Els líders civils independentistes compleixen un any a la presó

Cuixart i Sánchez van ser els primers líders empresonats després de l’1 d’Octubre.

Grups de simpatitzants i CDR donant la benvinguda als polítics empresonats quan entraren a persó fa un any
Grups de simpatitzants i CDR donant la benvinguda als polítics empresonats quan entraren a persó fa un any / Susanna Sáez (Efe)

Jordi Sánchez i Jordi Cuixart compleixen aquest dimarts, 16 d’octubre, un any en presó preventiva al centre de Lledoners (Manresa) a l’espera del judici. Ambdós van ser els primers líders independentistes empresonats després del referèndum sobiranista de l’1 d’Octubre.

Des del món sobiranista ha incrementat en les últimes setmanes la seua pressió al govern de Pedro Sánchez perquè moga fitxa per a resoldre la situació dels "presos polítics i exiliats", un any després dels primers empresonaments.

De fet, per a aquest dimarts, en el primer aniversari de l'empresonament de Sànchez i Cuixart, l’ANC i Òmnium han convocat una concentració a la plaça Catalunya de Barcelona, amb el lema "Un any de vergonya, un any de dignitat".

El 16 d'octubre de 2017, la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va enviar a presó per sedició Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, i Cuixart, encara president d'Òmnium Cultural, per promoure la manifestació del 20 de setembre de l'any passat davant la seu de la Conselleria d'Economia, a Barcelona, en ple escorcoll de la Guàrdia Civil per a desactivar els preparatius del referèndum unilateral de l'1-O.

L'independentisme segueix denunciant la "injustícia" del seu empresonament, a causa d'una mobilització "pacífica" i que, al seu judici, no justifica les acusacions de sedició i rebel·lió. D’aquesta manera, ha situat com una de les seues prioritats polítiques la posada en llibertat de Cuixart i Sànchez i de la resta de dirigents sobiranistes que continuen en presó preventiva.

De fet, tot i que el president de la Generalitat, Quim Torra, va assegurar que la situació dels presos no era negociable, ja que ells mateixos demanaven no ser "moneda de canvi" en cap conversa amb el govern de l'estat espanyol, el PDeCAT i ERC volen col·locar-los ara en el centre del debat pressupostari.

Després que el govern de Pedro Sánchez i Podem hagen anunciat aquesta setmana un acord sobre els pressupostos generals de l'Estat per a 2019, tant el PDeCAT com ERC han advertit que no pensen donar suport als comptes si no hi ha moviments per a solucionar la qüestió de "presos i exiliats" i per a negociar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.

Amnistia Internacional torna a demanar la seua llibertat

La vespra del primer aniversari de l'empresonament de Cuixart i Sànchez, Amnistia Internacional ha insistit a demanar la seua llibertat en considerar "injustificable" aquesta mesura perquè és "excessiva i desproporcionada" i atempta contra els dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

L'organització carrega contra les últimes decisions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional per mantindre’ls a la presó, ja que, segons diu, "en lloc d'aprofitar l'oportunitat per a posar fi" al règim de presó provisional, "les autoritats judicials han agreujat aquesta injustícia".

PP i Ciutadans demanen aplicar el 155 a Catalunya

El Congrés debatrà i votarà aquest dimarts les propostes del PP i Ciutadans que persegueixen que el govern de Pedro Sánchez pose en marxa els mecanismes corresponents per a tornar a aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya.

Les dues mocions són conseqüència de les interpel·lacions que PP i Cs van dirigir dimecres a la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i, en cas de ser aprovades, el seu efecte serà només polític. I és que l'única cambra capaç d'aprovar l'aplicació del 155 és el Senat, on el PP té majoria absoluta, però només pot fer-ho si prèviament ho sol·licita el Govern d'Espanya.

També et pot interessar

stats