El laberint dels partits al Parlament Europeu
On va el vot als partits espanyols en les eleccions europees? Un sistema d’aliances configura el menú de grups polítics de l’eurocambra.
Un dels principals problemes que troba la ciutadania en acudir a les urnes pels comicis europeus és saber exactament “a qui” estan votant. Les campanyes per a les europees es fan al territori de l’Estat, amb candidatures adscrites a un partit nacional, però que després passaran a integrar un dels moviments polítics europeus. En el cas del PP o el PSOE, que tradicionalment han tingut la majoria a l’Estat espanyol, l’equació és senzilla: s’integren automàticament al Partit Popular Europeu (EPP) i a l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Però hi ha altres grups del Parlament que aglutinen partits que en una primera ullada no semblen compatibles: el grup Liberal ALDE té adscrits Ciutadans i el Partit Nacionalista Basc, per exemple. Expliquem l’amalgama de sigles del Parlament Europeu.
Populars i socialistes
El Partit Popular Europeu agrupa el centredreta del continent. A banda del PP, hi ha, entre d’altres, l’alemanya CDU d’Angela Merkel, o Forza Itàlia, de Silvio Berlusconi. Ara per ara, és el principal grup del Parlament Europeu, amb 217 de 750 escons. Segons l’última enquesta publicada basada en la intenció de vot , tornaria a guanyar les eleccions, però perdria 37 escons i es quedaria amb 180.
En segon lloc, en escons, se situa el Partit Socialista Europeu. L’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) compta actualment amb 186 escons, i segons la mateixa enquesta, en les eleccions del 26 de maig passaria a 149.
La telenovel·la del partit liberal
L’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE) és la formació supranacional dels liberal-demòcrates europeus, quarta força de l’eurocambra que, segons l’última enquesta, passaria després del 26M, a ser tercera, impulsada sobretot pel creixement d’un dels seus membres, Ciutadans, que passaria d’ocupar dos escons a ocupar-ne entre 7 i 9, segons les previsions. És el partit espanyol que més creixerà. Ara bé, per a aquesta pròxima legislatura podrien haver-hi canvis, ja que el partit del president francés Emmanuel Macron, un dels principals de l’Aliança, ha anunciat la seua intenció de liderar un nou grup en el Parlament Europeu. La plataforma Renaissance vol aplegar forces “centristes” de l’hemicicle i això podria culminar en la desintegració d’ALDE.
De moment, ha aconseguit el suport del Partit Demòcrata d’Itàlia, liderat per l’exprimer ministre Matteo Renzi, i del primer ministre portugués, António Costa, que, tot i això, no ha anunciat que vulga abandonar el seu lloc en l’S&D. Guy Verhofstadt, líder del grup ALDE al Parlament Europeu, també ha confirmat la seua pretensió de conformar aquesta nova aliança.
La jugada no és menor: els sondejos apunten que, per primera vegada en la història, el Partit Popular Europeu i els socialdemòcrates no podran sumar una majoria a l’hemicicle, amb la qual cosa, aquest nou grup exerciria un paper clau en la següent legislatura.
Esquerres i verds
Ara Repúbliques és el nom de la principal candidatura europea de partits nacionalistes i independentistes d’esquerres, que agrupa ERC, BNG i EH Bildu. Tant Esquerra com els nacionalistes gallecs formen part de l’Aliança Lliure Europea, ALE, defensora del dret d’autodeterminació dels pobles. Dins l’eurocambra, el grup del qual formen part Els Verds/ALE, és (i així es mantindria segons les enquestes) la cinquena força, amb 52 diputats.
Això pel que fa a ERC i BNG, però el que ocorrerà amb Bildu és una incògnita, encara. En l’anterior legislatura no va formar part d’ALE, sinó d’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica (GUE/NGL), on estan Podem i Esquerra Unida, entre d’altres. Si aconsegueix escó, no està per tant determinat encara a quin grup se sumaria l’eurodiputat de l’esquerra abertzale, tot i que moltes veus apunten que aquesta vegada sí que se sumaria a l’ALE per a no trencar els seus companys de candidatura.
L’eurodiputat de Compromís, tot i anar en una altra candidatura diferent, sí que es va sumar al grup Verds/ALE. Enguany repeteixen amb Compromís per Europa (CPE), la candidatura que conformen junt amb En Marea, Chunta Aragonesista, Nova Canàries i Més per Mallorca.
El principal partit verd d’Espanya, Equo, no concorrerà a aquestes eleccions per la divisió interna entre el suport a la candidatura encapçalada per Podem o la de Compromís, i el partit animalista PACMA, se aconsegueix escó, se sumaria segons apunten veus expertes, a GUE/NGL, grup al qual pertany Podem, ja que formen part del partit supranacional Polítiques Animalistes, i actualment la seua única eurodiputada està acollida en aquest grup.
On s’integrarà Vox?
El partit de de extrema dreta Vox encara no ha anunciat a quin grup s’unirien a l’eurocambra. En la terna estan l’Europa de les Nacions i les Llibertats (ENF), al qual pertanyen els partits de Marine Le Pen i Matteo Salvini, i l’Europa de la Llibertat (EFDD), que inclou els britànics de l’UKIP, promotors del Brexit, el populista Moviment 5 Estreles italià i els ultradretans d’Alternativa per Alemanya. Per la seua banda, s’han fet públics contactes de la formació d’extrema dreta amb els Conservadors Reformistes Europeus (CRE), que actualment són la quarta força al Parlament, tot i que en perdran força segons les projeccions. A aquest grup pertanyen partits obertament euroescèptics com els conservadors britànics i els polonesos, actualment en el govern als seus respectius països.
