La llei de concòrdia inicia la tramitació en les Corts amb crítiques de PSPV i Compromís per "blanquejar el franquisme"

La llei de "concòrdia", la proposició registrada per PP i Vox per a derogar la de memòria democràtica aprovada el 2017 pel Botànic, ha desencadenat el debat més aspre de la sessió maratoniana que acullen les Corts aquest dimecres. La futura norma ha nascut envoltada de polèmica, amb acusacions enceses des de l'oposició parlamentària per "blanquejar el franquisme" i l'advertència del govern espanyol: recorreran al Constitucional, a la justícia europea i fins i tot a l'ONU si s'aprova en els termes en què està formulada.

Més enllà de dissoldre tots els organismes públics derivats de la regulació anterior, la novetat substancial que la diferència de la vigent fins ara —i que més polseguera alça— és que amplia el ventall temporal i es remunta fins a 1931 per a incloure la Segona República. Així, les víctimes d'aquest període democràtic estan contemplades igual que les de la Guerra Civil, la dictadura i el terrorisme etarra i islàmic. Els socis de govern valencià han defensat des del faristol la necessitat d'equiparar "totes les víctimes de la violència social i política" en el marc jurídic.

El debat anticipa la presa en consideració de la llei en el ple de les Corts, que tirarà avant aquest dijous gràcies a la majoria absoluta de PP i Vox. Tant PSPV com Compromís han avançat que registraran esmenes a la totalitat en entendre que és "indigna" i que es posa "del costat dels botxins". I han deixat clar que la combatran en els tribunals.

El síndic de Vox, José María Llanos, ha sigut l'encarregat de defensar la iniciativa legal en nom dels dos grups proponents. "Ja era hora que algú tinguera valentia i convicció per a tractar tots els valencians per igual, sense sectarismes ni dobles vares de mesurar, sense etiquetes ni mentides". Dit això, ha carregat contra l'esquerra per agafar-se a una definició de democràcia en la Segona República que al seu juí "els dona patent de cors" i "una legitimitat moral falsa". I ha justificat la necessitat de desenvolupar una nova llei de "concòrdia": "No hauria fet falta si no s'hagueren carregat el consens, de què sempre parlen, però en què mai han cregut, per a aprovar una llei de desmemòria, totalitària i sectària" ha amollat, en al·lusió a la llei promoguda pel Botànic i encara vigent.

En nom del PP ha intervingut també el síndic Miguel Barrachina, per a exposar que la proposició legal "diu coses tan senzilles com preservar la reconciliació i fomentar la concòrdia". I ha recriminat les crítiques del PSPV, als qui ha recordat que "els seus socis", en referència a Bildu "es neguen a qualificar a ETA com a banda terrorista". "El parlament valencià es rebel·la contra el fet que siga Bildu qui diga qui són víctimes i qui no" ha manifestat, després de reiterar que la futura norma permetrà reconéixer com a víctimes els onze valencians assassinats per ETA. Uns crims que encara estan sense resoldre, ha puntualitzat.

Tornar a "les dues Espanyes"

En el torn en contra, la diputada del PSPV Mercedes Caballero ha lamentat que s'use "una paraula tan bonica" com concòrdia per a nomenar una llei que conté "tanta maldat" i que únicament pretén "blanquejar un règim genocida" i "tornar a les dues Espanyes". Des de la tribuna, s'ha preguntat per què la llei es remunta a 1931 i no inclou les "barbaritats" de la dictadura de Primo de Rivera. "Volen víctimes? On estan les dels abusos sexuals de l'Església catòlica? Ací també caben", ha etzibat. Caballero també ha carregat específicament contra el PP, a qui ha titllat d'"extrema dreta" per haver estat "sempre en contra de les lleis de memòria". "No han renunciat mai a ser els hereus del franquisme perquè l'ideòleg i fundador del seu partit va ser Fraga" els ha amollat. I ha recordat que la Guerra Civil "no va ser una guerra entre germans", sinó que hauria sigut "molt diferent" si el franquisme "no haguera comptat amb el suport del nazisme".

Des de Compromís, la portaveu adjunta Isaura Navarro ha acusat PP i Vox de voler reinventar la història i parlar de "concòrdia" quan "és manipulació". "No hi ha concòrdia sense memòria i no pot haver-hi reconciliació sense memòria", ha proclamat. Segons ha denunciat, aquesta "porcada" de llei recorda els "decrets franquistes" i "menysprea els espanyols, les víctimes i la democràcia". "Batallarem fins al final per a defensar la memòria democràtica d'aquesta terra, que va ser capital de la Segona República", ha manifestat Navarro, que ha acabat la intervenció amb un "salut i república".