L’ONU demana a Espanya mesures per a garantir que la llei de "concòrdia" no "vulnere els drets humans"

Les Nacions Unides (ONU) han carregat contra les lleis de concòrdia que estan aprovant-se en algunes autonomies espanyoles, governades pel PP i Vox. Entre les lleis autonòmiques a les quals mencionen específicament els relators d’este organisme internacional està la valenciana, que va començar a tramitar-se a les Corts a l'abril. L’ONU adverteix que la norma valenciana, així com la de Castella i Lleó i la d’Aragó, poden incórrer contra l’obligació que té l’Estat de “garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans”.

Per tant, i davant esta situació, les Nacions Unides fan un toc d’atenció al govern espanyol, perquè intente frenar estes lleis que “ordenen la supressió de múltiples entitats, projectes, webs i activitats de memòria històrica sobre les greus violacions de drets humans previstes o creades en compliment de la legislació estatal i autonòmica vigent en la matèria”.

En el cas concret de la llei de concòrdia valenciana, els tres relators de l’ONU que signen l’informe retrauen que el fet que esta norma autonòmica done cobertura als fets que van passar des de la Segona República fins al terrorisme etarra i islàmic més recent equipara el tractament de les víctimes de la llei estatal de memòria democràtica del 2022.

Per tant, i al parer de l’ONU, “desvirtua l’objectiu de les lleis 20/2022 –l'estatal de memòria democràtica– i la 14/2017 –la norma autonòmica de memòria democràtica vigent fins ara– d'atendre les necessitats i drets dels centenars de milers de víctimes del franquisme i la Guerra Civil”.

L’ONU també rebutja que el projecte de llei de concòrdia, que ja ha salvat el primer tràmit a les Corts, “dissol totes les comissions, els organismes i les institucions autonòmiques de caràcter públic” que es van crear per la llei autonòmica de memòria democràtica.

Segons indica l’informe de l’organisme internacional, la futura llei de concòrdia, que va tirar avant al Parlament valencià amb el suport del PP i Vox, “preveu que els processos de memòria democràtica iniciats i no conclosos en l'entrada en vigor de la nova llei seran suprimits de manera automàtica, a excepció de les activitats d'indagació, localització, exhumació i identificació de les persones desaparegudes”. Ara bé, segons alerten els relators de l’ONU, la llei de concòrdia “no detalla les condicions davall les quals es podran iniciar nous procediments d’este tipus”.

Ara bé, el document que ha dirigit l’ONU al govern espanyol reconeix que la futura llei de concòrdia valenciana contempla “el dret a accedir a tota la documentació existent sobre les víctimes, i estableix garanties per a la protecció dels llocs que van ser objecte de violència”.

Un altre dels aspectes que retrau l’organisme internacional sobre la llei de concòrdia és que “no reconeix les subvencions per a activitats en memòria històrica, que actualment poden atorgar-se a entitats sense ànim de lucre”. 

La part que l’informe dedica a la llei de concòrdia valenciana que ja ha fet els primers passos a les Corts, tot i admetre que la norma no discrimina el reconeixement i la reparació del dany a totes les víctimes de la violència, si prospera la llei que està gestant-se “podria assimilar les greus violacions de drets humans comeses durant la dictadura franquista i la Guerra Civil a un grup heterogeni de crims o violacions comeses per diferents actors, estatals i no estatals, al llarg del segle XX a Espanya, i llevar el reconeixement i l'atenció necessaris als drets dels centenars de milers de víctimes de greus violacions de drets humans, incloent-hi execucions extrajudicials i desaparicions forçades comeses durant la dictadura franquista”.

El document, que també detalla les discrepàncies de l’ONU amb les lleis autonòmiques de Castella i Lleó i d'Aragó, el signen Fabian Salvioli, relator d’este organisme internacional per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició; Aua Baldé, relatora del grup de treball sobre les desaparicions forçades i un tercer relator, Morris Tidball-Binz, encarregat de temes sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries. 

Una vegada remés al govern espanyol l’informe de l’ONU, convida l’executiu a “adoptar totes les mesures necessàries l’estricte respecte dels estàndards internacionals dels drets humans en matèria de preservació de la memòria històrica de les greus violacions dels drets humans”.