Mazón culpa la CHX del retard en l'avís a la població i la Confederació recorda que les alertes les fa l'112

El cap del Consell, Carlos Mazón, assegura que dimarts la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), organisme depenent de l'Estat, va desactivar en tres ocasions l'alerta per la DANA. En una entrevista este dilluns al matí a la COPE ha assegurat que el missatge a la població, que va arribar quan els barrancs ja s'havien desbordat i hi havia milers de persones atrapades, es va enviar mitja hora després que se'ls traslladara l'alerta hidrològica. Segons ha dit "la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va llevar l'alerta fins a tres vegades eixe dia i no va tornar a avisar fins a les 18:45". 

"Si haguérem tingut la reactivació de l'alerta hidrològica per part de la Confederació, (la comunicació) s'hauria fet immediatament", ha explicat també el president Mazón en una intervenció a Antena 3 este dilluns. "Eixe missatge de les 20 hores és per la presa i per la reactivació d'alerta hidrològica, que ens reenvia la CHX. Si s'haguera fet un minut abans s'hauria llançat un minut abans, si haguera sigut una hora abans, s'hauria llançat una hora abans", ha dit.

La successió dels fets del 29 d'octubre

El dimarts 29 d'octubre, a les 07:36 hores, l'Agència Estatal de Meteorologia va llançar el primer avís roig a l'interior de la província de València, que inicialment acabava a les 18 hores. A les 09:41, l'Aemet va estendre este avís a tota la província.

Poc abans del migdia, a les 11:58 hores, després d'un acte oficial, el cap del Consell va informar que les previsions indicaven que el temporal s'estava desplaçant "cap a la regió muntanyenca de Conca" i que s'esperava que vora les 18:00 hores disminuïra "la intensitat a la resta de la Comunitat Valenciana". Declaracions que va arreplegar en directe À Punt en el magazín Bon dia, Comunitat Valenciana.

Minuts abans d'esta compareixença (11:45), el Centre de Coordinació d'Emergències havia emés un avís especial d'alerta hidrològica als municipis de la conca del riu Magre, i a les 12:20 va activar un altre per a advertir de l'augment del cabal de la rambla de Poio, que ja desaiguava 264 l/m³ per segon. L'112 va difondre estes alertes en sengles missatges a la xarxa social X a les 12:25 hores i les 12:51 hores, respectivament. La segona, acompanyada d'un vídeo de la crescuda. Minuts després, passades les 13 hores, Mazón va publicar un tuit amb les declaracions que havia fet en la compareixença.

Poc abans de les 18 hores, l'Aemet va actualitzar l'avís roig, prolongant-ne la durada. L'alerta telefònica a la ciutadania del Centre de Coordinació d'Emergències acabaria activant-se al voltant de les 20:11 hores de la vesprada.

La CHX: hi havia risc des de les 17:00 hores i les alertes les fa l'112

Poc després, la CHX ha respost les afirmacions de Mazón amb un comunicat en què recorda que l'organisme no té entre les seues competències l'emissió d'alertes públiques pel risc de crescudes i avingudes, ja que corresponen als serveis d'emergències que coordinen les comunitats autònomes.

L'organisme, que gestiona la conca del Xúquer, concreta que només facilita dades dels cabals, a través de la seua xarxa d'informació "perquè les autoritats d'emergències valoren l'afecció al territori". Durant la DANA, a partir d'estes dades de la CHX, que reflectien una crescuda del cabal del barranc de Poio, la institució recorda que "vora les 12:30 hores" el Centre de Coordinació d'Emergències emet la primera alerta hidrològica, en què adverteix la població del risc d'acostar-se a rius i barrancs.

Segons la CHX, a les 17:00 hores es detecta un augment brusc del cabal del barranc de Poio, que mitja hora després assoleix el mateix nivell que el que va motivar l'alerta de l'112 del migdia. "Tanmateix, esta vegada les autoritats autonòmiques no van emetre una nova alerta", diu el comunicat.

