Mazón demana que les ajudes per la riuada tinguen exempció total d'impostos
El president de la Generalitat insisteix a reclamar un fons d'anivellament transitori com a solució provisional per a l'infrafinançament valencià
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha demanat este divendres al govern espanyol que les ajudes atorgades a persones i empreses afectades per la DANA del passat 29 d'octubre tinguen “exempció total d'impostos”. Ho ha fet en el marc de la XXVII Conferència de Presidents autonòmics celebrada en el Palau de la Magdalena de Santander, que ha reunit els mandataris de les desset comunitats amb el cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, i altres representants del seu gabinet.
Segons ha informat la Generalitat en una nota de premsa, el president valencià ha reclamat durant la seua intervenció un “IVA Zero” per a la reposició i reparació de vehicles, així com per a la rehabilitació d'habitatges danyats per l'aigua. També que les ajudes concedides per empreses a la plantilla “es declaren exemptes” en cas que es consideren rendes derivades del treball.
Mazón s'ha desplaçat a la cimera organitzada a la capital càntabra "amb una clara voluntat d'escoltar, aportar i enriquir el projecte comú d'Espanya" i ha reivindicat l'esforç conjunt de totes les administracions. Com ja va avançar en declaracions este dijous, ha exigit al govern espanyol l'execució d'un pla nacional contra inundacions que evite o minimitze riuades o altres desastres similars, i també la creació d'un Fons Nacional Extraordinari per a Catàstrofes.
Torna a insistir en el fons d'anivellament
Un altre dels elements presents en la llista de reivindicacions que ha portat el mandatari valencià al conclave de les autonomies amb Sánchez és la implantació d'un fons d'anivellament transitori, dotat amb fons estatals. Planteja esta ferramenta, que demana des de ja fa temps, com una solució provisional fins que s'escometa definitivament la reforma del finançament autonòmic per a compensar la falta de recursos de les comunitats més perjudicades per l'actual model, com la valenciana, i poder garantir a la població prestacions bàsiques com “la sanitat pública, l'educació o els serveis socials”.
El cap del Consell ha explicat que este fons d'anivellament “garantiria als valencians, alacantins i castellonencs el mateix finançament que la mitjana mentre s'aconsegueix la reforma definitiva del model de finançament”. Així mateix, ha exigit que el nou sistema de repartiment de fons s'acorde al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) “amb llum i taquígrafs, des del rigor i amb l'aportació de tots per a aconseguir un sistema just, equitatiu i solidari” enfront de cessions perquè el govern espanyol “puga encaixar el contingent independentista en perjudici dels altres”. També ha advocat per una “cogovernança major en la gestió dels fons europeus i respectar l'autonomia fiscal de les comunitats autònomes”.
Demandes en habitatge i immigració
En l'àmbit sanitari, ha destacat la necessitat d'“un model de gestió davant d'emergències” que contemple, entre altres accions, noves tecnologies per al control i seguiment de pacients, riscos epidemiològics i de salut mental, a més d'exigir més professionals sanitaris. I ha sol·licitat un increment addicional de mil places cada any per a "corregir el dèficit de professionals” que hi ha, sobretot "en especialitats com medicina de família, pediatria, infermeria i psicologia clínica".
En matèria d'habitatge, ha reivindicat “unitat d'acció” per a impulsar un pla estatal “que coordine a tots sense enfrontar ningú, sense imposicions i que aposte per sumar propostes”. En este sentit, ha proposat augmentar la disponibilitat de sòl autonòmic amb el de titularitat estatal i incrementar els incentius a la promoció i construcció d'habitatge protegit, així com les ajudes directes per a l'adquisició d'habitatge i per al lloguer, especialment per als joves.
Pel que fa a la immigració, el quart tema damunt de la taula, ha assenyalat la necessitat d'adoptar mesures “més contundents, eficaces i urgents”. Així, ha apostat per una “política clara” amb els països d'origen per a controlar i frenar els fluxos migratoris, el reforç dels controls, proves d'edat àgils, i la coordinació dels trasllats d'immigrants adults a la península “des de l'acord amb els municipis i informant les comunitats autònomes”. Sobre este punt, ha demanat modificar el repartiment de menors no acompanyats "aplicant criteris que atenguen les circumstàncies de cada comunitat autònoma enfront del pes poblacional de cada territori, i que s'amplie el repartiment entre els 27 països de la Unió Europea".