Mazón i López Miras reivindiquen no vincular el finançament autonòmic amb la fiscalitat

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha reunit este dijous amb el seu homòleg murcià, Fernando López Miras, en una trobada bilateral organitzada a Múrcia per l'Associació per al Progrés de la Direcció. Tots dos han reivindicat que no es vincule el finançament autonòmic amb la fiscalitat, atés que incrementar l'aportació estatal a estes comunitats és una qüestió “d'equitat i igualtat entre territoris i ciutadans”, i han advertit que no es pot demanar a la ciutadania “que menys fons rep que pague més impostos”.

La reunió ha tractat sobre el “gran problema” que suposa ser les dos comunitats pitjor finançades d'Espanya, amb Múrcia a la cua des del 2009. Mazón ha subratllat que és possible compensar les baixades d'impostos amb una “bona gestió” i que el sistema de finançament autonòmic és la manera d'equiparar l'accés de la ciutadania a serveis tan essencials com la sanitat, mentre que Miras ha defés que la baixada d’impostos “serveix com a estímul per a l’economia”.

En eixe sentit, el president ha criticat el que ha denominat la “quota catalana”, que suposa “que l'accés a l'equitat en l'atenció sanitària s'altere”, per la qual cosa ha considerat que “és pitjor que la independència”. En comptar amb “menys fons per a finançar els serveis bàsics”, ha lamentat, “l'administració valenciana es veu obligada a prioritzar sectors i a haver de deixar de costat projectes d'una altra índole, com les infraestructures”.

Ha apel·lat a la solidaritat entre els territoris i ha recordat quan el passat estiu es van enviar vaixells d'aigua dessalinitzada de la dessalinitzadora de Sagunt —de propietat estatal— a Barcelona per la greu situació de sequera, perquè “no podem permetre que es condicione la igualtat”. S'han referit també al corredor ferroviari mediterrani, sobre el qual han denunciat els retards que acumula, perquè hauria d'haver estat executat el 2021, la qual cosa Mazón ha qualificat “d’infumable”.

S'estan produint avanços “gràcies a la pressió empresarial i a la societat civil”, ha afegit abans de recordar que les quatre comunitats per les quals discorre aglutinen la meitat de la població d'Espanya, del seu producte interior brut, del seu teixit productiu i de les seues exportacions i el 72 % del seu trànsit portuari, la qual cosa avala la seua necessitat.

“No hem de deixar de parlar d'aigua fins que es resolga el problema”

Per altra banda, han demanat que l'aigua es tracte com una qüestió d'estat i el seu repartiment es faça amb rigor i criteris tècnics que garantisquen un recurs que és de tots, igual que l'energia elèctrica. Han convingut definir-se en eixa qüestió com a “germans d'aigua”. “No hem de deixar de parlar d'aigua fins que es resolga el problema”, ha dit Mazón abans que Miras subratllara que la Constitució ja assenyala que els recursos naturals són de tots els espanyols.

Mazón ha indicat que els regants del Llevant paguen per l'aigua que reben amb uns fons que “s'haurien d'invertir a millorar la infraestructura”, i ha reclamat “rigor” en les aportacions en lamentar que fins a 26 ocasions s'ha enviat menys aigua de la que permetien els informes tècnics de la comissió d'explotació de l'aqüeducte.