Mazón demanarà un pla nacional contra inundacions i un fons per a catàstrofes en la Conferència de Presidents

La Generalitat reclamarà un pla nacional contra inundacions i un fons de finançament per a catàstrofes naturals a Pedro Sánchez en la conferència de presidents d'este divendres. El cap del Consell, Carlos Mazón, ha avançat que des de l'executiu valencià es demanarà "una anàlisi dels trenta barrancs amb més perillositat d'Espanya", amb l'objectiu que d'ací a sis mesos s'inicien els projectes necessaris per a minimitzar l'amenaça potencial que representen. Unes obres que, segons el president "si s'hagueren fet haurien evitat molts mals", en referència als treballs pendents als barrancs de Poio o la Saleta, que va desbordar la DANA. El cap del Consell ha remarcat que ara mateix hi ha 2,5 milions de persones que viuen en zones en risc d'inundació.

Respecte de la justificació del fons de finançament, a què també s'ha referit com de "solidaritat en cas de qualsevol catàstrofe", s'ha remés a l'experiència d'Alemanya, que va activar un mecanisme similar després de les últimes inundacions al país. "No pot ser que estiguem interpretant reglaments, que hi haja tanta burocràcia i conflictes entre administracions mentre la gent està sense rebre totes les ajudes", ha explicat. També ha insistit en la crítica a les ajudes del govern espanyol, al qual ha instat a "remeiar de manera immediata" el cobrament d'interessos en algunes línies de crèdit, que considera "una immoralitat".

Vint milions més per a reparar instal·lacions de reg

Mazón ha fet estes declaracions després de reunir-ser amb els representants dels productors agrícoles i les cooperatives valencianes en una taula sectorial a Carcaixent. Ací, ha anunciat noves ajudes per valor de vint milions per a iniciar les obres de reparació d'infraestructures en les comunitats de regants, amb un màxim de cent mil euros per societat. La nova injecció econòmica eleva a 51 milions les aportacions extraordinàries per la DANA de la Conselleria d'Agricultura.

Durant la intervenció, el president ha carregat contra el Ministeri que dirigeix Luis Planas, a qui ha demanat que aclarisca el "guirigall" de les ajudes. Ha acusat el Ministeri de no haver executat encara "res" malgrat els 400 milions anunciats, i li ha retret que el Reial decret 6/24 que contempla les subvencions estatals "no aclareix res i aporta més confusió i dilació que les bones intencions que puga tindre". Segons ha explicat, "hi ha molts agricultors que no saben si els pertoquen o no les ajudes", per al qual cosa ha instat Planas a seure amb el sector per a aclarir-ho.

Així mateix, ha reclamat al ministeri incorporar entre els beneficiaris les explotacions d'onze municipis afectats a què sí que dona cobertura la Generalitat, però que encara no figuren en la normativa del govern espanyol: Carcaixent, Castelló, Castielfabib, Xulilla, l'Énova, Manuel, Millars, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Senyera i Tous.

Ampliar la llista de municipis beneficiaris per les ajudes del Ministeri

Esta última reivindicació ha sigut constant entre els representants de les organitzacions agràries convocades, la Unió Llauradora, AVA-Asaja i la Federació de Cooperatives Agroalimentàries, així com per l'alcaldessa de Carcaixent, Carolina Almiñana, el municipi que ha acollit la trobada i que, de moment, està fora del reial decret. "No té ni cap ni peus que estos pobles no estiguen, perquè no poden accedir a les ajudes", ha lamentat el president de la Diputació de València.

Vicent Mompó ha anunciat que demanarà el ministeri d'Agricultura que s'adherisca a la pròxima taula sectorial perquè "pose negre sobre blanc les ajudes i com podran demanar-les" i ha anticipat que la corporació provincial contractarà "un exèrcit de pèrits per a començar a valorar els danys" a fi d'agilitzar les compensacions.

Les reivindicacions del camp: visió de futur i més "celeritat" i "coordinació"

Des de la Unió Llauradora, Carles Peris ha qualificat d'insuficients les ajudes de 250 milions pressupostades per a reparacions d'infraestructures agràries, contra les previsions inicials de 500 milions, i ha retret la falta de "celeritat" i "coordinació, així com la incongruència entre les normatives d'ajudes autonòmica i del Ministeri, pels municipis exclosos en la segona, la qual ha demanat reparar.

El president d'AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, assegura que després d'un mes amb problemes d'accés és ara quan el camp comença a veure la veritable magnitud de la catàstrofe. Ha valorat en 1.400 milions l'estimació inicial dels danys, dels quals 150 corresponen en vivers de la zona zero, 200 a pous de reg, 500 a infraestructures i 300 en explotacions agràries. Contra esta crisi ha reclamat més ajudes, de totes les administracions, i la solidaritat de la població, perquè consumisca fruites i hortalisses de proximitat.

Però també ha compartit la necessitat d'abordar el futur, començant per les obres per a evitar l'impacte de noves riuades. "Calen plans seriosos científics per persones qualificades que minimitzen els efectes de les riuades futures, perquè no deixaran d'haver-ne. Sabem que això serà quotidià", ha advertit: "Portar el Nil i un 20% més pel barranc de Poio és inassumible. No hi ha Crist que no puga aguantar mentre no hi haja una infraestructura de molta categoria que puga mantindre una gran part de la crescuda".

Cirilo Arnandis, de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries i de la DO Caqui de la Ribera, ha destacat que els camps d'esta comarca han sigut els més damnificats, ja que la riuada ha arribar en plena arreplega del caqui (té el 93% de la producció nacional), el cultiu que més ha patit, i dels cítrics. Arnandis també ha destacat la implicació de les cooperatives en la gestió de les ajudes als llauradors, per l'elevada edat mitjana dels productors, per damunt dels seixanta anys.