Mazón defén a Madrid el seu relat sobre la dana i se situa com a "dany col·lateral" d'una estratègia de Sánchez

El president Carlos Mazón ha exposat este dilluns per primera vegada a Madrid la "veritat" sobre la barrancada del 29 d'octubre. El relat, que assegura que no és una "versió" de part sinó una relació de fets, insisteix a culpar els organismes de previsió de l'Estat (Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) de la falta d'anticipació de la Generalitat, només admet errades a partir del dia 30 i situa el cap del Consell en el centre d'una conspiració del govern espanyol per a carregar-li la culpa.

Segons Mazón, l'executiu central gestiona la catàstrofe com un "tauler polític per a debilitar el rival" i pren totes les decisions de forma "freda i calculada, assignant recursos en funció de si pot ajudar o perjudicar" el Consell, a l'espera que falle.

Per al president, des de 30 d'octubre el govern de Pedro Sánchez "va activar una colossal maquinària de manipulació i mentides" per a "tapar errades i cobrar-se la victòria política que no va aconseguir en les urnes", que ha comparat amb la "campanya de l'esquerra" l'11M. "No soc una víctima, soc un dany col·lateral de les excuses de govern per a desfer-se de la seua responsabilitat", ha arribat a dir.

Una nodrida representació del Partit Popular ha assistit al discurs de Mazón, en un desdejuni informatiu en el fòrum Nova Economia, la primera intervenció del president a Madrid des de la barrancada. Hi estaven l'alcalde José Luis Martínez-Almeida (que ha fet de mestre de cerimònies); la secretària general, Cuca Gamarra; el portaveu parlamentari, Miguel Tellado; i valencians com el senador Alberto Fabra o l'eurodiputat González Pons. Entre les absències, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

Mazón va fer o rebre 15 telefonades al Ventorro

A més d'incidir en el relat ja conegut, Mazón ha desvelat informació inèdita. Per a demostrar que "no estava incomunicat" la vesprada de la dana, ha assegurat haver fet o rebut quinze comunicacions telefòniques des que es va reunir el Cecopi (a les 17:00 hores), quan se'l situa al restaurant El Ventorro. Inicialment ha informat de setze, però Presidència ha corregit a posteriori la xifra.

La primera, ha dit el cap del Consell, va ser a les 17:37 hores amb l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, amb qui es va comunicar en altres quatre ocasions (18:16 h, 18:25 h, 18:30 h i 19:43 h). A les 18:48 h va parlar amb el director general de Comunicació, Francisco Daniel González; a les 18:57 h, dos vegades amb el síndic del PP a les Corts, Juanfran Llorca "que feia la ronda de preparació amb els pobles"; a les 19:34 h, amb el secretari autonòmic d'Infraestructures, Javier Senda; a les 19:43 h, amb la directora del gabinet del president, Pilar Montes, i, un minut després, amb la directora general d'Organització i Coordinació de Presidència, María José García Frígols.

També ha informat de tres comunicacions per WhatsApp amb el president de la Diputació de València, Vicent Mompó (17:46 h, 18:25 h i 18:27 h) i ha constatat la controvertida telefonada a l'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, a les 18:28 h, a qui ha retret que haja insinuat que estava sota els efectes de l'alcohol.

És la primera vegada que Mazón detalla en públic esta informació, que ha requerit el jutjat de Catarroja que investiga presumptes responsabilitats penals i que el Consell ha rebutjat facilitar a l'oposició.

Del desbordament no es va avisar [en el missatge a la ciutadania], perquè no es va saber fins a comprovar els efectes l'endemà

Durant l'exposició, de prop d'una hora més un torn de preguntes, el president ha incidit a Madrid en l'argumentari del Consell sobre la gestió de l'emergència. Ha insistit en l'acusació que l'Aemet va errar en les previsions i la CHX en la vigilància del cabal del barranc de Poio. I ha negat que el missatge Es-Alert s'enviara tard a la població. Assegura que només va tardar a fer-se onze minuts, amb el consens del Cecopi, però fou estrictament per a alertar del risc de desbordament de la presa de Forata i no de la riuada. "De què s'havia d'avisar a Paiporta, si no plovia, sense una altra informació?", ha exposat.

Ha dit Mazón que si bé el barranc de Poio va començar a eixir-se'n de mare des de les 17:30 hores, la Generalitat no va adonar-se fins al dia 30 d'octubre. "Del desbordament no es va avisar [en el missatge a la ciutadania], perquè no es va saber fins a comprovar els efectes l'endemà, sense que la CHX diguera mitja paraula al respecte. "Com es podia informar d'una cosa que no se sabia?", ha explicat.

A més de les acusacions "d'apagada informativa" en la CHX, ha insistit a retraure el seu president Miguel Polo, el fet no haver comunicat la crescuda del barranc, més enllà d'un correu electrònic, malgrat la seua presència telemàtica en la reunió del Cecopi. Un òrgan de la Generalitat que, ha subratllat, té un "comité de direcció conjunt", format per la consellera de Justícia i la delegada del govern espanyol. També ha relacionat el desbordament del Poio amb la Llei de l'Horta aprovada pel Botànic, que assenyala com l'obstacle que va entorpir l'execució de les obres de millora de la canalització.

Em vaig arrossegar de forma quasi obscena davant el govern espanyol perquè la col·laboració fora total

Sobre la gestió, les hores i dies posteriors a la dana, ha negat que es rebutjara l'ajuda d'altres autonomies. Segons ha explicat, en realitat el comandament operatiu de l'emergència va "ordenar l'ajuda perquè no col·lapsara". Pel que fa a l'arribada d'efectius militars, assegura que "és fals que es demana amb comptagotes", que l'UME ja estava activada i que "són els comandaments d'unitat els que han de dimensionar o demanar".

Per què va mantindre el nivell dos de l'emergència, assumint la gestió en lloc de demanar al govern espanyol que l'assumira (activant el nivell 3)?. Segons Mazón, per un excés de confiança. Diu que els tècnics autonòmics no ho van veure necessari, perquè no suposava un augment directe de recursos i "confiàvem que el govern espanyol col·laboraria al màxim i enviaria el màxim d'ajudes ràpidament".

Creu algú que seria adequat cedir el comandament de l'emergència als qui escatimen recursos per a perjudicar la Generalitat?

"Em vaig arrossegar de forma quasi obscena davant del govern espanyol, perquè la col·laboració fora total. I mentre els implorava pagaven la primera campanya en línia per a desacreditar-me", ha explicat Mazón, que ha insistit en l'acusació que el govern espanyol va "escamotejar militars i maquinària" el dia 30 d'octubre. "Creu algú que seria adequat cedir el comandament de l'emergència als qui escatimen recursos per a perjudicar la Generalitat encara que sàpien que perjudicaren els valencians?" (...) "Puc sospitar per què la delegada no va activar el nivell 3, quan podia fer-ho en qualsevol moment", ha insinuat el cap del Consell.

Carlos Mazón ha atribuït els dubtes sobre la seua gestió als "mantres criminals" de l'esquerra i al fet d'haver renunciat a la defensa personal per a centrar-se en la reconstrucció, malgrat el desgast personal, perquè "València importarà sempre molt més que jo, em coste el que em coste". Per contra, ha assegurat haver ja donat totes les explicacions i haver assumit responsabilitats amb la renovació del Consell i la depuració de càrrecs en les conselleries de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i la de Turisme, Nuria Montes.