L'exsocialista Jorge Rodríguez i la resta d'acusats, absolts del cas Alqueria

L'Audiència de València ha absolt l'expresident de la Diputació de València i actual alcalde d'Ontinyent, l'exsocialista Jorge Rodríguez, i les altres tretze persones acusades en el conegut com a cas Alqueria en considerar que no hi ha delicte en els fets jutjats. La sentència s'ha donat a conéixer just dos dies després de la celebració de les eleccions autonòmiques i locals, en què Rodríguez ha revalidat el càrrec al capdavant del consistori ontinyentí de la mà del seu nou partit, Ens Uneix.

El juí, que va començar en setembre de 2022 i va allargar-se vora dos mesos i mig, tractava d'aclarir si els catorze acusats van afavorir contractes presumptament irregulars de deu alts directius en l'empresa pública Divalterra, antiga Imelsa, per a beneficiar el PSPV i Compromís. Açò va generar un perjuí econòmic a la institució de més d'un milió d'euros. La Fiscalia i les altres acusacions (Acció Cívica i el PP) demanaven huit anys de presó per a Rodríguez per aquests fets, però ell sempre ha defés que és innocent i ha negat qualsevol mena d'irregularitat.

En una resolució de 146 fulls i amb data d'aquest dimarts, a què ha tingut accés À Punt, el tribunal resol absoldre dels delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial Jorge Rodríguez, l'exgerent Agustina Brines (Compromís) i l'exgerent José Ramón Tiller (PSPV). També qui fora cap de gabinet de Rodríguez en la corporació provincial, Ricard Gallego, i l'assessor Manuel Regurat, als quals les acusacions consideraven cooperadors necessaris.

Entre els absolts figuren també les set persones contractades com a càrrecs d'alta direcció, per als quals el fiscal demanava sis anys de presó: un per falsedat documental i cinc més per malversació de cabals per cooperació necessària.

Els ara absolts havien sigut acusats per la Fiscalia Anticorrupció, Acció Cívica contra la Corrupció i el PP de delictes de malversació de cabals públics, falsedat en document oficial i prevaricació per la suposada contractació il·lícita d'alts directius en l'empresa pública Divalterra, l'anterior Imelsa. Les acusacions van reclamar condemnes d'entre sis i huit anys de presó.

El tribunal considera que "la nova estructura d'Imelsa i les seues noves línies d'actuació resulten ser una decisió política dels partits que van aconseguir el pacte de govern" el 2015 i que "no existeix manteniment probatori que permeta afirmar que aquesta nova estructura vinguera preordenada pel propòsit de col·locar amics o correligionaris". "Contràriament a les afirmacions de les acusacions, les noves àrees sempre van tindre dotació pressupostària", i en referència al suposat perjudici que va poder haver ocasionat a Imelsa aquesta nova estructura de gestió es considera provat que "es van reduir tant les despeses de personal com les despeses d'explotació durant el període analitzat".

La gestió d'Imelsa no va perjudicar les arques públiques

"En definitiva, no sols no resulta acreditat que la societat resultara econòmicament perjudicada per aquest nou model de gestió, sinó que podria afirmar-se que la nova estructura de la societat va permetre ampliar significativament l'activitat sense que ho fera el pressupost", afig la sentència.

Els magistrats consideren que "tampoc resulta acreditat ni que les àrees mancaren de contingut real, ni que aquesta nova estructura d'Imelsa es mantinguera oculta al consell d'administració", encara que s'indica que "en efecte, no va ser objecte de cap acord per part d'aquest".

La sentència també remarca que cap dels consellers d'Imelsa "van traure la conclusió que aquestes contractacions foren il·legals". És més, afig que hi ha constància que els llavors cogerentes d'Imelsa, Agustina Brines i Josep Ramón Tíller, van sol·licitar diversos informes sobre aquestes contractacions, i posa el focus en un de manera particular, el de Carlos Alfonso Mellado —catedràtic de Dret del Treball—, d'acord amb el qual "no és en absolut descartable que els acusats consideraren que la contractació de personal de confiança sota la modalitat d'un contracte d'alta direcció tenia empara legal".

El tribunal es pronuncia també sobre les retribucions que van cobrar els directors d'àrea per a subratllar que figuraven en els pressupostos anuals per als exercicis 2016, 2017 i 2018, que el Consell d'Administració va presentar per a l'aprovació a la Junta General. Els seus salaris, agrega, "estaven pressupostats per a la fi a què es van destinar. A més, no hi ha hagut perjudici per a les arques públiques, perquè la societat es va beneficiar del treball que els contractats van exercir".

El PSPV defén que l'absolució demostra la seua honorabilitat i bon fer

El PSPV ha celebrat la resolució de l'Audiència de València i ha considerat que “el temps i la justícia han demostrat l'honorabilitat dels investigats i el seu bon fer durant el temps que van ocupar càrrecs de responsabilitat en les institucions valencianes”.

En aquest sentit, han traslladat a l'expresident de la Diputació de València i actual alcalde d'Ontinyent, així com a la resta de persones implicades en aquest cas, l'“enhorabona” per la decisió judicial.