L’exconsellera Salomé Pradas demana arxivar la causa penal de la dana, perquè “era un fenomen d’impossible previsió”

La defensa de l’exconsellera de Justícia i Interior, i màxima responsable d'Emergències el 29 d'octubre, Salomé Pradas, ha demanat que s'arxive la causa penal de la dana i ha qualificat d'“absolutament inadmissible” que se seleccione “com a cap de turc” la seua representada “amb la pretensió de poder atribuir-li la responsabilitat penal” de les defuncions.

Així consta en un recurs d'apel·lació presentat a la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa, contra la resolució pel qual va ser imputada, al costat de l'exnúmero dos de la Conselleria, Emilio Argüeso, en la causa que investiga les morts i lesions per la dana que va acabar amb la vida de 228 persones, tres de les quals encara continuen desaparegudes.

“Ningú ha atemptat contra la vida dels morts” i la causa fonamental d'eixes morts va ser “la magnitud d'una catàstrofe natural que per les seues característiques i per la velocitat del curs va constituir un fenomen d'impossible previsió o, si més no, d'evitació”. Per això, el “que escau és l'arxivament”, afirma el recurs.

L'orde penal "no és l'idoni"

Este procediment penal, "encara que s'inspire en el lloable propòsit de fer justícia, ha de reconduir-se" a evitar que els fets tornen a succeir, i a reparar les víctimes. Per això l'orde penal "no és l'idoni", sosté la defensa de Pradas, per a la qual "no hi cap retret penal" en el que va ocórrer.

Seguir en la via penal —exposa— és una tasca "verdaderament hercúlia per la complexitat, extensió, duració en el temps, persones físiques i jurídiques involucrades" i cost, que "només condueix a la consegüent frustració de les víctimes, moltes de les quals probablement ni tan sols arribaran a veure el final d'eixe incert camí".

La defensa de Pradas sosté que a Espanya ocorren "de tant en tant tragèdies de la naturalesa que produeixen gran quantitat de víctimes en molt poc espai de temps", com la riuada de València del 1957 o la pandèmia de la covid-19, en les quals no es va responsabilitzar penalment a cap autoritat.

L'origen del que va succeir

A més, sosté que "l'origen principal" del que va succeir "no van ser tant les pluges, sinó la inexistència de les obres de canalització dels rius que van arrossegar les aigües pel barranc de Poio, obres no executades per decisions d'administracions anteriors". En concret, cita la presa de Xest el 2005 i les obres de la canalització del barranc de Poio que s'anaven a fer el 2011 i que "tampoc es van fer. Això sí que haguera evitat les morts que desgraciadament es van produir", assegura la defensa de l'exconsellera.

També indica que "no és admissible centrar la qüestió" en el retard a l'hora d'enviar el missatge d'alerta a la població, ja que "en els fets van intervindre per acció o omissió innombrables organismes de les diferents administracions", perquè "no és veritat que existira un comandament únic", sinó un Cecopi, i perquè hi faltaven protocols.

Per tant, per a la defensa de Pradas, cal tancar este procediment, les diligències del qual ja sumen tretze toms, "al més prompte possible i dirigir el tir a l'àmbit on escau: el contenciós administratiu", mentre que qüestiona que s'atribuïsca a Pradas la "màxima autoritat" en l'emergència, "obviant-se que existia codirecció amb la delegada del govern" espanyol a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé.

A més, posa en entredit que la jutgessa partisca "de l'apriorisme de que exclusivament corresponia a les autoritats autonòmiques alertar la població", perquè les competències en la dana "no es refereixen només a protecció civil" i "l'Estat té igualment competències i en depenen organismes que també van participar de manera rellevant en els fets", com la delegació del govern espanyol, l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX).

Argüeso: "L'112 no va arribar a enviar cap missatge al Cecopi la vesprada i nit de la dana"

L'exsecretari valencià de Seguretat i Emergències, Emilio Argüeso, també ha presentat un recurs contra la resolució en el qual s'acorda la citació com a investigat. Demana que esta citació s'anul·le o es revoque perquè considera que no hi ha motius que la justifiquen. A més, reclama que es concrete la totalitat de possibles víctimes mortals abans de declarar.

Per a la defensa d'Argüeso, la resolució de la jutgessa conté una "greu omissió" per no relacionar la totalitat de víctimes i també qüestiona que no criden a declarar com a investigada la responsable de l'112 aquells dies i sí a ell "que era un membre més del Cecopi, organisme on mai van arribar les telefonades de l'112. Subratlla que l'ex alt càrrec "no tenia competència orgànica o funcional alguna per a decidir" cap extrem: ni si s'enviava o no el missatge de l'ES-Alert, ni el contingut ni l'hora, que finalment va ser a les 20:11 hores del 29 d'octubre.