La llei d'amnistia arriba al Congrés: consulta'n les claus principals

La proposició de llei sobre l'amnistia ja és una realitat. Sota el títol de "Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya", el text consensuat entre el PSOE i els partits independentistes catalans Junts i Esquerra Republicana (ERC), ha entrat aquest dilluns per registre en el Congrés, poques hores després de confirmar-se oficialment que el debat de la investidura de Pedro Sánchez se celebrarà entre el dimecres, 15 de novembre, i el dijous 16. La norma, que té també el vistiplau de la majoria de les forces parlamentàries que donaran suport al socialista en la votació —tret de Coalició Canària—, suposarà l'anul·lació dels procediments judicials i les penes derivades de tots els fets ocorreguts en el marc del procés. El PSOE ha registrat durant la vesprada la "llei d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya" en solitari, és a dir, sense els socis parlamentaris d'investidura: Sumar, Junts, ERC, EH Bildu, PNB i BNG, segons confirmen fonts socialistes.

El document de base per a la llei que regularà com s'aplicarà la mesura de gràcia a l'independentisme català consta de 23 fulls i es distribueix en setze articles, repartits en tres títols. Abasta un període d'onze anys, des de l'1 gener de 2012 fins a aquest dilluns, 13 de novembre. En aquesta forqueta temporal s'inclou la consulta del 9 de novembre (9N) de 2014 promoguda per l'expresident català Artur Mas, el referèndum de l'1 d'octubre (1-O) de 2017 que el Tribunal Constitucional va declarar il·legal i els disturbis derivats arran de la sentència del procés coneguda el 2019. El legislador proposa amnistiar delictes d'usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordes públics i prevaricació, segons han indicat a Europa Press fonts parlamentàries. En aquest sentit, es planteja exonerar "els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, així com els que hagen contribuït a la consecució de tals propòsits". 

D'aquesta manera, quedarien esborrats els actes determinants de "responsabilitat penal, administrativa o comptable", executats en el marc de les consultes celebrades a Catalunya —tant el 9N com l'1-O—, però també les actuacions vinculades a "la preparació o les conseqüències", sempre que s'hagen dut a terme en el ventall temporal inclòs en la norma, de 2012 a 2023. El perímetre explicitat en el text implica, per tant, que l'amnistia s'aplicarà als líders d'ERC i Junts, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, així com als principals dirigents independentistes (consellers i diputats). Però no se circumscriu només a la cúpula política, sinó que també s'hi podran acollir directors de col·legis de l'1-0, alcaldes, manifestants i fins i tot els agents policials que actuaren durant aquell referèndum de 2017. 

De fet, inclou una menció explícita a l'expresident Puigdemont en l'article 4, en què assenyala que "quedaran sense efecte les ordes de crida i cerca i ingrés a la presó", així com "les ordes nacionals, europees i internacionals de detenció" que afecten també altres tres dirigents fugats: els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. Sobre tots pesava una orde nacional de detenció dictada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que quan s'aprove oficialment la norma quedarà automàticament extinta.

No hi ha, per contra, referències al que els independentistes han anomenat com lawfare per a referir-se als casos de persecució política des dels tribunals. I tampoc esmenta les comissions d'investigació en el Congrés sobre sentències judicials. Aquests aspectes, inclosos en l'acord entre el PSOE i Junts i que han alçat la crítica unànime de tot l'àmbit judicial, no apareixen en la proposta legal. Sí que hi preveu, però, la reforma del Codi Penal per a incloure en l'article 130 l'amnistia com a causa expressa d'extinció de la responsabilitat penal, a més de l'indult.

El terrorisme i les tortures, exclosos

En l'embrió de la futura llei d'amnistia també queda fora el perdó dels delictes de terrorisme quan existisca una condemna ferma i hagen consistit en alguna de les conductes previstes en les directives europees o normes internacionals. Aquestes actuacions abasten des d'atemptats mortals a la fabricació d'explosius, així com les tortures. Aquesta exclusió —arreplegada en l'article 2— deixa ara mateix en l'aire una possible amnistia per a dues de les causes obertes a l'independentisme per terrorisme: la de les protestes de Tsunami Democràtic, en què l'Audiència Nacional investiga Puigdemont i Rovira, així com la dels Comités de Defensa de la República (CDR) encausats per planificar actes de sabotatge en resposta a la sentència del procés. Les tortures o tractes inhumans o degradants previstos en el Conveni Europeu de Drets Humans es queden sense cobertura de l'amnistia "sempre que superen un llindar mínim de gravetat". D'aquesta manera, s'obri la porta perquè els policies nacionals i guàrdies civils encausats per les càrregues per a impedir el referèndum de l'1-O puguen beneficiar-se de la mesura de gràcia, sempre que no hagen incorregut en conductes d'extrema gravetat. 

Respecte a la Constitució

En la part del preàmbul, la proposició de llei pactada amb les forces independentistes inclou un reconeixement directe a la Constitució espanyola i defensa l'amnistia com una ferramenta jurídica "adequada per a abordar circumstàncies polítiques excepcionals" que es justifica per a "la consecució d'un interés general". Així, fa una referència explícita a "la necessitat de superar i canalitzar conflictes polítics i socials arrelats, en la cerca de la millora de la convivència i la cohesió social, així com d'una integració de les diverses sensibilitats polítiques". En aquesta exposició de motius prèvia a l'articulat, el legislador assumeix que el compliment de la legalitat de vegades "no és suficient per a resoldre un conflicte polític sostingut en el temps" i, per tant, entén l'amnistia com "una decisió política adoptada sota el principi de justícia en l'enteniment que els instruments amb què compta un estat de dret no són, ni han de ser inamovibles" i han d'adaptar-se a un context que és canviant.

Tot i admetre que dins del marc constitucional hi ha "metes plurals", la norma marca un límit en establir que "tots els camins han de transitar dins de l'ordenament jurídic nacional i internacional".  Aquest punt és molt rellevant perquè, encara que el document no arreplega el rebuig explícit a la via unilateral —com ha pretés el PSOE durant tota la negociació— en la pràctica suposa que els dirigents catalans assumeixen la Constitució i el marc jurídic espanyol com a únic tauler de joc vàlid. I en la pràctica, per tant, l'abandó del camí secessionista per aquesta via.