Llanos Massó desacredita l'informe de l'ONU sobre la llei de concòrdia: "No existeix, ni és vinculant per a ningú"

La presidenta de les Corts, Llanos Massó, ha desacreditat este dilluns l'informe elaborat per tres relators de l'ONU que qüestiona la llei valenciana de concòrdia, actualment en tramitació al Parlament autonòmic, i ha carregat contra la carta que li va enviar la setmana passada el ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en què la instava a repensar esta norma perquè s'ajuste al dret internacional. En una entrevista en Les notícies del matí, la també diputada de Vox ha acusat l'executiu espanyol i el ministre socialista d'ingerència en el poder legislatiu de la Comunitat Valenciana i ha titllat de "despropòsit" aquella missiva. "És molt greu que un ministre del govern espanyol pretenga interferir en el procés legislatiu d'un Parlament autonòmic. L'esquerra, que tant parla d'autogovern i d'autonomies… Què fa algú de l'executiu nacional interferint en el legislatiu autonòmic?", s'ha preguntat.

En l'escrit, Torres seguia les recomanacions d'un escrit signat per tres relators de l'ONU que adverteixen que la futura llei de concòrdia invisibilitza els crims del franquisme i vulnera els drets humans. Però la presidenta de la cambra legislativa, segona autoritat de la Comunitat Valenciana, ha assegurat que "no existeix eixe informe de l'ONU" i que el document que va eixir a la llum el divendres 3 de maig està fet per tres persones que "han sigut relatores de l'ONU, però que hui en dia no cobren" de l'organisme. "L'informe no ha sigut encarregat per l'ONU; per tant, no és de l'ONU, ni és vinculant per a absolutament ningú", ha afirmat Massó.

És molt greu que un ministre del govern espanyol pretenga interferir en el procés legislatiu d'un Parlament autonòmic

La política de Vox ha utilitzat un símil per a il·lustrar la seua postura: si el lletrat de les Corts o assessors d'un grup parlamentari elaboraren un informe de qualsevol assumpte, tampoc podrien parlar en nom de la institució. Per això, Massó no enviarà als partits representats a la cambra aquell informe, com l'insta a fer el ministre Torres en la carta remesa, i ha confirmat també que no li ha respost perquè ja li va traslladar el seu parer a través dels mitjans de comunicació. "No és un tema per a iniciar un intercanvi epistolar entre un ministre i la presidenta de les Corts", ha subratllat.

Més enllà d'esta polèmica, Massó s'ha centrat a defensar la futura llei de concòrdia, que substituirà la normativa autonòmica vigent en matèria de memòria democràtica, fomentada el 2017 pel govern del Botànic. Segons ha dit, la paraula que dona nom a la iniciativa legislativa és "molt bonica" perquè "deixa d'enfrontar els espanyols d'una vegada per totes" i equipara les víctimes sense parlar de "bones i roïnes", ja que les tracta a totes "amb el respecte que mereixen". També ha recordat que, igual que "el règim de Franco va ser totalitari", en la Segona República espanyola "tot no foren bondats". "Igual de víctimes són la gent que va morir durant i després de la Guerra Civil com els milers de religiosos i religioses que van morir durant la Segona República", ha insistit.

En Vox no volem col·lectivitzar ningú ni posar-lo sota un logotip ni cap bandera

Durant l'entrevista, a Massó també li han preguntat si Vox té algun problema amb el col·lectiu LGTBI i trans, ja que la bandera de l'arc de Sant Martí es penjarà enguany en la façana de les Corts els dies de l'Orgull en contra del seu criteri. La diputada ultraconservadora ha explicat que esta negativa és perquè considera que en els edificis oficials sols hauria d'haver-hi banderes oficials i que l'única que "arreplega tot el món" és "la bandera nacional". Així mateix, ha argumentat que cap persona hauria d'estar marcada per "ser home, o dona, o per l'orientació sexual" i, en este punt, s'ha mostrat contrària a la "col·lectivització" de la societat que, segons ha dit, promouen moviments com el feminisme o el LGTBI. "Hi ha moltes persones LGTBI que no es veuen identificades amb eixe moviment, igual que moltes dones no ens veiem identificades amb el feminisme", ha manifestat.

L'endemà de les eleccions catalanes

En clau nacional, la presidenta de les Corts ha fet una valoració positiva dels resultats dels comicis autonòmics a Catalunya, on el PSC de l'exministre Salvador Illa ha guanyat en vots i escons, els partits independentistes han perdut la majoria absoluta que havien ostentat en l'última dècada i Vox ha aconseguit mantindre els diputats i, fins i tot, créixer en suports a pesar de la crescuda simultània del PP. "Per a nosaltres és bona notícia que baixe el vot independentista", ha afirmat Massó, per a qui els resultats obtinguts pel seu partit demostren que "el vot de PP i Vox no se superposa" i que junts ara tenen més força que mai al Parlament català, 26 escons. "Vox s'està consolidant a tota Espanya i estaríem relativament contents si no tinguérem el panorama que tenim a Catalunya", ha resumit la dirigent valenciana d'este partit.

La RACV, autoritat normativa

Un altre dels assumptes de què ha parlat Massó en els micròfons d'À Punt és el valencià i els posicionaments de Vox entorn de la llengua. A parer seu, la pèrdua del pes del valencià en la parla social és conseqüència de la "imposició lingüística" que, en opinió seua, va practicar el govern del Botànic en l'educació: "Quan tu imposes una cosa és fàcil que s'acabe rebutjant. Ací no s'ha promogut el valencià, no s'ha intentat que la gent l'estime, sinó que hi ha hagut una imposició lingüística que al final crea rebuig en els estudiants", ha esgrimit la presidenta de les Corts, que ha demanat als partits d'esquerres que es plantegen "si fan alguna cosa mal", atés que quan "imposen el valencià en tots els àmbits on tenen competències, cada vegada s'usa menys".

Ací no s'ha promogut el valencià perquè la gent l'estime, la imposició lingüística al final crea rebuig

Finalment, Llanos Massó ha llevat importància a les discrepàncies que manté amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) entorn de l'idioma i ha deixat clar que el seu partit farà "tots els possibles" perquè la capacitat normativa en matèria lingüística torne a la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana (RACV), defensora de les normes del Puig. Un canvi que, reconeix, s'anticipa "complicat" i no podran fer realitat fins que no tinguen suport parlamentari suficient, perquè requerirà modificar l'Estatut d'Autonomia. Tot i això, ha deixat caure alguna proposta més fàcil de dur a la pràctica, com per exemple reconéixer oficialment els títols de valencià emesos per la RACV i Lo Rat Penat.