Milans del Bosch, el general que va traure els tancs a València el 23F, el següent a ser exhumat
L'anunci arriba després de la retirada aquesta setmana de les restes de Queipo de Llano de la basílica de la Macarena de Sevilla
Les restes del capità general franquista Jaime Milans del Bosch, recordat en la memòria de molts valencians perquè va traure els tancs a la ciutat de València la nit del 23 de febrer de 1981 pel colp d'estat liderat per Antonio Tejero, així com les del també general feixista José Moscardó, s'exhumaran de l’Alcàsser de Toledo.
L'operació se suma a l’exhumació aquesta setmana de Queipo de Llano de la basílica de la Macarena de Sevilla, i es durà a terme en aplicació de la nova llei de memòria democràtica, que prohibeix la presència de restes dels dirigents del colp d'estat del 1936 en llocs d'accés públic preeminent.
El Ministeri de Defensa va crear la setmana passada un comité per a estudiar l'aplicació de la llei en el si de les Forces Armades, context en què s’emmarca l’actuació, ja que els dos feixistes estan soterrats en la seu del Museu de l’Exèrcit, ubicat a l’Alcàsser de la capital manxega.
Amb tot, la titular de Defensa, Margarita Robles, ha precisat aquest divendres que aquestes exhumacions no seran immediates, perquè es requereix la tramitació d'un expedient i, si escau, l'audiència de les persones interessades.
Robles ha recordat que la Llei de la Memòria "no parla només d'exhumacions", sinó que també al·ludeix a condecoracions i molts altres temes.
Malaurat protagonista del 23F a València
Milans del Bosch, comandant de la Capitania General de València el 1981 i un dels artífexs del colp d'estat del 23F, va decretar la llei marcial a la capital del Túria, va abolir els partits i els sindicats i va traure unitats blindades i tropes als carrers de la ciutat, a l’espera que altres capitanies generals s'uniren al colp.
Amb el fracàs de l’intent de colp, l’endemà Milans del Bosch va ser arrestat i processat posteriorment en un consell de guerra. Va ser acusat de rebel·lió militar i condemnat el 1982 a 30 anys de presó, dels quals en va complir huit. A més, l'expulsaren de l'exèrcit, fet que no li va impedir rebre el 80% del sou d’un tinent general en actiu.
