Els lletrats del Congrés consideren “molt difícil, si no impossible”, l'ús “a curt termini” de les llengües cooficials

Els serveis jurídics del Congrés consideren “molt difícil, si no impossible”, aplicar “de manera immediata o a curt termini” la reforma del reglament de la cambra per a permetre l'ús generalitzat de les llengües cooficials en els debats i iniciatives parlamentàries, i avisen que posar-lo en pràctica obligaria a “replantejar tots els procediments parlamentaris” tal com estan concebuts en l'actualitat.

Així consta en la nota redactada pels lletrats de la institució per a informar sobre aquesta iniciativa que dimecres té previst qualificar la Mesa de la Cambra, en la qual el PSOE i Sumar tenen majoria i a la qual s'oposa el PP, que també està representat en l'òrgan de govern.

En l’escrit, es mostren a favor d'admetre a tràmit la reforma, i no s’oposen al debat durant la tramitació directa i en lectura única, cosa que implica que s’aprove de manera expressa en el ple, sense passar per la Comissió de Reglament, que encara no s'ha constituït. Aquesta és la voluntat de les formacions que l’ha registrada, que volen estrenar-la en el debat d'investidura del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, els dies 26 i 27 de setembre.

Però, malgrat avalar la tramitació, els lletrats adverteixen de les dificultats que comporta una ràpida aplicació d'aquesta reforma tal com està plantejada perquè és “molt difícil, sinó impossible” que de forma immediata els diputats usen aquestes llegües “sense limitacions i en tots els àmbits de l’activitat parlamentària”. El motiu és que la reforma afecta integralment tots els procediments i terminis reglamentaris i, per tant, al sencer funcionament de la cambra. En aquest sentit, arriben a assenyalar que, per a garantir la seguretat jurídica i del ius in officium, seria necessari “replantejar tots els procediments parlamentaris, tal com els mateixos es troben actualment configurats”.

Els lletrats recalquen que s'ha de tindre en compte que el reconeixement de l'ús exclusiu de les llengües espanyoles diferents del castellà “precisa inexcusablement”, com la mateixa reforma disposa, de mecanismes de traducció i interpretació a la llengua comuna, ja que s’ha d’assegurar la comprensió del debat i dotar de validesa jurídica plena tots els documents que es tramiten en el Congrés. 

En aquest context, destaquen que no pot obviar-se que l'activitat parlamentària, en tots els seus àmbits, està determinada pel principi d'immediatesa, havent d'ajustar-se a uns terminis taxats i generalment breus, que difícilment podran complir-se si les iniciatives i els documents han de traduir-se al castellà.

També apunten que la reforma afecta, “de manera directa i immediata”, al funcionament del Butlletí Oficial de les Corts Generals, perquè preveu que aquest publique les iniciatives escrites en la llengua cooficial utilitzada i en castellà, igual que el Diari de Sessions.