La llei de la memòria històrica queda derogada amb l'aprovació de la llei de concòrdia este dijous

El ple de les Corts aprova este dijous, amb els vots del PP i de Vox , la denominada llei de concòrdia, després del debat ahir dimecres sobre el text que substitueix la llei de memòria democràtica. Este és l'últim ple del parlament valencià abans de les vacances d'estiu. La llei de concòrdia va iniciar la tramitació el passat abril.

La principal diferència de la llei de concòrdia respecte a la llei anterior, que és l’aspecte durament criticat per l’oposició, és que abasta fets comesos des del 1931 fins a l’actualitat. El que per al PP i Vox és donar el mateix tractament a totes les víctimes, tant les del període republicà –que deixa fora la normativa encara vigent—, com les del terrorisme etarra o jihadista de les últimes dècades, per al PSPV i Compromís implica blanquejar períodes com el franquisme.

La nova llei que impulsa el Consell crea la Unitat de Concòrdia i estableix que la Generalitat elaborarà un catàleg de vestigis. Així mateix, esta norma que s’aprovarà definitivament esta setmana parla de "llocs de concòrdia", és a dir, espais on han ocorregut “fets de singular rellevància per la significació històrica, simbòlica o per la repercussió en la memòria col·lectiva”.

El Partit Popular qualifica la llei de restaurativa i acusa l'oposició de voler imposar el seu relat i de sembrar la discòrdia. I en Vox la defenen com una llei que equipara —diuen— totes les víctimes. Per contra, el PSPV i Compromís han insistit que recorreran contra la llei de concòrdia del PP i Vox en "qualsevol instància" judicial, tant estatal com internacional, mentre que els populars els han retret que vullguen judicialitzar la política. A més, han defensat esta llei "superadora de bàndols" unes hores abans de l'aprovació definitiva.

La norma tampoc ha agradat en l'àmbit acadèmic. Veus expertes en història i memòria democràtica han mostrat durant els últims mesos el rebuig a la llei i la preocupació davant d'una norma que consideren que té "greus mancances científiques pel desconeixement dels fonaments bàsics de les qüestions que aborda". Així ho traslladaren, en concret, en una declaració conjunta el passat maig els departaments d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV), Humanitats Contemporànies de la Universitat d'Alacant (UA) i Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.

Set anys de vigència

L'aprovació de la llei de concòrdia derogarà la llei de la memòria històrica, aprovada el 2017 pel govern del Botànic. Durant els anys de vigència, de nord a sud de la Comunitat Valenciana, el Consell va documentar 541 fosses i va localitzat 2.166 restes corresponents a víctimes de la repressió franquista, combatents de la Guerra Civil Espanyola, de la repressió durant la guerra i en grau més baix d’altres factors, com ara bombardejos.