Directes
Ara en la televisió
A LA SACA
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR (reemissió)

Els ministres d'Afers Estrangers d'Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Polònia i el Regne Unit demanen reforçar l'OTAN

Es mostren preocupats "pel desafiament de Rússia d'atacar sistemàticament l'arquitectura de seguretat europea"

Atac amb míssils contra un edifici residencial de cinc pisos a Kriví Rih, Ucraïna / EFE

Els ministres d'Afers Estrangers d'Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Polònia i el Regne Unit s'han reunit este dimarts per a abordar la seua preocupació pel desafiament que suposa que Rússia ataque "sistemàticament l'arquitectura de seguretat europea", segons han alertat en un comunicat. Davant de "l'escalada d'activitats híbrides de Moscou contra països de l'OTAN i la UE", han reafirmat el paper de l'aliança entre Europa i els Estats Units, que ha d'estar forta i unida, "com una pedra angular de la defensa i la seguretat europees".

"Durant els últims mil dies, en la seua guerra contra Ucraïna, Rússia ha assassinat milers de persones i ha violat repetidament el dret internacional", han afirmat en el seu comunicat conjunt. Els ministeris asseguren que el temerari revisionisme de Rússia i la negativa a detindre l'agressió i entaular converses significatives representen un desafiament per a la pau, la llibertat i la prosperitat.

Així mateix, estan preocupats per la dependència —cada vegada més gran— de Rússia amb socis com l'Iran i Corea del Nord "per a mantindre la seua guerra il·legal".

La reunió entre els caps de la diplomàcia d'estos sis països es produeix precisament el mateix dia que el Ministeri de Defensa de Rússia confirma el primer atac ucraïnés amb míssils balístics ATACMS contra una instal·lació militar en territori d'este país. I després que Vladímir Putin haja aprovat una doctrina nuclear que permet respostes amb armament nuclear contra atacs convencionals que amenacen la sobirania de Rússia i Bielorússia.

Augmentar la despesa en seguretat i defensa i finançar els recursos d'Ucraïna

Els sis ministeris han acordat, entre altres, reforçar l'OTAN amb més despesa en seguretat i defensa, superior al 2% del PIB, i intensificar encara més el seu suport militar, econòmic i financer a Ucraïna. "Acollim amb satisfacció el préstec de 50.000 milions de dòlars del G7 per a garantir que Ucraïna dispose de prou recursos per a l'any que ve", han afirmat.

També volen reforçar la seguretat i la defensa d'Europa amb totes les eines disponibles, incloent-hi el poder econòmic i financer de la Unió Europea. "Per a això, desenvoluparem el treball en l'OTAN, la Unió Europea, entre grups d'aliats i amb països afins, debatrem sobre finançament innovador i eliminarem els obstacles al comerç i la inversió en defensa", han avançat.

A més, han decidit invertir en altres aspectes militars, com la defensa aèria, els atacs de gran precisió, els drons i la logística integrada, així com en infraestructures crítiques i ciberdefensa, en recerca i desenvolupament, i en l'ús de noves tecnologies.

Aposta per "una pau justa i duradora"

Al mateix temps, els ministres han assegurat que es mantindran ferms en el seu suport "a una pau justa i duradora per Ucraïna" basada en la Carta de les Nacions Unides. "La pau només pot negociar-se amb Ucraïna, amb els socis europeus, estatunidencs i del G7 al seu costat, assegurant-nos que l'agressor assumirà les conseqüències, també financeres, dels seus actes il·legals que violen les normes establides en la Carta de les Nacions Unides".

Per això, han assegurat que continuen "dissuadint" Rússia, frustrant la capacitat de Putin per a mantindre la seua guerra d'agressió i "limitant l'acumulació de capacitats militars russes, fins i tot mitjançant mesures restrictives". 

Els països adherits a este comunicat consideren que és una oportunitat única per a reforçar relacions amb els Estats Units. "Estem convençuts que este és el moment d'actuar i garantir que els nostres ciutadans visquen en pau, llibertat i prosperitat", han conclós.

Guerra a Ucraïna

També et pot interessar