La llei de memòria democràtica declararà que els crims de guerra no es puguen acollir a la llei d'amnistia

La llei de memòria democràtica podria contemplar que els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura siguen imprescriptibles i "no amnistiables", en prevaldre el dret internacional enfront de la llei d'amnistia espanyola de 1977, com han pactat el PSOE i Unides Podem en una de les seues esmenes.

El diputat d'Unides Podem i secretari d'Estat de l'Agenda 2030, Enrique Santiago, ha celebrat l'acord aconseguit perquè la llei d'amnistia "no puga ser utilitzada com una excusa per a no perseguir" aquest tipus de crims.

Entre les esmenes pactades pels partits del govern de coalició i que hauran de ser secundades per a poder ser incloses en la llei, es contempla ampliar el cens de víctimes del franquisme fins al 1982, per a reconéixer els casos de morts a conseqüència de la repressió franquista. 

També es contemplaran compensacions econòmiques, tal com sol·licitava ERC. "Es reconeix el dret al rescabalament dels béns confiscats i les sancions econòmiques produïdes per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura, en els termes que s'establisquen legalment, així com en la normativa", marca una de les iniciatives acordades.

El Valle de Cuelgamuros

El Valle de los Caídos de San Lorenzo d'El Escorial (Madrid) passarà a dir-se Valle de Cuelgamuros, segons consta en una de les esmenes pactades pel PSOE i Unides Podem en la llei de memòria democràtica, que insta a més a reubicar les restes que hi ha enterrades de José Antonio Primo de Rivera.

La intenció del canvi de nom, segons assenyala l'esmena, és convertir aquest espai en un "lloc de memòria democràtica" per a donar a "conéixer, a través de plans i mecanismes d'investigació i difusió, les circumstàncies de la seua construcció, el període històric en el qual s'insereix i el seu significat, amb la finalitat d'enfortir els valors constitucionals i democràtics".

En aquest lloc, segons l'esmena, "només podran jaure les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra, com a lloc de reconeixement, commemoració, record i homenatge a les víctimes allí inhumades".

Accés als arxius privats

Així mateix, PSOE i Unides Podems demanen l'accés "lliure gratuït i universal" als arxius privats, a més dels públics, que ja s'incloïen en el projecte de llei amb la finalitat de poder consultar documents històrics integrants de sèries documentals o de col·leccions de béns del patrimoni documental sobre el colp d'estat, la Guerra Civil, la dictadura franquista, la resistència guerrillera antifranquista o l'exili.

Santiago ha admés que pel temps transcorregut des d'aquests crims l'efecte en matèria de justícia no "serà molt important" ja que la responsabilitat penal acaba amb la mort i molts responsables han mort, però sí que es podrà aconseguir una "veritat judicial" i no es permetrà la impunitat.