L'excomissari Villarejo i el 'ionqui dels diners' alimenten la teoria de la conspiració del CNI contra Zaplana

Durant el seu mandat com a president del govern espanyol, Mariano Rajoy va ordenar al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que aconseguira informació "judicialitzable" sobre l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball Eduardo Zaplana, llavors directiu de Telefónica, a fi de desactivar-lo com a eventual rival polític. L'encàrrec el va assumir "per delegació" l'exdirector de la Policia Nacional i expresident de les Corts, Juan Cotino, i hi va implicar el director de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, el coronel Manuel Corbí.

La investigació va localitzar proves de presumptes corrupteles sobre l'adjudicació de les ITV i el parc eòlic valencià, així com diners en paradisos fiscals que podrien correspondre a Zaplana. Amb tot, es va armar un dossier que es va entregar a un confident del CNI, un empresari sirià que representava la comunitat àrab de València. El motiu? Que fera arribar este dossier a l'exgerent d'Imelsa, el ionqui dels diners, Marcos Benavent, a fi que la Guàrdia Civil poguera justificar la troballa dels documents en un escorcoll del cas Taula i activar així la investigació sobre Erial.

Esta és, en termes generals, la versió que han defés en la sessió d'este dijous del cas Erial l'excomissari de la Policia Nacional Juan Manuel Villarejo i l'exgerent d'Imelsa i ionqui dels diners, Marcos Benavent. En una compareixença com a testimonis a petició de la defensa de Zaplana, Villarejo i Benavent han plantejat dubtes sobre els anomenats "papers del sirià", els cinc documents localitzats en l'escorcoll al despatx del primer lletrat de Benavent, Ramiro Blasco. La Guàrdia Civil considera que estos papers són el full de ruta que va permetre destapar les presumptes corrupteles sobre l'adjudicació de les ITV i el parc eòlic valencià.

Villarejo ha confirmat i ampliat les insinuacions que ja va traslladar en dos comissions d'investigació al Congrés. Adverteix que podria tractar-se d'una maniobra del CNI per a construir una acusació contra Zaplana i col·locar els papers que l'incriminaven perquè foren localitzables en una altra investigació fent ús d'un confident de la policia i la intel·ligència espanyola: l'empresari sirià Imad al-Naddaf Yalouk. La novetat ha sigut l'acusació contra Rajoy com a inductor i contra Cotino com a executor, ha dit, per "delegació" del primer.

Benavent s'ha desdit de la declaració que va fer el 2018 durant la instrucció de cas Taula i ha assegurat ara que al-Naddaf el perseguia amb els papers, que els documents eren molts més dels que s'han fet públics, perquè ell va fer-ne una selecció; que sabia que l'amic sirià era confident del CNI i que va pactar amb ell inventar-se la troballa fortuïta de la documentació en un antic pis de Zaplana on al-Naddaf havia residit temporalment de lloguer a fi de protegir-lo quan els investigadors de l'UCO li demanaren explicacions per la documentació.

La versió de Villarejo i Benavent, basada en declaracions però sense noves proves materials que l'acrediten, serveix a la defensa de Zaplana per a intentar desacreditar el moment preliminar de la investigació: l'escorcoll al despatx de Ramiro Blasco, el primer advocat del ionqui dels diners, en què es va trobar la documentació. És a dir, el lloc, el moment i el material emergent del cas Erial. L'advocat de l'expresident de la Generalitat, Daniel Campos, ja va intentar que el juí no se celebrara al·legant dubtes sobre la troballa, una petició a què es van sumar la majoria de les defenses d'Erial en la fase de qüestions prèvies i que finalment va desestimar el president del tribunal.

Tres exconsellers defenen la legalitat de les privatitzacions

El lletrat de Zaplana estrenava este dijous la ronda de testimonis proposats per les defenses, que han oferit una versió diferent del relat acusatori de la Fiscalia Anticorrupció, contra la presumpta trama de suborns per les adjudicacions a dit de les contractes de les ITV i el parc eòlic. Tres exconsellers d'Eduardo Zaplana, durant la seua etapa al capdavant de la Generalitat, han defés la correcció tècnica i jurídica dels processos de privatització: els extitulars d'Indústria, Diego Such i Fernando Castelló, i el de Medi Ambient, Fernando Modrego, que, com Villarejo i Benavent, han declarat en qualitat de testimonis.

Such ha defés que "el procés de privatització perseguia l'objectiu de fer les ITV més barates i eficients, com s'està demostrant ara" i que el PP "va arribar al govern amb un projecte de racionalització i eficiència". Ha dit que es dedicava a "vendre" la privatització en els mitjans de comunicació i no en la "dinàmica interna del procés", si bé ha assegurat que els tècnics l'haurien informat "si hi haguera hagut alguna cosa estranya". A Zaplana l'ha situat com una figura institucional aliena al procés administratiu de privatització.

Fernando Castelló s'ha atribuït la responsabilitat de l'impuls polític del parc eòlic. "Buscàvem instruments comuns amb altres conselleries per a fomentar indústries renovables. Vaig tindre moltes reunions amb el conseller d'Obres Públiques i de Medi Ambient i els tècnics ens van dir que el millor era fer una moratòria de les autoritzacions i desenvolupar un pla d'acció territorial sectorial, el pla eòlic", ha explicat.

En últim lloc, Fernando Modrego ha assegurat haver actuat amb total llibertat, sense indicacions de ningú, i ha defés la legalitat de l'operativa del concurs i les adjudicacions dels plans eòlics. "Sempre va estar avalada per informes tècnics i jurídics que justificaren les operacions administratives", ha assegurat.