Mazón anuncia més rebaixes fiscals, una nova llei de territori i 1.500 pisos protegits

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha pronunciat este dimecres un dels discursos més llargs que es recorden en el debat de política general a la Comunitat Valenciana. Durant tres hores i deu minuts s'ha dirigit a l'hemicicle de les Corts des del faristol en una intervenció en què ha volgut marcar distàncies amb l'anterior govern del Botànic i ha deixat per al final la pluja d'anuncis que marcarà l'acció del Consell els pròxims mesos. Entre les novetats, destaca un augment de les deduccions fiscals per naixements i adopcions dirigides a contribuents de rendes baixes i mitjanes, que podran fins i tot triplicar les vigents —passaran de 300 a 900 euros— i la creació d'un Imserso valencià amb un programa de vacances dirigides a majors de 65 anys. A més, també ha anunciat una nova llei del territori, el blindatge per llei de la gratuïtat en l'educació de 0 a 3 anys i la licitació de 1.500 pisos protegits dins del Pla Viu.

També ha avançat un nou decret per a regular l'atenció primària i comunitària que començarà a aplicar-se en 2025 i suposarà un "canvi transcendental" en este àmbit com a base de la política sanitària de la legislatura, amb la transformació digital com a eix central fent servir la intel·ligència artificial. Altres mesures anticipades pel cap del Consell són la reobertura dels Centres d'Informació i Coordinació d'Urgències (CICU) d'Alacant i Castelló, que tornaran a estar "plenament operatius" el mes d'octubre i tindran una dotació de dos milions d'euros, així com la posada en marxa dels tres primers centres d'atenció integral a les víctimes de violència sexual a la Comunitat Valenciana abans que acabe l'any, un per cada capital de província.

Han hagut de passar més de dos hores perquè arribaren els esperats anuncis, que Mazón s'ha reservat per a la part final de la maratoniana intervenció. La sessió, que ha pogut seguir-se en directe per la televisió, la ràdio i el web d'À Punt, ha començat passades les 10:30 hores amb el discurs del president de la Generalitat. Mazón afronta el primer debat de política general del mandat, ja que l'any passat no va celebrar-se perquè va haver-hi eleccions i ple d'investidura. Ha arribat a la cita al capdavant d'un executiu en minoria i sense majoria parlamentària suficient després que Vox, soci de coalició fins al passat juliol, decidira trencar el pacte de govern per a passar-se també a l'oposició. L'ambient entre els dos excompanys de gabinet s'ha enrarit en els últims dies per la pressió que està exercint Vox cap al PP amb l'amenaça de no donar suport als pressupostos de la Generalitat per al 2025, l'assignatura pendent que hi ha més a curt termini, si no accepta els seus postulats en assumptes com política lingüística.

Les fites del "Consell del canvi"

Mazón, que intervenia sense límit de temps, ha oferit un discurs molt polític que s'ha centrat a contraposar la tasca del seu govern durant les últimes seixanta setmanes amb els huit anys de l'anterior Botànic —integrat per PSPV i Compromís, ara en l'oposició—. Ha obert el discurs en valencià i ha fet un repàs dels assoliments del que ha anomenat "Consell del canvi", que ha volgut diferenciar en tot moment de l'executiu predecessor i que, segons ha dit, costarà als valencians i valencianes vint milions d'euros menys "només en estructura i despesa política". "Ens vam comprometre a fer més amb menys", ha insistit el mandatari, que ha acusat els predecessors d'haver obstaculitzat el relleu en el Palau de la Generalitat. "Ens vam trobar una situació que superava els pitjors escenaris que podíem haver imaginat. El Botànic va deixar de governar quan van convocar-se les eleccions, i quan ja estava en funcions va dedicar-se a amagar les trampes que ens tenia preparades" ha lamentat.

El president ha dedicat la part inicial del parlament des del faristol a reivindicar les fites del seu equip en els àmbits de la sanitat, serveis socials, educació, ocupació o gestió de l'aigua, una acció de govern encaminada a "reparar" els "despropòsits" que deixaren els predecessors. Per exemple, ha remarcat que s'ha aconseguit reduir en un 60% les llistes d'espera d'intervencions quirúrgiques dels pacients més urgents, o en un 20% la de dependència. També ha tret pit per l'impacte d'algunes de les mesures insígnia d'este primer any, com la rebaixa fiscal a les classes mitjanes i baixes en l'impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF). Unes deduccions que —ha ironitzat— no han servit "per a comprar Lamborghinis", sinó perquè les famílies puguen adquirir ulleres, anar al dentista o per a fer esport i estalviar-se en conjunt quasi 52 milions d'euros. També ha carregat contra l'anterior executiu que liderava el socialista Ximo Puig per l'herència rebuda i els ha acusat de "malbaratar" i "deixar passar inversions".

Durant més de dos hores, Mazón ha disparat una tirallonga de xifres i fites de govern per a il·lustrar l'acció del "Consell del canvi", i ho ha contraposat contínuament al "desastre" generat per l'anterior Botànic, que "sols feia anuncis". Entre altres crítiques que els ha dirigit destaca la gestió dels recursos hídrics, i els ha retret que lliuraren una "batalla de l'aigua" mentre el govern central aplicava retallades al transvasament Tajo-Segura" sense que ells feren "ni una sola queixa". També ha lamentat que sotmeteren el parc natural de l'Albufera de València a un "abandonament" durant huit anys amb una "indiferència irresponsable". En contrast, el mandatari autonòmic assegura que la Generalitat està "demostrant amb fets" que és possible mantindre l'equilibri entre l'activitat i la protecció del territori, i com a prova ha esmentat la candidatura d'este espai, que ha defensat com "patrimoni i senya d'identitat de tota la Comunitat Valenciana, per a optar a ser reserva de la biosfera de la Unesco. "Parlem de duplicar el nombre d'hectàrees de l'àrea d'influència del parc natural, de manera que les 21.000 actuals es convertiran en 45.000, hi haurà una zona d'especial protecció que abastarà el llac i una altra de transició en la qual s'inclouran, entre altres, els entorns dels arrossars" ha explicat. 

En matèria econòmica i laboral, el cap del Consell ha tret pit per les dades valencianes de l'últim any i ha assenyalat que ens hem convertit en "la locomotora de l'ocupació" a Espanya, perquè concentrem un de cada quatre llocs nous de treballs creats en tot el país. Un total de 97.700 empleats més que fa dotze mesos. "Si un coet és el qualificatiu amb el qual va definir una economia que creix a un ritme del 2% en ocupació, quin és l'adjectiu que ens dedicaria a la Comunitat Valenciana, que creix al 4,3%?" s'ha preguntat, recuperant unes declaracions del president espanyol sobre la bona evolució de l'economia espanyola. 

"Menyspreu sistemàtic" del govern espanyol

En l'última part del discurs, Mazón ha tornat a reclamar el fons d'anivellament amb una quantia de 1.782 milions d’euros anuals fins al 2027 per a compensar l'infrafinançament valencià, així com la reforma del model. També ha denunciat el "menyspreu sistemàtic" que ha rebut la Comunitat Valenciana per part del govern espanyol, i ha recordat que l'última reunió amb un membre de l'equip de Pedro Sánchez va ser el febrer, amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

D'altra banda, ha instat els grups parlamentaris de les Corts a constituir un front comú per a exigir "el finançament, infraestructures i aigua que necessita la Comunitat Valenciana", i ha anunciat que la setmana que ve es desplaçarà a Andalusia per a reunir-se amb el president homòleg, Juan Manuel Moreno, per a "avançar en assumptes estratègics compartits per les dos autonomies.