La llei d'amnistia afronta la votació final al Congrés

La llei d'amnistia afronta este dijous en el ple del Congrés l'última votació parlamentària, en la qual es necessita majoria absoluta (almenys 176 diputats) per a alçar el veto del Senat. Si no hi ha sorpreses, la norma podria estar en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el divendres o el dissabte per a la seua entrada en vigor.

Esta "Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya" va nàixer dels pactes que el PSOE va segellar amb ERC i Junts a canvi del suport dels independentistes a la investidura del president del Govern, Pedro Sánchez. El seu objectiu és amnistiar a tots els implicats en mobilitzacions sobiranistes i independentistes des de l'1 de novembre de 2011, quan encara governava el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, fins al 13 de novembre de 2023. Afecta tant als condemnats per la consulta del 9 de novembre de 2014 com els del referèndum independentista de 2017, així com l'arxivament de les investigacions obertes pels disturbis posteriors contra la sentència del Tribunal Suprem.

La proposició de llei va ser registrada en solitari pel Grup Socialista el 13 de novembre de l'any passat i, encara que formalment s'ha tramitat pel procediment d'urgència, no veurà la llum fins més de sis mesos després. Si no hi ha sorpreses d'última hora, serà la segona llei que aprove el Parlament des de l'arribada del govern de Pedro Sánchez el desembre passat, a més de la reforma constitucional per a eliminar el terme disminuït de la Carta Magna.

Durant el seu recorregut en el Congrés, el text va patir diverses modificacions en virtut dels acords que els socialistes van anar aconseguint amb els independentistes catalans i que van anar rebent el suport de la resta de socis parlamentaris. Després de la primera fase de debat en la comissió de justícia, el text va ser elevat al ple el 30 de gener, però el vot en contra de Junts va impedir que s'enviara al Senat. Els de Carles Puigdemont van forçar la tornada a la comissió davant la negativa del PSOE a acceptar les esmenes sobre els delictes de terrorisme i traïció i van haver de cercar un nou pacte.

L'acord final en el Congrés es va aconseguir en el ple del 14 de març i la llei es va enviar al Senat. El PP amb la seua majoria absoluta en la cambra alta va impulsar una modificació reglamentària que li va permetre 'retindre' allí la norma dos mesos, el màxim fixat per la Constitució, malgrat tramitar-se pel procediment d'urgència. A més, el Senat va iniciar els tràmits per a plantejar un inèdit conflicte d'atribucions contra el Congrés per considerar que la llei suposava una reforma constitucional encoberta, encara que finalment els 'populars' han desistit de portar l'assumpte al Tribunal Constitucional.

Sessió monogràfica

Així les coses, fa dos setmanes, el ple del Senat va vetar la llei i la va retornar al Congrés sense incloure modificacions. El ple del Congrés tornarà a debatre-la hui en una sessió monogràfica, en la qual els portaveus dels grups disposaran de set minuts per a intervindre i ho faran de menor a major.

En els debats de les lleis que tornen del Senat no és habitual que participe el govern encara que, com que el reglament permet als membres de l'executiu intervindre sempre que vulguen, esta opció sempre està oberta.

A més, el PP ha sol·licitat que la votació siga nominal, és a dir expressar oralment el sentit del seu vot, una cosa que també van fer en les quatre ocasions anteriors en les quals la norma va passar pel ple abans d'enviar-la al Senat. Per a alçar el veto del Senat, el govern requereix majoria absoluta, un mínim de 175 vots, i atés que el PP, Vox, UPN i CC sumen 172 vots en contra, el PSOE i els seus aliats no poden permetre's errors ni absències.

Tant el líder d'Esquerra (ERC), Oriol Junqueras, com el secretari general de Junts, Jordi Turull, tots dos condemnats pel Tribunal Suprem i després indultats, acudiran al ple del Congrés per a assistir a aquest últim debat parlamentari. Els dos dirigents de les formacions independentistes seguiran el debat des de la tribuna de convidats de l'hemicicle. Acompanyant Junqueras també estaran l'expresidenta del Parlament català, Carme Forcadell (també condemnada en la causa del procés que va instruir el Suprem); la portaveu d'ERC i secretària general adjunta, Marta Vilalta, i la vicepresidenta de la Generalitat en funcions, Laura Vilagrà, entre altres.