Mazón reivindica el consens constitucional contra qui "pretén decidir en exclusiva el futur"

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha reivindicat la vigència "radical" de la Constitució espanyola en l'acte pel 45é aniversari de la Carta Magna que el govern valencià ha celebrat a la Diputació de Castelló. El cap del Consell ha defés la "modernitat notòria" del text constitucional i la capacitat d'encaixar-hi totes les aspiracions de la ciutadania, remarcant el suport majoritari que va rebre en el referèndum del 6 de desembre de 1978. "Els grans problemes polítics i de l'Estat no són un problema constitucional. El problema no és la Constitució espanyola. No hi ha res que no puguem resoldre dins d'aquesta (...) Estic convençut que aquest 90% de la ciutadania existeix, ha de ser escoltat i ha de tindre més protagonisme que qui pretenga decidir en exclusiva un futur", ha manifestat en una referència vetlada a les aspiracions d'autodeterminació del nacionalisme català.

"Caldria fer més pedagogia en totes renúncies singulars, que es van convertir en suma d'energies a tot Espanya a través de la Constitució, que ha donat certesa i ha permés un trajecte segur ple de bones notícies col·lectives. Va haver-hi renúncies per a aconseguir un objectiu comú que no era de ningú, però ara és de tots", ha manifestat el president de la Generalitat.

Mazón ha reivindicat el consens que, des dels extrems polítics va forjar una carta de normes comuna, que "ens protegeix del conflicte, de la discòrdia, de la desigualtat i la discriminació". "Hem d'aconseguir que la societat torne a estar unida a l'altura de la Constitució, ratificada per la majoria, perquè no siga una Constitució dels uns contra els altres". "Aquests fonaments d'unitat i la garantia de l'autonomia han permés les millors dècades de la nostra història", ha insistit el president del Consell després de llegir diversos articles de la carta magna [art. 2: Indissoluble unitat de la nació espanyola i reconeixement de nacionalitats; art. 14: Igualtat; art. 138: solidaritat i equilibri entre autonomies], que considera que "hui no es podria escriure millor".

Han precedit a la intervenció de Mazón les de l'alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, i la de la presidenta de la diputació provincial, Marta Barrachina que, com el cap del Consell, també han injectat dosis d'actualitat política a la defensa de la Constitució espanyola. Barrachina ha assenyalat que vivim en un moment històric" perquè "mai la Carta Magna havia estat tan amenaçada", si bé considera que "els atacs han reforçat el compromís amb el marc legal compartit". Compromís ha renunciat a assistir a l'acte perquè, segons havien anticipat des de la formació, pensaven que s'intentaria polititzar.

Replegava el parer de tots i allò era fonamental. Els pares de la constitució van fer un gran esforç de saviessa comprensiva Emèrit Bono - Diputat en la primera legislatura

Abans, el Consell ha fet entrega de la Distinció per la defensa dels drets i llibertats constitucionals als 28 diputats i 11 senadors valencians que aprovaren el text constitucional el 1978. Un d'aquells congressistes, el socialista Emèrit Bono, que en les primeres Corts Generals pertanyia al Partit Comunista, ha destacat en un parlament "l'esforç de saviesa comprensiva" que els pares de la Constitució van fer "per a consensuar el procés" i sintetitzar en la carta magna totes les sensibilitats, malgrat les "tensions polítiques". "Molts pensem que la política és sempre això, negociar i consensuar, sempre. I quan no es produeix, mal assumpte" ha exposat des del faristol.

"Arreplegava el parer de tots i allò era fonamental. Va eixir una Constitució que, me la jugaria, serà millor que qualsevol canvi que s'hi poguera fer. No dic que no calga reformar-la, hi ha moltes coses que s'han de tocar, però aquella va ser la Constitució que era possible en aquell moment", ha dit.

"Els parlamentaris sabien el que s'hi jugaven, però l'emoció i la il·lusió d'acabar amb la dictadura va ser suficient per a espentar la tasca", ha recordat Bono, que ha reivindicat la participació del rei emèrit Joan Carles I com a figura clau en el procés". Amb un "visca la Constitució espanyola, gràcies al rei" ha acabat la intervenció, que ha provocat els aplaudiments de la sala.