"L'exili" basc a Benidorm celebra la dissolució d'ETA

8.000 bascos viuen a Benidorm, 1.500 hi són empadronats. Molts d'ells van arribar a la Marina Baixa fugint d'ETA. Aquests "exiliats" a Benidorm s'anomenen la quarta província basca. La notícia de la dissolució de la banda terrorista l'han rebuda amb alegria, com una redempció. Molt d'ells van arribar a Alacant en els temps més durs i violents de la banda terrorista al País Basc. A Benidorm han creat el seu propi espai, amb carrers, bars, hotels, negocis, racó propi a la platja de Llevant i fins i tot batzokis. S'han convertit en un lobby. Els partits polítics bascos no obliden mai visitar-los en campanya electoral. Convoquen mítings als locals i carrers del centre de la localitat de la Marina i els organitzen els vot per correu, un vot que en molts comicis ha arribat a ser decisiu.

Molt sovint la colònia basca se reunix a la plaja de Llevant i organitza una coral espontània. Canten cançons populars basques. Entre ells comenten amb satisfacció i alegria la notícia de la dissolució d'ETA. Begonya, de la localitat biscaina d'Ondarroa, assegura que feia anys que lluitaven al País Basc i també des de Benidorm per aconseguir que arribara este moment. Molts paisans li donen la raó, recorden que molts dels que es troben a la platja es van quedar a Benidorm fugint de l'ambient opressiu que s'havia creat al País Basc. Eusebio, de Bilbao, conta als paisans com cada dia mirava per la finestra de sa casa per a poder eixir de casa. Andrés, de Donosti, s'emociona en recordar que els seus fills ja no viuran la por que ell ha viscut i acaba amb una reflexió que es fa col·lectiva: per a què ha servit tant de mort. Els seus fills, diu, ja venen a Benidorm a gaudir de la platja i no fugint del terror.