falsedat, suborn i blanqueig; el seu amic i testaferro confés, Joaquín Barceló Pachano, condemnat a un any i tres mesos i multa de cinc milions; i els empresaris Vicente i José Cotino, amb tres anys i dos mesos, respectivament, més una multa de 4,3 milions, que van confessar els fets durant la vista oral.

No va admetre els fets l'assessor fiscal Paco Grau, que l'acusació considerava artífex de l'operativa de la trama a Espanya. El tribunal l'ha condemnat a cinc anys de presó i li reclama una multa de vint milions d'euros.

Per contra, absol els altres huit imputats, entre els quals hi ha la secretària de l'expresident, Mitsouko Henríquez, i l'expresident José Luis Olivas. La sentència no és ferma i es pot recórrer contra ella en cassació davant del Tribunal Suprem.

La condemna s'ha conegut sis anys després de l'empresonament provisional de Zaplana, el 24 de maig del 2018. L'expresident va passar sis mesos al centre penitenciari de Picassent (Horta Sud), abans d'ingressar a l'Hospital La Fe de València per a tractar-se una leucèmia.

Des que va rebre l'alta, el febrer del 2019, va centrar-se a preparar la defensa en previsió d'un juí que tardaria cinc anys arribar. En eixe temps, la investigació policial i judicial va destapar una trama de societats i comptes en paradisos fiscals per a ocultar presumptes suborns per les adjudicacions de les ITV i el Parc Eòlic, dos dels principals plecs públics emesos en l'etapa de l'expresident.

El rastre dels diners, almenys deu milions d'euros, va portar la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil a identificar un grapat de persones que operaven en nom de Zaplana. Entre ells hi havia l'excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García, i l'amic de joventut Joaquín Barceló, que van reconéixer en el juí la condició de testaferro de l'excap del Consell i els mossos dels contractes públics com a origen dels diners localitzats a l'estranger. Els nebots de l'exdirector general de la Policia Nacional i expresident de les Corts, Juan Cotino, van admetre haver gestionat el pagament dels suborns, suposadament per ordre del seu oncle, a través de l'empresa familiar Sedesa, que acabaria beneficiant-se d'un llarg historial d'adjudicacions públiques, inclosa la gestió de l'Hospital d'Alzira (Ribera Alta).

Abans, en la fase d'instrucció, el financer uruguaià Fernando Belhot va reconéixer l'encàrrec de Zaplana per a moure els diners a l'estranger, una posició que va refermar durant el juí. La col·laboració amb la justícia de Belhot ha permés recuperar prop de set milions d'euros.

Estes confessions han compromés el futur de l'expresident, que mai ha reconegut cap irregularitat i no figura com a beneficiari nominatiu de cap dels comptes investigats. Sempre ha mantingut que els diners eren de la resta i que l'operació el va esguitar per haver mediat desinteressadament en assumptes dels seus amics. El tribunal no ha cregut la versió de la defensa, que durant el juí va al·legar la teoria d'una suposada conspiració dels serveis d'intel·ligència espanyols a través d'un confident sirià, per a intentar desacreditar la prova nuclear del procés.

Este document, que anticipava l'entramat societari de la trama Erial, el va localitzar la Guàrdia Civil en l'escorcoll al despatx del primer advocat de l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent, el ionqui dels diners. Li'l va entregar l'empresari sirià Imad al-Naddaf Yalouk, que ha declarat que el va trobar de casualitat en un antic habitatge de Zaplana, on va viure de lloguer.