La llei de concòrdia tira avant amb els aplaudiments del PP i Vox, i la protesta de l’oposició
Mazón remarca que la norma reconeix “els drets de totes les víctimes de violència política” i posa com a exemple el regidor del PP assassinat per ETA, Miguel Ángel Blanco
La llei de concòrdia, que suposa la derogació de la normativa de la memòria històrica aprovada el 2017 pel govern del Botànic, ha tirat avant amb els vots del PP i Vox i el rebuig de l'oposició. Les posicions enfrontades s’han evidenciat després de la votació. Mentre que els diputats que integren els grups del Consell s’han alçat en peu, entre aplaudiments, en acabar la votació, els diputats del PSPV i Compromís han fet palés el seu malestar alçant i cartells i llibres relacionats amb la memòria democràtica.
Ha sigut l’escena que s’ha vist al parlament valencià, després del rebuig de les esmenes de l'oposició que quedaven “vives” i l'aprovació de la norma que es retrotrau fins al 1931 i abastarà també el terrorisme etarra i jihadista de les últimes dècades.
En l'últim debat de la llei de concòrdia d’este dimecres, tant el PSPV com Compromís van advertir que recorreran en contra davant "qualsevol estament", tant estatal com internacional, mentre que el PP els va acusar de voler judicialitzar la política.
En la sessió de control d'este dijous, Mazón ha al·ludit a la llei de concòrdia abans de la seua aprovació definitiva en la resposta a la pregunta formulada pel síndic socialista José Muñoz.
Ratifiquem els drets de totes les víctimes de violència política, de totes
Mazón ha indicat que "la diferència" entre la llei de memòria democràtica de l'anterior govern del Botànic i la de concòrdia que s'ha aprovat este dijous és que el Consell, format pel PP i Vox, ratifica "els drets de totes les víctimes de violència política".
"Nosaltres ratifiquem els drets de totes les víctimes de violència política, de totes", ha remarcat el cap del Consell.
Després d'això, ha al·ludit a l'edil del PP a Ermua, Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA el juliol del 1997, i ha dit que si haguera nascut a Castelló, amb la llei de memòria "no seria víctima de violència política", un reconeixement que sí que té amb la llei de concòrdia que s’ha impulsat este dijous: "En tres dies es compleix l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Va nàixer a Ermua, com tots saben. Si Miguel Ángel Blanco, en compte de nàixer a Ermua haguera nascut a Castelló, amb la seua llei, no seria víctima de violència política. Amb la meua, sí", ha replicat Mazón a Muñoz.
Hui guanyem un poc més de llibertat per als valencians amb la llei
Per part seua, el síndic de Vox, José María Llanos, ha manifestat que "hui és un dia històric per a l'històric regne de València". "Hui guanyem un poc més de llibertat per als valencians amb la llei, això només ja val el nostre esforç", ha dit.
El govern la recorrerà en contra davant el TC
Minuts després d’aprovar-se la llei de concòrdia, Diana Morant, secretària general dels socialistes valencians i també ministra de Ciència ha anunciat al pati de les Corts que el govern espanyol recorrerà en contra davant del Tribunal Constitucional la norma que s’acabava d’aprovar. “El PSOE defensarà els drets de les víctimes”, apuntava, al mateix temps que avançava que, de la mateixa manera que va fer amb la llei aragonesa, la seua formació acudirà al Constitucional “per a protegir els drets de les víctimes del franquisme”.
Per a Morant, la llei de concòrdia a la qual han donat llum verda els vots dels diputats del PP i Vox, és “una infàmia” de llei, que “blanqueja el franquisme” i “iguala les víctimes amb els botxins de la guerra”.
