El jutge Pedraz deixa en llibertat sense mesures cautelars el líder del Front Polisario

El líder del Front Polisario, Brahim Ghali, ha declara aquest dimarts a l’Audiència Nacional. Ho ha fet per videoconferència des de l'Hospital San Pedro de Logronyo, on està ingressat més d'un mes per les complicacions derivades de la Covid. Després de respondre a l’interrogatori del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz sobre les dues querelles presentades contra ell per presumptes delictes de lesa humanitat, genocidi i tortures, el jutge ha rebutjat decretar la presó provisional ni altres mesures cautelars contra Brahim Ghali.

No obstant això, Pedraz sí que ha demanat a Ghali que aportara un domicili i un telèfon a Espanya a fi d'estar localitzat. El jutge no aprecia “cap risc de fugida" en el líder del Front Polisario, de fet afegeix que quan Ghali "ha tingut coneixement dels fets investigats s'ha personat en la causa i ha accedit a declarar, fins i tot a la vista del seu estat de salut que haguera permés a la seu defensa sol·licitar posposar la declaració”. A més, recorda que Ghali no pot ocultar, alterar o destruir proves rellevants per a l'enjudiciament.

Aquesta decisió judicial no impedeix, per tant, que Ghali puga eixir d'Espanya en qualsevol moment. De fet, un avió de la Força Aèria Argelina ha sobrevolat l'espai aeri espanyol al llarg del matí amb la intenció d'aterrar a Espanya, quan l'autoritzaren, i emportar-se Ghali, segons han publicat El Confidencial i El Mundo.

Citat per presumptes tortures als campaments

El president de l'autoproclamada República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) ha declarat davant el jutge Pedraz per la querella interposada per un activista d’origen sahrauí Fadel Mihdi Breica, que denuncia presumptes tortures als campaments de Tindouf (Algèria) en 2019 per part de militars del Polisario.

El líder del Front Polisario també ha declarat per la querella impulsada en 2008 per l'Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans, que demana investigar el tracte patit a Tindouf "pels presoners de guerra" i per ciutadans sahrauís, "especialment pels d'origen espanyol, en mans del Front Polisario". A aquesta organització se l’acusa de "retindre contra la seua voluntat milers de sahrauís (...) amb la complicitat de les autoritats d'Alger".

En actuacions recents, el jutge havia fet constar que no hi ha "indicis clars de participació en les conductes arreplegades en la querella" d'Asadeh; i havia subratllat que s'estan investigant "uns fets que podrien suposar" la comissió d'una sèrie de delictes, sense existir "de cap manera" imputació contra ell, que gaudeix "en tot moment del dret a la presumpció d'innocència".

De la mateixa manera, va afirmar que era "totalment desmesurat pretendre detindre, com afirmar, que aquesta persona ha comés crims atroços contra la humanitat".

L’atenció sanitària que Espanya ha oferit a Ghali ha obert una crisi sense precedents amb el Marroc, que va permetre l’eixida del país de milers de ciutadans, que van accedir a Espanya a través del pas fronterer d'El Tarajal, de manera irregular. Les negociacions diplomàtiques i l’advertència de la Unió Europea van fer recular el Marroc, que hores després va restablir el control fronterer. 

La "greu crisi" amb el Marroc no acabarà amb la compareixença

A pesar d’aquesta situació, el ministre d'Afers Estrangers marroquí ha assenyalat aquest dilluns que la "greu crisi" entre els dos països no acabarà amb la compareixença de Ghali, sinó quan "Espanya aclarisca sense ambigüitats les seues eleccions, les seues decisions i les seues posicions" en relació amb el Sàhara Occidental.

En resposta, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar que "no és admissible que un govern diga que s'ataquen les fronteres, que s'obrin perquè entren 10.000 persones a un país veí per desavinences i discrepàncies en política exterior".