L'hora de la veritat per al dret civil valencià: Bolaños i Gamarra negocien la reforma de la Constitució que pot recuperar-lo

El temps s'ha esgotat. La legislatura s'acaba i, ara sí, arriba l'hora de la veritat per a reactivar o no el dret civil valencià. El ministre de la Presidència, el socialista Fèlix Bolaños, i la secretaria general del Partit Popular, Cuca Gamarra, negocien aquest dimecres la possibilitat d'una reforma exprés de la Constitució, que passa pel suport inevitable dels seus partits, donada la majoria de tres quints a les cambres que exigeix la modificació. Bolaños i Gamarra aborden, en realitat, si hi ha voluntat i quòrum per a la primera reforma social de la Carta Magna, que pretén actualitzar la redacció de l'article 49 i substituir el terme "disminuïts" per la concepció actual de "persones amb discapacitat", sobre la qual hi ha un consens general.

No obstant això, la modificació constitucional obri la porta a una altra petició anterior, en clau valenciana, que porta des de 2020 enquistada en la comissió constitucional del Congrés: la possibilitat de tornar a legislar en matèria civil. La competència, prevista en l'Estatut des de 1982, va aplicar-se des de 2008 fins a 2016, quan la va suspendre el Tribunal Constitucional.

En aplicació del dret civil, la Generalitat va legislar sobre custòdia compartida, matrimoni i unions de fet, normes a les quals s'acolliren vora 300.000 valencians i valencianes i que quedaren sense efecte. Altres sis autonomies sí que mantenen, però, lleis civils emparades en motius històrics, similars a les suspeses a la Comunitat Valenciana.

Juristes Valencians, l'associació cívica que impulsa la recuperació del dret civil, entén com un “moment decisiu per a l'autogovern valencià” la votació imminent en la comissió constitucional (probablement en la primera quinzena de febrer) de l'esmena presentada pel diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, per a incloure la recuperació del dret civil valencià en la Carta Magna, aprofitant la modificació prevista de l'article 49. Aquesta esmena, emana del suport majoritari de les Corts, inclòs el dels populars valencians, que s'ha concretat en una proposició de reforma constitucional. Per a Juristes Valencians, no tramitar conjuntament totes dues reformes socials, constituiria un “enorme engany als valencians i les valencianes".

La reforma valenciana ha aglutinat un gran consens, reiterat en diverses votacions a les Corts, el suport de 541 dels 542 municipis valencians, i el suport tant del cap del Consell com del líder de l'oposició, Carlos Mazón, si bé persisteix la incògnita de la decisió final dels partits estatals.

El Comité de Representants de Persones Discapacitades (Cermi) que impulsa la reforma de l'article 49 s'ha manifestat a favor de tramitar al mateix temps la proposta valenciana. I Juristes Valencians ha negociat en els últims mesos l'escenari polític favorable a l'aprovació, aconseguint el compromís de Podem i ERC per a no incorporar via esmenes qüestions diferents, que pogueren justificar el bloqueig de la proposta valenciana.

L'associació considera que les esmenes a la reforma constitucional plantejades per altres formacions (Vox, Ciutadans, Junts i PNB) són només declaracions d'intencions per a qüestionar el model autonòmic amb cap futur, donades les majories necessàries per a canviar la Constitució (210 diputats i diputades) que depenen del concurs conjunt del PSOE i el PP.