La majoria de PP i Vox tira avant la reforma educativa i el model de gestió d’À Punt

Drets i amb aplaudiments dels diputats de PP i Vox. Així celebraven els diputats d'estes formacions l'aprovació de tres de les cinc lleis que han impulsat els grups del Consell i que suposaran un canvi ideològic important en la regulació d’assumptes com l’educació o el model de gestió de la televisió pública. La majoria absoluta que tenen el PP i Vox ha permés complir amb l'últim tràmit parlamentari, el de l'aprovació de la reforma de la batejada com a "llei de llibertat educativa", la que introdueix canvis en el funcionament de l’Agència Antifrau i la que canviarà l’organització d’À Punt. Les tres lleis s'han aprovat amb el rebuig dels grups de l'oposició.

Es tracta de les tres primeres lleis significatives de la legislatura que per als socis del Consell són garantia de llibertat i, en canvi, per a l’oposició suposaran una involució i han posat de manifest la falta de diàleg entre les dos forces del govern i el PSPV i Compromís.

Abans de l'aprovació de les normes, des del govern valencià defenien la reforma educativa, la que redefineix À Punt i la que canvia les majories per a escollir la direcció de l’Agència Antifrau com a necessàries perquè suposa traslladar a la legislació un model de llibertat i col·laboració.

La llei de llibertat educativa ha sigut la primera a aprovar-se. Deroga la llei de plurilingüisme del 2018, que va establir un mínim del 25% d'ensenyament en cadascuna de les dos llengües cooficials a tot l'alumnat, per a tornar al model de les dos línies, en castellà i en valencià. Estableix el dret de les famílies a triar la llengua en ensenyament dels fills (fins ara, ho feien els consells escolars); permetrà a l'alumnat triar en quina de les dues llengües cooficials fer els exàmens, i atorgarà certificacions automàtiques de valencià en funció del nivell educatiu cursat.

El PP i Vox consideren que amb esta norma "es recupera la llibertat enfront de la imposició" del Consell del Botànic, perquè seran els pares "i no el polític de torn" els qui trien la llengua en la qual educar els fills. Per al PSPV i Compromís, això suposa un atac directe al valencià i a l'educació pública.

Naix la Corporació Audiovisual

A continuació, s'ha aprovat la llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, que és la denominació del nou ens que es crearà per a substituir a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació (SAMC).

Esta llei, que deroga la del 2016 que va permetre la posada en marxa d'À Punt després del tancament de Canal 9, contempla la creació d'un consell d'administració amb quasi tots els seus membres triats per les Corts. Això, en substitució de l'actual consell rector, que d'ací a sis mesos ha d'aprovar la nova relació de llocs de treball de la cadena, on s'han paralitzat les oposicions fins a eixe moment.

Els socis de govern han defés que era necessari extingir un model de radiotelevisió valenciana que no ha funcionat i Vox ha afirmat que des d'ara la cadena "s'expressarà en les dos llengües". Per a l'oposició, l'objectiu d'estos canvis és el control polític de la radiotelevisió pública.

L'única llei amb la firma del PP

La tercera iniciativa convertida en llei és la que modifica la llei de l'Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció de la Comunitat Valenciana del 2016 per a canviar la majoria necessària en l'elecció del director en cas de bloqueig i per a equiparar eixe càrrec amb el d'un director general.

És l'única de les cinc lleis presentada només amb la firma del PP, que en el tràmit parlamentari ha assumit la petició de Vox d'eliminar una de les novetats de la norma: la que permetia que incloure dos llocs de treball eventuals en l'Agència, que seguirà, per tant, només amb funcionaris de carrera.

El PP ha justificat els canvis a reforçar el funcionament d'este organisme. Per a l'oposició, es pretén l'"assalt" polític a una Agència actualment pendent de renovar el seu primer director, després d'haver expirat el seu mandat "per a col·locar a qui ells vulguen".

Contràriament a l'aval que han rebut estes normes per part dels diputats del PP i Vox, l'oposició, abans de l'aprovació, mostrava la seua disconformitat. Socialistes i Compromís consideren que aprovar estes tres normes suposarà una involució en els drets de la ciutadania valenciana. De fet, estos dos grups parlamentaris van presentar esmenes a les tres lleis, tan parcials com a la totalitat, però el bloc de dretes les va tombar. 

El síndic dels socialistes, José Muñoz, manifestava respecte a les reformes legislatives impulsades hui que, amb elles, “Mazón li diu no a l’educació pública, a la lluita i la prevenció de la corrupció, li diu no a la llibertat de premsa i la independència dels mitjans públics audiovisuals i li diu sí a crear una autopista a la corrupció”.

Des de Compromís, Joan Baldoví, lamentava que no hi haguera hagut “ni acord, ni consens, ni diàleg amb la societat” a l’hora d’impulsar les normes que tramitades a les Corts.

A més de les tres lleis que s’han aprovat hui, les altres dos del paquet de normes que impulsa el Consell, la de transparència i la de concòrdia, s’aprovaran, previsiblement, al juliol, en el que serà l’últim ple del període de sessions del parlament valencià.