La llei de concòrdia continua avant després d'un debat encés entre l'oposició i els socis del Consell

L'hemicicle de les Corts ha tornat a omplir-se este dimecres en el primer ple posterior a les eleccions europees per a debatre les esmenes a la totalitat de la polèmica llei de concòrdia que derogarà la de memòria democràtica aprovada en l'era del govern del Botànic. És un tràmit més del camí legislatiu que ha de passar la futura norma, que forma part del paquet d'iniciatives presentat pel PP i Vox al març i que, junt amb la de transparència, s'havia ajornat fins que passara la cita amb les urnes.

En un altre debat encés amb l'oposició sobre la llei de concòrdia, que una vegada s'aprove igualarà les víctimes de la repressió franquista amb les de la Segona República i la democràcia, els dos socis del Consell ja han deixat clar que en la votació d'este dijous rebutjaran les dos esmenes a la totalitat plantejades pel PSPV i Compromís.

Les dos formacions d'esquerra, en minoria a l'hemicicle, consideren que esta norma "blanqueja" la dictadura i posa al mateix nivell les víctimes del franquisme i els seus botxins, i per això han demanat retirar el text. Alhora, han reivindicat la de memòria democràtica del 2017. No obstant això, els vots del PP i Vox tombaran estes esmenes i faran que la llei continue avant, en entendre que contribuirà a tractar totes les víctimes igual.

Abans d'entrar en el ple, el síndic del PSPV, José Muñoz, ha dit que esta llei forma part dels "somnis íntims" del Partit Popular i els ha acusat de tindre "el germen del franquisme i de la dignificació del franquisme en l'ADN". Des del faristol, la diputada Mercedes Caballero ha sigut l'encarregada de defensar l'esmena dels socialistes i ha carregat contra el PP i Vox per voler derogar la llei de memòria democràtica botànica "per pur sectarisme de la dreta i l'extrema dreta". "Funcionava perfectament i vostés ara plantegen la derogació total per a convertir esta llei que anomenen de concòrdia en un blanqueig i una dignificació de la pitjor etapa de la història recent d'Espanya", ha proclamat. Caballero ha avisat, així mateix, que els socialistes no permetran que "es torne a maquillar la història" i ha deixat clar que, encara que la norma tire avant, ells sempre estaran enfront per a parar-la "amb instruments democràtics, mai a gorrades ni patades", com el recurs al Tribunal Constitucional que ja ha anunciat el govern espanyol que lidera Pedro Sánchez.

Per la seua banda, el portaveu de Compromís ha lamentat que la iniciativa introduïda pel PP i Vox "destrueix consensos i va en contra del que s'ha fet a tot Europa". La diputada i portaveu adjunta, Isaura Navarro, ha remarcat des de la tribuna que el text en tràmit "és una nova revenja dels fills dels vencedors de la guerra i protectors de les essències de la dictadura" i ha acusat els socis que sustenten el govern del popular Carlos Mazón de "vulnerar" els drets de totes les víctimes. "Amb esta llei volen deixar molt clar qui va guanyar la guerra i qui mana" ha retret, amb un to molt dur.

Des del bàndol conservador, el PP i Vox han coincidit que el que fa la futura llei és "equiparar" totes les víctimes. "Totes són iguals, no són víctimes només aquelles que el PSOE i Compromís trien", ha afirmat el síndic del PP, Miguel Barrachina. Dins de l'hemicicle, l'encarregada de fixar la posició dels populars ha sigut la diputada Marisa Gayo, que ha acusat l'oposició parlamentària d'estar "plens de prejuís" i de "superioritat moral". "Com han d'estar d'acord amb una llei de concòrdia si s'ajunten i són apologistes de les narcodictadures bolivarianes, si els seus companys de viatge són malversadors, sediciosos, agressors sexuals, etarres, Hamàs, houthis i els talibans?", ha dit a la bancada socialista.

Per part de Vox ha intervingut en l'intercanvi dialèctic sobre les esmenes el síndic, José María Llanos, qui abans en els corredors ha insistit que "un mort és un mort i un espanyol mort per les seues idees és un espanyol mort per les seues idees". "Espanya va tindre una transició cap a la democràcia estudiada com a exemple en el món sencer. Va tindre una llei d'amnistia el 1977 i una Constitució consensuada el 1978. I ja està, o ja estava, perquè després sempre ve algú a tocar els nassos" ha amollat, el parlamentari, que ha acusat les esquerres de "crispar" i buscar "el ressorgiment de les dos Espanyes" i buscar excuses per a fer "política de confrontació i monopolitzar el poder".

Les cinc lleis del PP i Vox avancen en la tramitació i s'espera que en l'últim ple de juny, el del 26 i 27, s'aproven la primera tanda amb la de llibertat educativa, la que reformarà À Punt i la de l'Agència Antifrau. Les de concòrdia i transparència, una vegada es descarten les esmenes totals del PSPV i Compromís, passaran a comissió per a abordar les modificacions parcials i ja després d'això tornarien al ple per a rebre la llum verda definitiva, cosa que previsiblement serà a mitjan juliol, abans que acabe l'actual període de sessions.

Un ple marcat per lectures de la Constitució

El ple d'este dimecres ha estat esguitat per la lectura de diversos articles de la Constitució del 1978 per part d'alguns diputats i diputades que han intervingut en la tribuna. Un nou gest de simbolisme que ha encetat la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), en recitar al principi de la sessió el número dos, referit a "la indissoluble unitat de la nació espanyola", en resposta a la llei d'amnistia que ha començat a aplicar-se esta setmana a Espanya.

El PSPV s'ha enganxat a esta batalla de símbols i ha decidit contraatacar llegint altres apartats de la carta magna després d'acusar Massó d'usar la cambra legislativa "de manera partidista". El síndic, José Muñoz, ha anunciat que demanaran un informe als lletrats de les Corts per a aclarir si s'ha vulnerat el reglament del parlament autonòmic i ha reivindicat que la Constitució és un text "absolutament progressista" i que els socialistes van votar tots els seus articles, cosa que no pot dir el PP. Cada vegada que un socialista ha intervingut en el ple d'este dimecres ha pronunciat un article de la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, per a respondre amb "la paraula constitucional". Des de Compromís han coincidit que s'ha "incomplit el reglament d'una manera flagrant", per això també demanaran un informe jurídic sobre l'assumpte.