Miquel Ramos: "Els discursos d'odi precedeixen els delictes d'odi"
L'expert en delictes d'odi adverteix de la connexió directa entre algunes accions violentes i la normalització del discurs d'extrema dreta des de la irrupció de Vox a les institucions
Una pallissa a València per un grup que llançava proclames nazis, una agressió múltiple a Alacant a un homosexual, un funeral amb simbologia feixista a Algemesí... Les notícies del matí ha entrevistat el periodista expert en anàlisi i investigació dels discursos d'odi, Miquel Ramos, per a valorar el degoteig d'accions violentes i ultres que s'han registrat en els últims dies a la Comunitat Valenciana.
Ramos veu una connexió directa entre algunes d'aquestes accions i la normalització d'alguns discursos de l'extrema dreta des de la irrupció de Vox en les institucions polítiques. "Hi ha gent que considera que eixos discursos legitimen les seues accions contra aquests col·lectius", ha dit en referència les persones immigrants o homosexuals". I hi afegeix, "és el que sempre advertim, que els discursos d'odi precedeixen als delictes d'odi."
"El que ha aconseguit Vox és normalitzar un discurs que anaven fent els grups d'extrema dreta convencional, però que no tenia altaveu institucional i mediàtic", ha explicat el periodista, que entén que amb la difusió de les idees de Vox "com una opinió legítima més" hi ha grups que beuen d'aquesta normalització dels discursos d'odi i se senten legitimitats." "El que manifesta Vox no se'n va gens d'algunes de les propostes de grupuscles neofeixistes marginals", adverteix.
Amb tot, Miquel Ramos no creu que hi haja més agressions per motius d'odi a la Comunitat Valenciana, que assegura ha viscut "èpoques molt fosques", sinó que s'hi veuen més per la major consciència social i de mecanismes per a fer-los públics i denunciar-los.
"Em preocupa més la impunitat que les agressions"
En opinió de l'expert en delictes d'odi "el problema no hi és tant en les agressions, com en la impunitat perquè moltes denúncies queden en no-res quan arriben als jutjats. Critica que, en absència de consens a la judicatura, els processos "depenen de la interpretació subjectiva del jutge de torn", com ha passat en l'arxivament del cartell electoral de Vox contra els MENA a Madrid. I denuncia la doble vara de mesurar que s'hi aplica, que investiga per delicte d'odi les proclames contra la monarquia fetes a Elda, però que deixa sense investigar les manifestacions i simbologia feixista que es va exhibir en la manifestació a València del passat dissabte que va convocar la formació d'ultradreta España 2000.
"La víctima de la possible pallissa ultra de València no té cap vincle polític"
Ramos no ha volgut connectar aquesta concentració amb l'agressió múltiple a un jove hores després en les proximitats de la seu de la formació d'extrema dreta, una pallissa durant la qual els testimonis asseguren haver escoltat proclames nazis. El periodista ha explicat que la víctima no té cap vinculació política i va ser agredida sense motiu, per la qual cosa ha instat a esperar la investigació policial abans d'establir cap relació entre les dues situacions.
L'expert en delictes d'odi ha advertit que la legislació impedeix evitar l'exhibició de simbologia ultra o les proclames feixistes, a diferència del que passa en països com Alemanya. Tanmateix ha explicat que la delegació del govern sí que té marge per a minimitzar els problemes d'orde públic que puguen comportar, canviant-les d'ubicació o establint un protocol de seguretat més rotund.
L'entrevista sencera està disponible a la carta en l'enllaç següent:
