Martínez Mus confirma a les Corts el gir de timó en la legislació mediambiental i de protecció del litoral
El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori exposa una bateria de modificacions legals a la normativa del Botànic
El Consell del Partit Popular ha confirmat este dijous a les Corts el gir de timó en la política i la legislació mediambiental i de protecció del litoral que regia en temps del Botànic. En una compareixença per a exposar les línies mestres del departament, el nou conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha reivindicat els canvis normatius que defén el nou Consell.
El paquet de reformes inclou substituir la llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana (Lotup) per una nova norma urbanística, revisar el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (Pativel), fer canvis en la llei de l'horta per a "reduir obstacles legals", una nova llei forestal i revisar l'estratègia territorial i el pla integral de residus.
Respecte a la costa, d'ací a uns dies portarà al ple del Consell la llei de protecció i ordenació. Quan entre en vigor, demanarà al govern la transferència de la gestió del domini públic maritimoterrestre, de manera que depenguen de la Generalitat les autoritzacions i concessions d'activitats en la costa, "una revolució normativa".
Conjurar "rendibilitat econòmica" amb "responsabilitat social i ambiental"
També ha anunciat la intenció de modificar la llei de canvi climàtic per a "canviar el disseny del marc fiscal". "Sostenibilitat sí, però amb equilibri. Volem que la gent i les empreses facen les coses bé, no que deixen de fer-les", ha manifestat.
Així mateix, ha reivindicat el pla de xoc que busca agilitzar les autoritzacions ambientals integrades. Volen reduir els temps de resolució dels expedients tant per a projectes grans (gigafactoria de Sagunt, planta d'hidrogen verd a Castelló) com per a empreses menudes. "La nostra tasca des del Consell és col·laborar amb el nostre teixit productiu de manera transversal per a facilitar i no obstaculitzar l’impuls de nous projectes", ha dit.
Volem que la gent i les empreses facen les coses bé, no que deixen de fer-les
Martínez Mus ha justificat el canvi de paradigma en la necessitat de conjurar la "rendibilitat econòmica i la responsabilitat social i ambiental". "La concepció que la conservació del medi comporta la separació de les persones del mateix està superada. És una idea caducada i obsoleta" ha indicat el conseller, que ha defés la col·laboració publicoprivada "sense complexos de cap classe".
Duplicar l'àrea de protecció de l'Albufera
Entre les novetats en matèria de medi ambient, Martínez Mus ha confirmat el desplegament de l'Agència Valenciana de Protecció del Territori —un projecte anunciat la legislatura passada que no es va arribar a activar— i un avantprojecte de llei per a constituir un cos d’agents mediambientals plenament regulat. També ha anunciat que s'incorporarà un veterinari municipal en tots els municipis de més de 50.000 habitants i que s'implantarà esta legislatura "la primera asseguradora veterinària".
El conseller ha explicat que duplicarà, de 21.000 a 45.000, les hectàrees d’influència del parc natural de l'Albufera en la petició de declaració com a reserva de la biosfera. La conselleria, ha dit, explorarà "vies d'impuls" de l'aiguamoll, com "la creació d’una societat de capital de benefici d’interés comú per convidar les empreses i organitzacions a actuar per al benefici mediambiental del parc".
A més, ha destacat l'impuls a la declaració d'un nou parc natural a la serra d’Escalona i la creació de circuits adaptats per a les persones amb discapacitat als altres 22 parcs, així com diverses figures de protecció al cap de l'Horta (Alacant), el cap Roig (Oriola), el litoral d’Orpesa (Plana Alta) i el cap de Cullera (Ribera Baixa).
D'altra banda, ha reivindicat la figura del caçador com a col·laborador extern en la gestió de les muntanyes i en el control de la sobrepoblació d’algunes espècies, que regularà en un pla que està en fase de redacció.
400 milions per a millorar la connexió a l'àrea metropolitana de València
En matèria d'inversions i infraestructures, el conseller ha confirmat un nou pla de 104 milions d'euros en obres i projectes de digitalització de les depurades. Ha anunciat també que l'any que ve tornarà a congelar els rebuts de l'aigua en els cànons de sanejament.
Fins a 400 milions d'inversió, pública i privada, mobilitzarà en el projecte de mobilitat interurbana que arrancarà el pròxim trimestre a l'àrea metropolitana de València, amb una flota renovada de 600 autobusos. Els nous contractes donaran servei a 73 municipis, amb una població estimada de dos milions d'habitants, i ampliaran la connexió de la capital amb Sagunt, Llíria, Torrent, Bunyol i Catarroja.
El PSPV i Compromís acusen el PP de preparar el terreny a l'especulació
El PSPV i Compromís han carregat contra este canvi d'orientació de la política mediambiental del Consell. La portaveu dels socialistes valencians, María José Salvador, ha qualificat de "faula" les propostes del govern valencià i ha acusat el Consell "d'estar preparant el territori per a deixar-lo en mans de decisions arbitràries, la inseguretat jurídica i el negoci" per a avançar cap a "l'urbanisme depredador". "Només s'ha dedicat a retallar el pressupost per a infraestructures i a perpetrar la més profunda contrareforma en matèria d'ordenació del territori", ha retret.
Juan Bordera (Compromís) ha qualificat "d'esperpent" els anuncis en regadiu i ramaderia, i ha instat el conseller a "assumir la realitat" i deixar de dir "xorrades". "Tenim el PP de tota la vida: pelotazos i pegats", ha dit.
Miguel Pascual (Vox) s'ha felicitat de veure "algú al timó" en contrast amb el "descontrol" del Botànic, si bé ha exigit a Mus que reclame infraestructures com les ampliacions d'aeroports, el soterrament de les vies a Alfafar o el pla de Rodalia.
En la rèplica, Mus els ha retret la situació "tercermundista" en què assegura haver rebut el servei de Rodalia, i els "retards" del corredor mediterrani. En la mateixa línia, el popular José Ramón González de Zárate ha acusat els grups de l'antic Botànic de no haver fet en huit anys una altra cosa que partidisme, i ha defés com a "oportunitats" els "pelotazos", que denuncia l'oposició d'esquerres.