La meitat de les denúncies a Antifrau són a ajuntaments i un 40%, per processos de selecció

L'Agència Valenciana Antifrau (AVAF) va tramitar el 2023 vora un centenar més de denúncies que l'any anterior. És una de les xifres més destacades de la memòria de l'entitat que s'ha presentat aquesta setmana i que alerta especialment de les trampes en els processos de selecció per al funcionariat.

En total, l’any passat l’AVAF va tramitar 556 denúncies, un 23% més de les que va rebre el 2022. La majoria van arribar de manera anònima i l'agència calcula que l'import recuperable per les arques públiques és de 5,1 milions d'euros. El seu director, Joan Llinares, assegura que “malauradament” és “un no acabar” de trobar-se amb “trames corruptes”.

Més de la meitat de les denúncies estan relacionades amb l'administració local i en un 40% dels casos afecten processos a recursos humans, sobretot a processos de selecció. L'Agència marca com a prioritat aquest tipus d'investigacions. Per a Llinares, aquests fets “trenquen el principi d’igualtat, l’essència i el nucli que ha de ser aquesta lluita”.

En la memòria trobem casos com el de la Nucia (Marina Baixa), on cinc policies locals van obtindre plaça falsificant la certificació d'estudis necessària. El document detalla també casos de 22 administracions, sobretot ajuntaments, que han incomplit les seues recomanacions i arreplega un expedient sobre la compra, per part de la Generalitat, de material sanitari durant la pandèmia. La Fiscalia no hi va veure delicte, però Antifrau qüestiona el procés de contractació i els marges de benefici.

Les compres es van realitzar amb empreses “que no tenien ni habilitació ni acreditació per a contractar amb la Generalitat”, afirma Llinares, que assegura que l’Agència va detectar “màrgens comercials del 30% que no trobem justificats”.

Pel que fa a les administracions que no haurien seguit les recomanacions de l’entitat, es troben els ajuntaments d’Albal, Alcoi, Alacant, Aras de los Olmos, Benidorm, Borriana, Callosa de Segura, Canet d’en Berenguer, Castelló de Rugat, Cortes de Pallars, Elx, Foios, Godella, Rojals, Tous, Torís, València, Vilamarxant i Xiva, la Mancomunitat del Carraixet i el Consorci València Interior.

Una altra de les tasques més rellevants que du a terme l’AVAF és la concessió de l'estatus de persona protegida, una protecció que va atorgar a sis denunciats el 2023.

La reforma de l’AVAF divideix PP i Vox

La proposició de llei que ha registrat el PP per a modificar la llei fundacional de l’AVAF —juntament amb el paquet legislatiu pactat amb Vox— ha visibilitzat les diferències amb els socis de govern a la Generalitat. Vox no dona suport a la reforma d’una entitat que considera que és un “xiringuito” i que vol tancar, com acaben de forçar en el govern balear.

Per la seua banda, Llinares, que deixarà el càrrec el pròxim 25 de maig, ha defés que la llei recull propostes que havia fet el mateix organisme "en molts aspectes, per no dir la majoria", com ara la consideració dels serveis especials dels funcionaris, la definició de què es considera corrupció i que es tinga en compte el temps treballat en l'agència a l'efecte de carrera professional.

D’altra banda, ha assenyalat que la introducció d'una segona volta per a triar la persona que el succeïsca per majoria absoluta és una forma de "desbloqueig", però ha mostrat la seua preferència per l'anterior sistema de majoria qualificada del Parlament (tres cinquens dels diputats), sense "qüestionar la legitimitat" de la nova proposta.

L'oposició, PSPV i Compromís, recela de les intencions del PP i considera que la reforma es fa per a acomodar l'Agència Antifrau als interessos populars.