La mesa del Congrés rebutja incloure el dret civil valencià en la modificació de l’article 49
Els vots de PSOE i PP impediran el debat i la votació de la iniciativa presentada per Compromís, que no descarta acudir als tribunals
La mesa del Congrés, amb la majoria del PP i del PSOE, ha rebutjat aquest dimecres de vesprada els canvis en la Constitució que no tinguen a veure amb la supressió del terme "disminuït" en l'article 49. Així doncs, l'esmena parcial per a recuperar el dret civil valencià presentada per la coalició Compromís ni es debatrà ni es votarà.
El ple del Congrés va aprovar aquest dimarts amb 315 vots a favor i 33 abstencions de Vox avançar cap a la primera reforma social de la carta magna, que suprimirà el terme disminuïts de l'article 49. Ara, la mesa de la cambra baixa, que habitualment admet a tràmit la majoria de les iniciatives que compleixen amb els criteris formals de presentació, ha rebutjat les onze esmenes parcials presentades pel PNB i les dues del grup plurinacional Sumar.
La decisió, que ha comptat amb els vots en contra de Sumar, ha estat justificada perquè les modificacions proposades "no s'ajustaven a la reforma de l'article concret".
Compromís ja ha anunciat que recorrerà a la mesa del Congrés aquesta decisió amb un escrit de reconsideració i també ha anunciat que acudirà al Tribunal Constitucional si no hi ha un canvi de postura. La coalició valencianista considera que s'està vulnerant el seu dret a la representació recollit en l'article 23 de la Constitució. I el president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, ha qualificat de "vergonya" que "el PP valencià i el PSPV no hagen complit el mandat de les Corts Valencianes, que van defensar la tramitació conjunta del 49 i del dret civil valencià".
Pel que fa a la resta d'esmenes rebutjades, la de Més per Mallorca —part del Grup Parlamentari de Sumar— buscava que l'illa de Formentera compte amb un senador propi, ja que segons el text de la carta magna el comparteix amb Eivissa.
Entre les onze esmenes del PNB, destaquen les que demanaven incloure el dret a decidir pactat d'Euskadi en la Constitució, limitar la inviolabilitat del rei, modificar les funcions de les Forces Armades o eliminar l'article 155.