A les 18:55 hores, el cabal circula a 2.282 m³/s i la força de l'aigua "que es reflectia des de dos hores abans", acaba per arrossegar els sistemes de mesurament. Segons la CHX, "les autoritats competents van comptar amb la predicció meteorològica proporcionada per l'Aemet i les dades de la conseqüència d'esta predicció", és a dir, l'augment del cabal del barranc de Poio, que segons la CHX eren "especialment perilloses des de les 17:00 hores".

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer depén del Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), que ha emés un segon comunicat en què subratlla les competències de la CHX. Segons ha destacat, la del Xúquer, com la resta de confederacions, s'encarrega només de mesurar i proporcionar dades sobre la pluviometria i el nivell dels llits de rius i barrancs, però no té entre les seues competències "emetre alertes públiques hidrològiques per risc de crescudes i avingudes". Atribueix l'obligació "als servicis d'emergències coordinats per les comunitats autònomes, als quals correspon avisar a la població".

La Generalitat insisteix: no va rebre cap comunicació entre les 16:13 i les 18:43

La Generalitat ha respost als comunicats de la CHX i Miteco, amb un nou comunicat en què es reafirma que no va rebre cap comunicació al Centre de Coordinació d'Emergències des de les 16:13 hores fins a les 18:43 hores del dimarts 29 d'octubre tot i "l'augment brusc" del cabal del barranc de Poio.

Segons la Generalitat, l'entitat va estar dos hores i mitja sense comunicar cap avís. Així, assegura que a les 16:13 hores, la CHX va confirmar un cabal de 28,7 m³/s al barranc del Pedrís i amb tendència descendent a les 15:50 hores i que el següent correu a Emergències ja és dos hores i mitja més tard, a les 18:43 hores, amb l'avís d'un cabal de 1686 m³/s amb tendència ascendent i amb una crescuda molt ràpida. A més, explica que els representants de la CHX que estaven en la reunió del 29 d'octubre del Cecopoi des de les 17:00 hores "no van advertir de cap risc", tot i que segons la CHX les conseqüències eren "especialment perilloses des de les 17:00 hores".

La Generalitat també ha insistit que la CHX "té competències en la comunicació als organismes de protecció civil dels avisos hidrològics per les possibles crescudes, segons s'estableix en la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil".

Mazón: "Vam demanar que s'activara l'UME i tota l'ajuda possible"

Respecte de la falta d'efectius, el cap del Consell ha assegurat hui que a les 15:21 hores de dimarts, abans de la "revolució meteorològica", va demanar que s'activara la Unitat Militar d'Emergències (UME) i va reclamar "tota l'ajuda possible", un detall que ja va avançar dissabte en una compareixença. En l'entrevista a la COPE ha assegurat que una vegada es demana eixa ajuda, són els comandaments operatius militars els que detecten si fa falta que vinguen més destacaments, i que no depén dels polítics que arriben més mitjans ni fa falta "cap consigna política" per a això, "perquè actuen d'ofici".

Sobre este tema, el dimarts de la DANA, la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, va avançar en un tuit que la Generalitat havia demanat l'activació de l'UME (que té una brigada a Bétera) en suport dels mitjans autonòmics. “Des del govern d'Espanya atenem la petició i col·laborem amb ells davant de l'emergència provocada per la DANA a Utiel”.

No obstant això, el primer comunicat oficial de la Generalitat informant que s'havien reclamat recursos es va llançar dijous. En una compareixença des del Cecopi Carlos Mazón va explicar que havia demanat la incorporació de l'Exèrcit i que el primer contingent de la Unitat Militar d'Emergències se sumaria divendres al dispositiu d'emergències.

En una compareixença des de la Moncloa, el cap de la Unitat Militar d'Emergències (UME), el tinent general Javier Marcos, ha recordat que en el nivell dos d'emergència en què es troba oficialment la Comunitat Valenciana (penúltim en una escala de quatre, que comença en zero), l'autonomia és l'administració que dirigeix la resposta i en este paper de "director" és qui autoritza l'entrada i distribució dels soldats en les zones afectades. Marcos, que no ha volgut valorar si caldria decretar el nivell d’emergència tres, la qual cosa traslladaria el comandament de l'emergència al govern espanyol, ha defensat el compliment "escrupolós" dels militars de la legislació en matèria d'emergència.