La llei d'amnistia passa al Senat

Després de rebre el vistiplau del Congrés, la llei d'amnistia posa rumb al Senat, on començarà una tramitació que podrà estendre's dos mesos. El més previsible és que el ple del Senat, amb majoria absoluta del PP, vote en contra de la llei i que el text haja de tornar al Congrés, on el PSOE i els seus socis alcen el veto i aproven la norma definitivament.

Si es compleixen els terminis, es publicarà en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) en plena incertesa electoral: entre les eleccions al Parlament de Catalunya, avançades al 12 de maig, i les eleccions al Parlament Europeu, del 9 de juny. La norma entrarà en vigor en el mateix moment de la publicació en el BOE i, a partir d'ací, comença a comptar el rellotge de dos mesos que estableix la llei perquè s'aplique amb caràcter "preferent i urgent". Cal recordar que aquest text legislatiu el va registrar en solitari el PSOE el novembre passat i ha patit nombrosos canvis per a incorporar les demandes d'ERC i Junts.

El govern calcula que el text beneficiarà 372 les persones, una xifra d'afectats que Junts triplica fins al miler, en sumar també els sancionats en aplicació de la llei de seguretat ciutadana, que podran recuperar les multes pagades. Serà cada òrgan judicial, administratiu o comptable l'encarregat d'adoptar les mesures necessàries en aplicació de la llei, sense importar l'estat de tramitació del procediment: des del Tribunal Suprem fins a l'Audiència Nacional, passant pel Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i multitud de jutjats d'instrucció de Catalunya.

Tots hauran d'estudiar i interpretar, cas a cas, com afecta la llei d'amnistia els procediments que tenen entre mans. Es dona per fet que els diversoss magistrats plantejaran recursos davant de dubtes judicials en l'aplicació de la llei, que podrien dilatar l'aplicació en els procediments oberts.

La llei estableix que els jutges hauran de posar en llibertat de manera immediata a qui estiga a la presó i alçar qualsevol mesura cautelar en vigor, deixant sense efecte les ordes de crida i cerca i de detenció nacionals, europees o internacionals. Un escenari que beneficiaria l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont (que no van jutjar mai, per haver fugit d'Espanya a la tardor del 2017), que continua tenint vigent una orde d'arrest nacional per aquest procediment. Les mesures cautelars que pesen sobre ell només afecten la causa del procés oberta en el Suprem.

El que encara no està clar és quan tornarà Puigdemont. Junts dona per fet que serà el seu candidat a presidir la Generalitat el 12 de maig, però esperen que siga ell qui ho confirme, previsiblement la setmana que ve. Fonts d'aquest partit assumeixen que no hi ha "garanties" que l'expresident no quede detingut si torna a Espanya, però confien que en un estat de dret s'aplica la llei, i avisen amb ironia que no hi cap l'objecció de consciència a l'hora de complir-la.

Recentment, el Tribunal Suprem ha obert una nova investigació contra Puigdemont per un presumpte delicte de terrorisme en el cas Tsunami Democràtic, que s'ha alçat com gran escull en les negociacions entre el PSOE i Junts sobre la llei d'amnistia.