L’AVL considera que la sentència del Suprem és “contrària a la normalització”

Després que el Tribunal Suprem haja confirmat la prohibició de l'ús administratiu del valencià amb Catalunya i les illes Balears, perquè considera que la Comunitat Valenciana no té competències per a decidir la llengua en què es comunica, les reaccions no s'han fet esperar.

Els governs valencià, català i balear han reivindicat comunicar-se en la seua pròpia llengua amb un 'bon dia' simultani en Twitter. Amb aquest gest els tres governs autonòmics mostren el rebuig a la sentència del Suprem, segons la qual es tomba el decret de la Generalitat que prioritza la comunicació amb aquests territoris en valencià, i ordena a fer la traducció al castellà de tots els documents oficials, tot i que pertanyen al mateix àmbit lingüístic.

De fet, la Generalitat ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència que, en paraules del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, “menysprea la llengua i les competències pròpies”. “Des de la Generalitat es considera que aquesta sentència afecta a l'autogovern perquè nega que la Comunitat Valenciana tinga competència per a determinar i regular l'abast i els efectes de la llengua cooficial”, assenyala la Conselleria.

Així mateix, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua considera que la sentència que confirma l'anul·lació de diversos articles del decret de l'ús del valencià en l'administració autonòmica és “contrària a la normalització” de la llengua. Així mateix, creu que la decisió judicial “fa evident una vegada més que hi ha una necessitat urgent d'establir el requisit lingüístic d'accés en la funció pública per a poder garantir el dret de tots els valencians a ser atesos en valencià i rebre els escrits administratius en la seua llengua preferent”.

El Botànic creu que el Suprem menysprea l'autogovern

Els grups del Botànic consideren la sentència contrària a l'autogovern i diuen que menysprea la llengua, mentre que l'oposició la qualifica de justa i encertada.El portaveu socialista a les Corts, Manolo Mata, ha asseverat que molta gent considera que aquestes resolucions són “una agressió perquè no permeten comunicar-te en la llengua que vulgues i que t'entenguen”. A més, ha assegurat que resolucions com aquestes són una “fàbrica d'independentistes” i ha felicitat el Consell per anar al Constitucional. “Aquest país necessita tranquil·litat i una lectura constitucional per a guanyar espais de llibertat i enteniment”, ha conclòs.

Així mateix, la portaveu del Consell i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, ha considerat que “el Suprem s'ha apartat d'una línia jurisprudencial de dècades i que el Constitucional ha de posar en orde” aquest fet. “El conseller Marzà ja va dir ahir que l'article 3 de la Constitució és molt clar respecte a les diferents llengües de l'Estat i el deure de protecció que tenim les comunitats autònomes i els poders públics de protegir-les, perquè formen part de la riquesa cultural d'Espanya”, ha explicat.

Fins i tot hi hagut reaccions a Catalunya i les Illes Balears. El president català Quim Torra ha dit que acatar la sentència seria acceptar una burla monstruosa i que la Generalitat de Catalunya continuarà comunicant-se en català amb les Illes i el País Valencià. I el conseller d'Educació, Universitat i Investigació del govern balear, Martí March, l'ha qualificada com un “atac” a la unitat lingüística i a les competències de les autonomies.

Satisfacció entre l'oposició

D'altra banda, el síndic de Ciutadans a les Corts, Toni Cantó, ha qualificat la sentència de justa i encertada, ja que, segons ha dit, hi ha dos llengües oficials i “cal garantir el dret de l'administració a comunicar-se amb la ciutadania amb ambdues”.

El PP també ha celebrat la sentència com a “magnífica notícia per als valencians”. El diputat popular a les Corts Jorge Bellver ha assegurat que “aquest decret que pretenia acabar amb el castellà a la Comunitat Valenciana ja és història” i ha censurat que Puig no diga “res sobre aquest tema d’una sentència del Suprem”.