Llei d’amnistia: les claus per a entendre aquest mecanisme jurídic

Les exigències dels partits independentistes catalans d’aprovar una llei d’amnistia per a negociar la possible investidura del candidat socialista Pedro Sánchez, i el rebombori que això ha alçat entre les files del PP, que ha desembocat en la convocatòria de la mobilització en contra de l’amnistia d’aquest diumenge, han centrat el debat polític de les darreres setmanes.

Parlem amb els experts Albert Noguera, catedràtic en Dret Constitucional, i Joan Carles Carbonell, catedràtic en Dret Penal de la Universitat de València, per a desgranar les claus d’una eventual llei d’amnistia i l'encaix en el marc legal vigent.

Quin encaix tindria una llei d’amnistia en la Constitució?

Amb el govern espanyol en funcions i amb les competències limitades, les Corts Generals tenen potestat per a impulsar lleis a través d’una proposició de llei sobre l’amnistia presentada pels grups parlamentaris.

Encara que existeixen altres instruments jurídics, Joan Carles Carbonell defén que la llei orgànica és una fórmula “idònia que li dona una legitimitat molt gran”, ja que requereix una majoria absoluta en el Congrés dels Diputats per a l'aprovació. Amb l’actual composició del parlament, resultat de les eleccions del 23 de juliol, tot apunta que no hi hauria molts problemes per a tirar avant aquesta llei orgànica.

En la mateixa línia, Albert Noguera afig que, “com que l’amnistia afecta drets fonamentals, la Constitució espanyola estableix que el millor encaix és a través d’una llei orgànica”. L’expert en dret Constitucional afegeix que l’amnistia “és una figura reconeguda explícitament en les constitucions de l’entorn, com la portuguesa, la italiana, la grega, l'holandesa”.

Quins terminis es contemplarien?

Una de les condicions de Junts és comptar amb la llei d'amnistia abans d'una hipotètica investidura de Sánchez. Una investidura que, en cas de donar-se, en principi tindria lloc entre finals de novembre i principis de desembre.

En aquest sentit, els terminis per a tramitar la llei poden variar. “Si hi ha voluntat d’aprovar la llei ràpidament, es podria fer”, afirma Noguera. En aquest cas, es podria portar a votació amb un procediment de lectura única en ple o directament amb un procediment d'urgència. Si es decideix no acurtar els terminis, s'optaria per un procediment ordinari.

Si finalment es triara el procediment d’urgència, aquesta proposta legislativa podria tindre el vistiplau del Congrés dels Diputats en un mes, però el tràmit haurà de passar pel Senat, amb majoria absoluta del PP, i tornar després al Congrés per a l'aprovació definitiva, amb la qual cosa els temps es dilatarien.

A qui afectaria la llei d’amnistia?

Noguera afirma que “l’amnistia hauria d’estar pensada per a totes aquelles persones que tenen pendent un juí o que estan condemnades penalment” per causes relacionades amb el procés català.

Quina és la diferència entre amnistia i indult?

L’indult és una mesura de gràcia pensada per a casos individuals, “una mena de perdó penal que no elimina la responsabilitat civil”, explica Noguera. Per tant, sempre ha d’haver-hi una condemna en ferm. L'amnistia, per contra, és una mesura col·lectiva, s'entén com a un mecanisme de resolució d’un conflicte polític i implica l’eliminació absoluta de qualsevol classe de responsabilitat penal i civil.

En el cas de l’indult que van rebre el juny del 2021 els nou presos independentistes del procés, van ser indults parcials en què es commutaven les penes pendents de presó, però es mantenia la inhabilitació dels condemnats. Per exemple, en el cas d’Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, la inhabilitació per a exercir càrrecs públics encara està vigent fins a l’any 2031.